dijous, 31 de març de 2011

Una cita: Stéphane Hessel


“Del pensament productivista, dut per Occident, que ha travat el món en aquesta crisi només en podrem sortir a través d’una ruptura radical amb la fuita cap endavant del “sempre més” embolcallat de les essències financeres i l’ajuda de determinismes científics i tècnic. Estem en un temps transcendent en el que ens cal què l’essència de la ètica, de la justícia i de l’equilibri durador, esdevinguin prevalents, doncs riscos més greus encara ens amenacen, aquells que poden dur a la fi de l’aventura humana sobre el planeta fins al punt que aquest pugui esdevenir inhabitable per l’home”[1]


[1] Hessel, Sthéphane. Indignez-vos! Indigène Éditions. Montpellier (France). 2011.Pag. 20-21

dijous, 17 de març de 2011

Una cita: Marc Tul·li Ciceró


"Qualsevol pot equivocar-se, però nomes el neci persevera en la seva falta"( Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare)[1]



[1] Ciceró, Marc Tul·li. Philippicae. Ed. Planeta. Barcelona. 1994

Una cita: Eduard Punset


“És en el contacte amb els demés on és la innovació i la vida” [1]


[1] Punset, Eduard. BNF – La sexta TV. 16.-3-2011

dimarts, 15 de març de 2011

Una cita: Albert Einstein


“Molt aviat vaig prendre consciencia de la insignificança de les aspiracions i il·lusions que aclaparen sense descans a la gran majoria dels homes al llarg de tota la seva vida. Tampoc vaig tardar en veure com de cruel era aquesta inquietud, quina duresa es disfressava aleshores d’hipocresia i de grans paraules, millor que avui. La necessitat condemna a participar en aquesta carrera per la supervivència, però encara que resolgués les necessitats físiques, no satisfeia a l’home com a esser que pensa i sent.”[1]


[1] Einstein, Albert. Aubiographical notes, Paul A. Schilpp. Open court ed. La Salle III. 1949. citat a Sanchez Ron, José Manuel “Albert Einstein obra esencial / crítica”Ed. Crítica. 2005. Barcelona. pag. 43

diumenge, 6 de març de 2011

Una cita: Gilles Deleuze


“Només existeix el present en el temps, i recull, reabsorbeix el passat i el futur; però només el passat i el futur insisteixen en el temps, i divideixen en l’infinit cada present. No són tres dimensions successives, si no dues lectures simultànies del temps. “[1]



[1] Deleuze, Gilles*. Lògica del Sentit. (trad. Miquel Morey) Ed. Paidós Ibérica. Barcelona. 2005. Pag. 31

(1925-1995) filòsof francès. Després de finalitzar els seus estudis es consagrà a realitzar una sèrie de monografies sobre Kant, Spinoza, Nietzsche o Bergson. Va escriure nombroses obres filosófiques, però també sobre la història de la filosofia, la política, la literatura, el cinema i la pintura

divendres, 4 de març de 2011

Una cita: Pilar Rahola


“No som el que correm, sinó el què som capaços de contemplar aturats en la cantonada del temps”[1]



[1] Rahola, Pilar*. Del artícle “El verbo durar”. La Vanguardia. 04-03-2011.

*Pilar Rahola i Martínez (1958) Doctora en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Col·laboradora de La Vanguardia i del programa Els Matíns de TV3