dimarts, 28 d’agost de 2012

No t'aferris...


“No t’aferris al passat ni als records tristos; no reobris la ferida que ja va cicatritzar; no revisquis dolors ni patiments d’antic; el que ha passat, passat està! D’ara endavant, centra les teves energies en construir una vida nova, orientada a allò més alt i camina de front, sense mirar enrere; fes com el sol, que cada dia neix, sense pensar en la nit que ja és passada...”[1]


[1]”Minuto de Saviesa” compilat por C. Torres Pastorino. Ed. Sabedoria, Rio de Janeiro, Brasil 1960 (Traducció: Cecilia Prezioso), pag. 302

dilluns, 27 d’agost de 2012

Una cita: Fernando Pessoa


“[...] En certs moments molt clars de la meditació, com aquells en els que, al principi de la tarda, vagarós observador pels carrers, cada persona em porta una noticia, cada casa m’ofereix una novetat, cada rètol conté un avis per a mi. El meu passeig callat és una conversa contínua, i tots nosaltres, homes, cases, pedres, rètols i cel, som una gran multitud amiga, que alterna amb les paraules en la gran processó del Destí.” (174)[1]


[1] Pessoa, Fernando.  Els carrers de Lisboa a Libro del desasosiego, Seix Barral, Barcelona, 2011

diumenge, 26 d’agost de 2012

Neil Amstrong


El primer home en trepitjar la lluna, qui en un breu discurs a la Casa Blanca en 1994 digué: "...Hi ha grans ideals sense descobrir, avenços disponibles que poden remoure una de les capes protectores de la veritat...”; El comunicat de la família en el traspàs a l'Orient Etern de Neil Amstrong, ha dit:  "Lamentem la pèrdua d’un molt bon home, però també celebrem la seva notable vida i esperem que serveixi com a exemple als joves de tot el món per a treballar dur per a fer realitat els seus somnis, per a estar disposats a explorar i a empènyer els límits i a servir amb orgull a una causa més gran que ells mateixos”.·.

dissabte, 25 d’agost de 2012

Agios Giorgios

Refugi dels llops, la muntanya de lycabitos, creada mitològicament per Athenea, ens ofereix una perspectiva vivífica de la ciutat d’Atenes, però la transcendència de pujar a peu els 908 peus d’alçària de la muntanya t’ofereix la església de Sant Jordi, Agios Giorgios (Άγιος Γεώργιος), un santuari on aquella llum tèbia que es dibuixa sobre les espelmes enclavades en sorra et convida a la reflexió i a la introspecció...

Rebelar-se?



"Rellotge de sol" de Piotr Grzelczyk

Hi ha, de fet, un entorn social contra el que rebel·lar-se? I si aquest existeix, és imperativament una amenaça per alguna part de l’entramat social? Aquesta és una realitat que caldrà posar sobre la taula, perquè parteix d’una premissa interioritzada absolutament per les societats de tot tipus en el darrer segle i mig: la teoria del conflicte social, tot i que per Max Weber[1], “la consciencia humana –idees, creences, valors…- és un element tant important com la tecnologia i el conflicte social en la gestació del canvi social”[2]



[1] Gilbert, Jorge. Introducción a la sociología. Lom Ediciones. Santiago de Chile. 1997. pag. 118.
[2] Balada, Albert. Cohesió vs Creixement. Article publicat a albertbalada.wordpress.com

divendres, 24 d’agost de 2012

El Camí de Jerusalem




El símbol del laberint, ha estat utilitzat amb relativa freqüència en l’art antic i medieval. La seva intenció en molts dels casos és merament decorativa, però com que té un caire geomètric i no representa a cap cosa presa de la natura, de vegades ha estat interpretat de manera esotèrica. La seva iconografia, no obstant, sol estar relacionada amb la història mitològica de Teseu, Ariadna i el minotaure, quines figures solien ocupar el centre de la composició, sobre tot en els mosaics romans; durant l’edat mitjana el laberint fou cristianitzat i la figura del centre fou substituïda per la paraula o el concepte “Ecclesia” o pel símbol de la creu i on l’accés al centre era reservat exclusivament als iniciats en la fe, els neòfits havien de superar alguna prova per a poder apropar-s’hi.

En el cas del laberint de la Catedral de Chartres[1] les seves dimensions són de: 16 m. de diàmetre, i 264 m. de recorregut a través d’11 cercles concèntrics, essent el seu diàmetre el mateix que té la Rosseta de la façana principal el que ens mostra tot un sistema de proporcions en la construcció de la Catedral. Les fonts històriques anomenaven el laberint de la Catedral de Chartres com el “cami de Jerusalem”, perquè l’acte de recórrer el laberint de genolls, recitant el “miserere”, es considerava una penitència que atorgava tanta indulgència com la peregrinació a Terra Santa. El temps invertit en aquesta penitència era d’aproximadament 1  hora, just el que es tarda en caminar una llegua (5 km.) que fou la distància que Jesús va recórrer amb la creu a les espatlles camí del Mont Calvari, per la qual cosa al laberint se’l coneix, també, amb el sobrenom de “La llegua”.

El laberint era, doncs, una sort de camí de fe, ple d’obstacles i de patiment, des de la condició de mortal fins a l’arribada a la Jerusalem celeste, el paradís descrit en l’Apocalipsi[2]

________________


[1] La Cathédrale de l'Assomption de Notre-Dame, és una església catedral de culte catòlic romà a la ciutat de Chartres, en el departament de Eure et Loir (França), a uns 80 km de París. L’any 1979 fou declarada per la UNESCO “Patrimoni cultural de la Humanitat”; existeixen indicis que en el lloc que avui ocupa la catedral  hi havia des de temps anteriors a la era cristiana un altar (i segons alguns autors una gruta) dedicada a la Deessa Mare de la mitologia druídica, essent aquesta localitat un important centre religiòs per a la tribu celta dels “Carnutes”, nom del que deriva el de la ciutat. La primera església de la que es té constància es construí als volts de l’any 360 i aquesta va desaparèixer en un incendi cap al 740-750 durant el saqueig dels visigots d’Hunald, Duc d’Aquitània. Una segona Catedral va ser destruïda pels pirates normands comandats per Hastings el 858, essent el bisbe Gislebert i ordenà la reconstrucció i ampliació de l’església. Malgrat haver sobreviscut a un incendi l’any 1134, un foc el 1194 només va deixar les torres occidentals i la façana i la cripta, la reconstrucció del cos principal acabà el 1220, sota la direcció del Mestre d’Obres Marc Puertes. Chartres tingué notorietat per l’estudi de la lògica, i enllà va estudiar l’escriptor i filòsof anglès Joan de Salisbury (1115-1180) que acabaria essent bisbe de Chartes. El 1836 un incendi destruí la teulada de fusta de castanyer danés. i l’arquitecte Edouard Baron gestionà la substitució per una estructura de ferro recoberta amb làmines de coure imitant la tècnica usada a la Catedral de Magúncia.     
.

[2] Josué Llull. Doctor en Història de l’art. Professor de la Escola Universitària "Cardenal Cisneros", adscrita a la Universitat d’Alcalà de Henares (Madrid). Extracte del seu blog: “arte i iconografia”

Una cita: Ibn ben Utman


Disculpa
No em titlleu d’inconseqüent perquè el meu cor
hagi estat pres d’una veu que canta.
Cal  estar seriós, de vegades, i d’altres emocionar-se.
com la fusta, de la que sorgeix per igual
l’arc del guerrer com el llaüt del cantor.
IBRAHIM BEN UTMAN . alfaquí de Còrdova s. XII[1]



[1] De la antología titulada: Kitab rayab al-Mubarrazin wa-gayat almumayyazim ("Llibre de las banderes dels campions i dels estandarts dels selectes") publicat al 1242  per l’historiador i geògraf: Ibn Said al-Magribi (1213-1275), traduit del àrab al castellà per Emilio García Gómez i del castellà al català per Albert Balada

dilluns, 20 d’agost de 2012

Una cita: Zygmunt Bauman




"Hem d’aprendre aquesta lliçó i revisar els principis en els que està sustentada la nostra democràcia; aquesta és la clau, cal mirar als nostres fonaments i crear una identitat nova. Cal procurar per les classes més desfavorides, a les que, avui per avui, no se’ls permet de decidir”[1]


[1] Zygmunt Bauman*. El Periódico. 20-08-2012
(1925) sociòleg polonès, premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats, compartit amb Alain Touraine en 2010

dimecres, 15 d’agost de 2012

Una cita: Mohandas Karamchand Gandhi


“Hi ha moltes causes per les que estic disposat a morir, però cap per la que estigui disposat a matar”[1]

(cita commemorativa, en aquest blog, del 15 d'agost de 1947, fa 65 anys, en que la India aconseguia la seva independència del govern britànic)

[1] Mohandas Karamchand Gandhi (1859-1948) va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran ànima"; prové de les formes del sànscrit maha -"gran" i atma -"ànima").
*La cita s’inclou en "La història dels meus experiments amb la veritat", una sort d'autobiografia que va ser escrita en quotes setmanals i publicada al seu diari Navjivan 1925-1929. La seva traducció en anglès també va aparèixer per lliuraments en el seu diari de l'Índia altra jove.  Es va iniciar davant la insistència de Swami Anand i altres companys de treball propers de Gandhi, perquè li expliqui el fons de les seves campanyes públiques. El 1999, el llibre va ser designat com un dels "100 millors llibres espirituals del segle 20" per un comitè d'autoritats globals espirituals i religiosos.

dijous, 9 d’agost de 2012

Una cita: Josep M Ainaud de Lasarte


“Valoro més allò que tinc que allò que em falta… i això és una regla d’or per arribar a ser feliç…”[1]    


[1] Ainaud de Lasarte, Josep M*. Programa “Savis” de TV3. Enregistrat al Museu d'Història de Catalunya.
* (Barcelona 1925-2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i política català).

diumenge, 5 d’agost de 2012

Una cita: Isabel Vargas Lizano (Chavela Vargas)


“Tots en la vida compartim el que tenim, l’amor, el diner, l’alegria, tot es comparteix en la vida, menys una sola cosa, que s’anomena la soledat”[1]


[1] Vargas, Chavela*, en la introducció del seu tema musical: Soledat
*Isabel Vargas Lizano (San Joaquín de Flores, Costa Rica, 17 d'abril de 1919 - Cuernavaca, Mèxic, 5 d'agostde 2012) va ser una cantant mexicana nascuda a Costa Rica. A Mèxic, país del què va obtenir la nacionalitat, va residir per més de set dècades, on va ser coneguda artísticament com Chavela Vargas.

divendres, 3 d’agost de 2012

Una cita: Alexis de Tocqueville


“...L’home s’acostuma a tot. A la mort en els camps de batalla, a la mort en els hospitals, a matar i a sofrir, s’habitua a tots els espectacles...”[1]


[1] De Tocqueville, Alexis. Quinze dies en el desert americà*. Edit. Del Zorzal. Argentina. 2007
*Aquesta obra va ser escrita i publicada per Tocqueville (1805-1859) l’any 1840