dimarts, 27 de març de 2012

Una cita: Joseph Ratzinger


“...la regeneració de les societats i del món requereix homes rectes, de fermes conviccions morals i alts valors de fons que no siguin manipulables per estrets interessos, i que responguin a la naturalesa immutable i transcendent de l’esser humà."[1]


[1] Ratzinger J. (Benet XVI) del discurs en l’Aeroport de La Havana (Cuba) 26-12-2012

diumenge, 25 de març de 2012

Una cita: Antonio Tabuchi


“...va mantenir uns moments de silenci, perquè li semblava estrany, afirma, que una persona que havia signat reflexions tan profundes sobre la mort no pensés en l’ànima...”[1]


[1] Tabuchi, Antonio*. Afirma Pereira. Ed. 62. Barcelona. 2010 (reedició de la publicada en 1995)   Pag 10
* (1943-2012) se’l considera el millor escriptor italià de la seva generació. Guardonat amb el Pen Club, El Campiello i el Vareggio-Rèpaci; Prix Médicis Étranger, Prix Européen de la Literature i Prix Méditerranée. Officer des Arts et des Lettres de França i Comendador da Ordem do Infante Dom Enrique de Portugal . .

diumenge, 18 de març de 2012

Una cita: Leopoldo Abadias


“Malfia’t d’aquella persona que no aguanta una repregunta”[1]


[1] Abadia, Lopoldo*. Entrevista a EFE, reproduïda per ABC 18-03-2012
*(Saragossa, 1933) és doctor enginyer industrial, ITP Business Harvard School, va ser professor de l'IESE durant 31 anys i actualment presideix el Grup Sonnenfeld de consultoria i formació. És l'autor de l'assaig La crisis Ninja, on explica en un llenguatge planer i col·loquial la crisi. El seu darrer treball: «Como funciona la economía para Dummies» (Ed. Planeta)

diumenge, 11 de març de 2012

Desiderata


(construït a partir de la primera frase de cada paràgraf del meu poema “Recull de mirades”)





Tancarem la porta a la distància,

En racons amagats darrera les cortines,
On els silencis seran vençuts
Quan el dia es confon amb la nit;

Quan el dia es confon amb la nit
Obrirem una porta tancada
Per creuar les mirades tranquil•les,
Mentre el temps escampa oratge
Un minut escàs, 
dos segons acaparen
tres essències de flors.


Lleida, 15 de Juliol de 2007.

Autor: Albert Balada. Publicat al llibre "Heliada, un poemari". Ed.Bubok.com. 2009. 1ª edició 12/2009. Global Copyright Registry SAfe Creative: 0912065069406.

dissabte, 10 de març de 2012

Una cita: Woodrow Wilson


"De fet, es dona un exercici peculiar en l'agrupament d'aquests premis Nobel. La causa de la pau i la causa de la veritat són d'una mateixa família. Tot i que els amants de la ciència dediquen la seva vida a la física o la química, així com els que es creen nous i més alts ideals de la humanitat en la literatura, així també amb aquells que estimen la pau, no hi ha límit. El que s'ha aconseguit en el passat és insignificant en comparació amb la glòria i la promesa del futur."[1]



[1] Pres del text en “Les Prix Nobel en 1919-1920”, amb dues esmenes menors basades en el text a Forhandlinger i Storinget (nº 502) de 10 de desembre de 1920 (Actes del Parlament de Noruega). Font Nobelprize.org

dissabte, 3 de març de 2012

Una cita: Walt Whitman


A partir d’ara[1]

A partir d’ara s’eixamplen i acceleren

Elements, progènies, ajustos i turbulents, ràpid,

Audaç,

Un altre primigeni món, una gloria incessant

I creixent,

Una nova raça que supera a les altres, molt més

Gran, amb noves lluites,

Noves polítiques, noves literatures i religions, nous

Invents i arts.

Tot això anuncia la meva veu –no dormiré més

Per restar dempeus.

Vosaltres, oceans que heu estat en calma dins meu,

Com us sento insondables, excitats, preparant

Marors i tempestes sense precedents!



[1]Withman, Walt. Saludo al món i altres poemes.Ed. Colhiue SRL Buenos Aires. 1999 Traducció al català feta per mi de la versió castellana de Carlos Montemayor del poema “Henceforth” (A partir de ahora) pag. 36-37

divendres, 2 de març de 2012

Una cita: Max Ehrmann


Camina plàcidament entre el soroll i la presa i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci. Tant aviat com et sigui possible i sense rendir-te, has de mantenir bones relacions amb tothom. Enuncia la teva veritat d’una manera serena i clara i escolta als demés, fins i tot als més dropos i ignorants, també ells tenen la seva pròpia història. Esquiva a les persones sorolloses i agressives, perquè son un enuig per a l’esperit. Si et compares amb els demés, et tornaràs una persona banal i amargada, doncs sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.

Gaudeix dels teus èxits de la mateixa manera que dels teus plants. Has de mantenir l’ interès en la teva pròpia carrera, per humil que aquesta sigui, ella és un veritable tresor en el fortuït canviar dels temps. Sigues caut en els teus negocis, doncs el món està ple d’enganys, però no deixi que això et faci tornar cec cap a la virtut que existeix. Hi ha moltes persones que s’esforcen per assolir nobles ideals. La vida és plena d’heroisme. Sigues sincer amb tu mateix, en especial no fingeixis l’afecte. I no siguis cínic en l’amor, dons en mig de totes les asprors i desenganys, ell és perenne com la herba.

Acata dòcilment el consell dels anys abandonant l’escaire de les coses de la joventut. Cultiva la fermesa de l’esperit, per a que et protegeixi en les adversitats sobtades. Molts temors neixen de la fatiga i la soledat. Sobre una sana disciplina, sigues benèvol amb tu mateix. Tu ets una criatura de l’Univers. No menys que les plantes i les estrelles, tens dret a existir. De manera que, et resulti clar o no, indubtablement, l’univers camina com ha de ser.

Per això has d’estar en pau amb Déu qualsevulla que sigui la idea que de Ell tinguis. I siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions, conserva la pau amb la teva ànima en bulliciosa confusió de la vida. Fins i tot amb tota la seva falsedat, els seus dolors i els somnis fallits, el món és sempre bonic. Sigues caut i esforçat per ser feliç.[1]



[1] Escrit trobat en la vella església de Saint Paul a Baltimore (Maryland) i datat en 1962. Traduït a l’anglès per Max Ehrmann* el 1927 amb dipòsit de copyright de 1942

*(1872-1945) doctor en lletres, advocat i escriptor nord-americà d’origen alemany

Una cita: Agustí d'Hipona


“...I, que importa que s’acabi la vida, amb qualsevulla que sigui manera de morir si al que mort no se’l pot obligar a morir una segona vegada, i essent positiu que a cadascú dels mortals els amenacen innumerables morts en repetides ocasions, que cada dia s’ofereixen en aquesta terra, mentre és incert quina d’elles l’ha de sobreviure? Pregunto, si és millor patir-ne una morint o témer-les totes, vivint? (...) No ha de tenir-se per mala mort aquella que ve precedida d’una bona vida, perquè no fa dolenta a la mort, sinó el que a aquesta segueix indefectiblement...”[1]



[1] D’Hipona, Agustí. La ciutat de Déu . Impremta Reial. 1793. Digitalitzat per la Universitat Complutense de Madrid. 2009.Pag. 58