dilluns, 28 de maig de 2012

Una cita: Joan Manuel Serrat


“Seria fantàstic no passar per l’embut. Que tot fos com és manat i ningú no manés. Que arribés el dia del sentit comú. Trobar-se com a casa a tot arreu. Poder badar sense córrer perill. Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu...”[1]




[1] Serrat, Joan Manuel*. Fragment de la seva cançó “Seria fantàstic” amb lletra i música del propi Serrat dins l’àlbum "Fa vint anys que tinc vint anys" editat l’any 1984 per Ariola amb direcció musical de Ricard Miralles.
*(Barcelona 1943), cantautor català,

diumenge, 20 de maig de 2012

Una cita: Benjamin Franklin


“...Mai vaig dubtar, per exemple, de l’existència de la Deïtat; de què va fer el món i el governà per la seva Providència; de què el millor servei de Déu és fer el bé al home; de què les nostres ànimes són immortals: i de que tot crim serà castigat, i la virtut recompensada, aquí o en l’esdevenidor...” [1]


[1] Franklin, Benjamin. Memoires de la vie privée. Paris, Març 1791 

Una cita: George Washington


“La religió i la moral són suport indispensable de totes les disposicions i hàbits que condueixen al benestar polític. En va hauria de reclamar el títol de patriota aquell que treballés per subvertir aquests grans pilars de la felicitat humana, aquests poderosíssims sostens dels deures dels homes i dels ciutadans. Tant el polític com l’home devot han de respectar-los i estimar-los. No n’hi hauria prou amb un volum sencer per a indicar totes les relacions que tenen amb la felicitat pública i particular. Només cal preguntar-se: Què seria de la seguretat dels bens, de la reputació, de la vida, si el sentit de l’obligació religiosa se separa dels juraments que en els tribunals de justícia són els instruments d’investigació? I siguem cautelosos abans d’incórrer en la suposició que la moralitat es pot sostenir sense religió. Per molt que es concedeixi a la influència d’una educació refinada en cervells d’un temple peculiar; la raó i la experiència ens prohibeixen esperar que la moralitat nacional pugui existir amb exclusió dels principis religiosos”[1]   


[1] Washington, George.  Discurs de Comiat. Carta Pública. Washington. 1796. Citat per Bell, Daniel. Les contradiccions culturals de la modernitat. Anthropos Editorial. Barcelona. 2007. Pag. 120 

dimarts, 15 de maig de 2012

Una cita: Benet XVI


"La vida biològica de por sí és un do, però està envoltada d’una gran pregunta. Només es transforma en un veritable do si, amb ella, es pot donar una promesa que es més forta que qualsevol desventura que ens pugui amenaçar, si se la submergeix en una força que garanteix que ser home és un bé, que per a aquesta persona és un bé qualsevol cosa que pugui portar el futur." [1]


[1] Benet XVI, Homilia de la missa celebrada con motivo del seu 85è aniversari, Capella Paulina. Ciutat del Vaticà. Dilluns 16 d’abril de 2012

Una cita: George Orwell


"Per tant, la guerra d’ara, comparada amb les antigues, és una impostura. Es podria comparar això a les lluites entre certs rumiants quines banyes estan col·locades d’aital manera que no poden ferir-se. Però encara que és una impostura, no deixa de tenir sentit. Serveix per a consumir el sobrant de bens i ajuda a conservar la atmosfera mental imprescindible per a una societat jerarquitzada. Como es veu, la guerra es ja només un assumpte de política interna. En el passat, els grups dirigents de tots els països, encara que reconeguessin els seus propis interessos i fins i tot els dels seus enemics i cridessin en lo possible la destructivitat de la guerra, en definitiva lluitaven els uns contra els altres i el vencedor aixafava al vençut. En els nostres dies no lluiten els uns contra els altres, sinó cada grup dirigent contra els seus propis súbdits, i l’objecte de la guerra no es conquerir territori ni defendre’l, sinó mantenir intacta la estructura de la societat. Por tant, la paraula guerra ha esdevingut equívoca. Potser seria encertat dir que la guerra, al fer-se continua, ha deixat d’existir. La pressió que exercia sobre els essers humans entre la Edat neolítica i principis del segle XX ha desaparegut, essent substituïda por quelcom completament distint." [1]


[1] Orwell, George. “1984”. Edició electrònica 2002. pag. 160

diumenge, 6 de maig de 2012

Un poema: La Lluna

Avui, és el dia en el que la lluna se situarà a 355.126 kilòmetres de la Terra, la menor distància de tot 2012. El que suposa que es veu un 14% més gran i llueix un 30% més lluent del que ho fa habitualment. Sembla que aquest fenòmen no tornarà a produïr-se fins d'aqui a 17 anys. 

Avui s'escau aquest poema que vaig escriure el juliol de 2009 i que es publica al 2010 en el poemari que em comercialitzen Bubok i Amazon.

La Lluna


La lluna, aquella
que ens mira amb la mirada entristida
com gronxant-nos en les nits que pot.
La lluna aquell
amor dels poetes i dels somiatruites.
La lluna que ens pinta
el cel amb primaveres
i si els estels l'acompanyen,
omple el cove dels somnis
amb tapissos de llum.....

Lleida, 09 de juliol de 2009

Poema: La Lluna, Autor: Albert Balada. Publicat a "Heliada, un poemari".Ed.Bubok.com. 2009. 1ª edició 12/2009. Global Copyright Registry SAfe Creative: 0912065069406.

Una cita: Bernard Manin


“La llibertat democràtica no consisteix en obeir-se únicament a un mateix, sinó en obeir a algú en quin lloc pot trobar-se un demà” [1]


[1] Manin, Bernard*. The principles of representative government. Cambridge University Press. 1977. Pag. 28
* (1951 Marsella) politòleg francès que treballa en el camp del pensament polític, conegut pel seu treball en els àmbits del liberalisme i de la democràcia representativa . Director d’Estudis a l’ École des Hautes Études en Sciences Socials de París i professor de la Universitat de Nova York.

dimarts, 1 de maig de 2012

Una cita: Santiago Ramon y Cajal


"Desgraciadament, la tasca del crític i  de l’expositor no consenten instantànies. Encara l’obra de vulgarització més modesta exigeix, si ha de ser quelcom més que una producció d’estil, laboriosa preparació, durant la qual el tren de la ciència avança, i, el  que es pitjor, augmenta incessantment  la seva llargària per la juxtaposició de nous vagons. En condicions tals, el comboi no donarà mai, per molt lluminós que sigui l’objectiu de l’escriptor, còpies exactes, sinó vagues siluetes. I això sense comptar el risc que corre tot compilador de donar per important lo accessori, al·lucinant per l’estrèpit de l’actualitat, de oblidar positius progressos fiant farts de crítiques de vegades interessades, o de silencis més interessats encara, de alterar, a la fi, completament la recta perspectiva moral de cada descobriment i de cada teoria."[1]


[1] Santiago Ramon y Cajal (1-5-1852/17-10-1934) Nobel de Medicina al 1906. Fragment del seu pròleg al text: "Textures del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats". Nicolàs Moya. Madrid. 1899