diumenge, 30 de desembre de 2012

Una cita: Marcel Proust





"El viatge únic i veritable, l'únic bany de joventut, no seria anar a nous paisatges, sinó a tenir nous ulls per veure el món a través d’altres ulls, de cent d’altres per veure els cent universos que cada un d'ells veu, que cada un d'ells és."[1]


[1] Proust, Marcel. A la recherche du temps perdú. La prisonnière, 1923 Cap. II

Una cita: Hakim Nzami Ganjavi






“(...) L’ocultació de les moltes finalitats
és de la conquesta el millor camí.
Cada un a soles s'atorga a si mateix un deu
més en la dificultat ningú sap que fer.
El principi de tota branca oculta és el velar,
moltes panys que veuràs són ells mateixos claus.(...)”[1]


[1] Nzamí Ganjaví , Hakim*. “Leylí i Majnún”. Traducció i notes Mohammad Kangarani. Ed. Sígueme. Salamanca. 2010. Pag. 14

* (Ganjav / Azerbaiján, 1141-1204) es uno de los principales autores del Siglo de Oro persa y el mayor poeta lírico de la literatura iraní. Sus cinco obras reciben el calificativo de los cinco tesoros: Majzan al-Asrar, Cosroes y Shirín, Leyli y Majnún, Haft Paikar y Eskandar-Nameh o Libro de Alejandro.

dissabte, 29 de desembre de 2012

No us sabria dir...




"No us sabria dir quan vaig descobrir que és allò que amaga la ment dels gats, de saber trobar en ells la subtilesa d’un animal sublim, intimista alhora, molt lluny d’aquella imatge que jo en tenia d’uns sers esquerps i gasius, que defugien la companyia humana, va ser aquella descoberta genial de saber com ells són guardians i conservadors dels moments, dels seus i dels altri d’aquells viuen com si d’un glop d’aire es tractés la vida i la gaudeixen a cada instant, sense pressa, perquè el seu ritme és ben bé un altre. (....)"

Albert Balada. ©
12/2012 "De gats"

La fotografia "Gat a Capri" de Martin Balo.

dimecres, 26 de desembre de 2012

Obrir el sens...




“Obrir el sens, remugar al pas del temps; la boira carona el rostres, mentre els jorns passen i la muntanya esdevé refugi de la paraula, distant, llunyana, alçant-se imponent com un missatge d’antuvi, albirant el cel...”    


26-12-2012
© Albert Balada

Fotografia de Philippe Perrin

Una cita: Eclesiàstic; La vel·leïtat dels somnis...



“No és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]



[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1 Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge: un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions, auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6 A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7 Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8 La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és perfecta. 

Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin





"... Hannah, m’escoltes?, on sigui que siguis, alça els ulls, Hannah, els núvols s’allunyen, el sol està naixent, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat, en el que els homes s’enlairaran per damunt de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat... Alça els ulls Hannah! A l’ànima dels homes li han estat donades ales, i a la fi està començant a volar, està volant cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur que et pertany a tu, a mi, a tots... Alça els ulls Hannah! Alça els ulls! ... "[1] [2]





[1] (complement del monòleg de Charles Chaplin a El Gran Dictador; a la fotografia l'actriu Paulette Gauddard (Whitestone Landing, Long Island, Nova York, 3 de juny de 1911 - Ronco sopra Ascona, Suïssa, 23 d'abril de 1990), lactriu nord-americana que intrepretava el personatge d'Hannah)

[2] Anotació: Hannah (de l'hebreu חנה, de tant en tant també transliterat com Chana o Hannah) és l'esposa de Elcanà s'esmenta en els llibres de Samuel . D'acord amb la Bíblia hebrea era la mare de Samuel La paraula hebrea "Hannah" té molts significats i interpretacions, amb el més comú és el significat hebreu antic de la "gràcia" o "a favor / Ell (Déu) m'ha fet", així com interpretacions més contemporànies de la "bellesa" i " passió ".


dimarts, 25 de desembre de 2012

Una cita: Andrew Michael Ramsay





"Els homes, fonamentalment, no es diferencien per les llengües que parlen, les robes que vesteixen o els racons d’aquest formiguer que habiten. El món sencer és nogensmenys que una gran república, en la que cada nació és una família i cada individu un nen”[1]




[1] Andrew Michael Ramsay. The Philosophical principles of natural and revealed religion unfolded in geometrical order, 1748.

Una cita: Gaspard Gallant




“...Enmig de l’oceà no hi ha ningú més. Només tu i l’univers. T’adones que depens de tu mateix. No ets com et fas veure o com vols que et vegin. Has de creure en tu i alliberar-te de pors i condicionants..." [1]




[1]Gaspard Galland. Extret de La Vanguardia 25-12-2012. Entrevista comentant el seu llibre "Bitàcora d'un maçó. Enigma secret d'una travessia iniciàtica". Editorial Laberintus. Barcelona.2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

Una cita: Victor Hugo



“Sí, jo sóc l’amant misteriós
De la natura; el camarada
De la groga flors que es gronxa
En la vella paret; Jo sóc aquell qui parla
Amb el vent i els arbres: em fan coneixença
Els camps i les selves (...)”[1]


[1] Hugo, Victor*. Poesies selectes. JA Garcia. Madrid, 1860 La natura i el poeta, fragment. Pag. 25
* (1802-1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.

Una cita: Émile Durkheim


“Cada societat té, doncs, en un determinat moment de la seva història, una aptitud definida per al suïcidi”[1]


[1] Durkheim, Émile*. El suïcidi. Ed. Akal. Madrid. 2008. Pag 10
*(1858–1917), va ser un sociòleg i antropòleg francès.

Una cita: Antonio Negri




“La crisi és la única dimensió –sobre la qual pot exposar-se i instal·lar-se la fundació lògica del ser– Inútil Prometeu que es resol en un narcisisme idiota.”[1]


[1] Negri, Antonio*. Spinoza* Subversivo. Ed. Akal. Madrid. 2000. Pag. 30
*(Pàdova 1933) és un filòsof moral i politòleg italià. *Baruch Spinoza (1632-1677) Va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès;  Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.

divendres, 21 de desembre de 2012

21-12-12



El 21 de desembre de 2012, a les 12:12 el trànsit solsticial s’acompleix, l’hivern arriba i la terra reposa per tornar a rebrotar; Roma, recollint altres celebracions antigues, commemorava en aquesta data el  Dies Natalis Solis Invicti, el dia del naixement del sol invicte, tant bon punt queia la llum i tornava a renaixer; la data es va acabar establint, per l’emperador Aurelià en l’actual dia 25 de desembre que influí en els ritus cristians, com ens ho transcriu Ramsay MacMullen[1], de textos antics del segle XII: “"Era costum pagà el de celebrar el mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d'aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Església veieren que aquest festival era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebració del naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia"  


[1]  MacMullen , Ramsay . "Christianity and Paganism in the Fourth to Eight Centuries",. Yale:1997, p155

dijous, 20 de desembre de 2012

Una cita: Gabriel Dugué




"... Mentre observa el silenci que semblava ser un temple sagrat, havia observat el pintor treballant durant gairebé mitja hora. Va haver de fer servir tota la seva voluntat per venir a escapar al magnetisme de el lloc..."[1]


[1] Dugué, Gabriel. Le Tour aux etoiles. Autorhouse. Bloomintong (Indiana USA). 2005. Pag 53

diumenge, 16 de desembre de 2012

No hi ha res com...

...No hi ha res com ser sincer, acceptar el que ets i el què necessites...


© Albert Balada

Una cita: John Stuart Mill




“ (...) Els essers humans es deuen ajut els uns als altres per tal de distingir el millor del pitjor, així com estímuls per escollir entre l’un i l’altre. S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superio
rs i acréixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en compte de necis, elevats en compte de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una criatura humana dotada d’ús de raó que no pot fer-ne. (...) ” 


Mill, John Stuart*. Sobre la Llibertat. Ed. Laia. 1983. Reedició Universitat de València. 1991. Pag. 30
* (1806-1873) filòsof i economista, pensador liberal defensor de l’ utilitarisme teoria defensada pel seu padrí Jeremy Bentham. Fill de l’ historiador, economista, politòleg i filòsof John Mill. La seva obra “Sobre la llibertat” fou publicada en 1859.

Una cita: Francesc Garriga i Barata



“De quina por provinc
I a quina por camino?

Callat i absent 
Observo ocells porucs
Anar i venir les hores i els silencis.

La calma es gronxa en jonc d’atzar
Quin déu penjà d’un fil minuts i sons?”


Garriga Barata, Francesc*. Camins de Serp. Ed. 62. Barcelona. 2009. Pag. 19
* (1932) Llicenciat en Germàniques per la UB, visqué a l'Amazònia en la seva joventut, quan formava part de l'orde dels franciscans caputxins, Exercí la crítica d'art i dirigí l'edició castellana de l'acurada revista d'art "FMR". Premi Carles Riba de poesia 2012.

dijous, 13 de desembre de 2012

Una cita: Fernando Pessoa



La fotografia és original de Llorens Melgosa


[...] “En la boira lleu del matí de mitja primavera, la Baixa desperta entorpida i el sol naix com alentit. Hi una alegria assossegada en l’aire mig fred, i la vida,  en el buf de la brisa que no hi ha, tremola vagament pel fred que ja ha passat, pel record del fred més que pel fred, per la comparació amb l'estiu vinent, més que pel temps que està fent. No han obert encara les botigues, excepte les lleteries i els cafès, però el repòs no és de torpor, com el de diumenge: és tan sols de repòs. Un rastre ros es antecedeix en l'aire que es revela, i el blau s'acoloreix pàl·lidament a través de la boira que s'extingeix. El moviment comença a poc a poc pels carrers, destaca la separació dels vianants, i en les poques finestres obertes, matinen també aparicions. Els tramvies tracen a mitjaire un solc mòbil groc i numerat. I, de minut a minut, sensiblement, els carrers es desperten.” (83)[1]



[1] Pessoa, Fernando*. Fragment del Llibre del desassossec. Els carrers de Lisboa*...
·         Fernando António Nogueira Pessoa (1888-1935), És considerat un dels majors poetes de llengua portuguesa
·         Escrit de manera fragmentària durant molts anys. El 1913 signa com Fernando Pessoa a la revista A Águia un original que deia formava part del Llibre del desassossec. Es tractava de A la floresta de l'alienació. L'any de la creació dels tres grans heterònims (1914) Pessoa ho considerava com a obra pròpia o ortònima.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Aquelles coses...




Aquelles coses que temps abans havien passat desapercebudes, avui se m’ofereixen com un valor tant alt, que cap lingot d’or podria suplir-los; sí, ja se que potser parla així qui mai ha tingut res, com tota la classe treballadora, emmirallada en la subtilesa del creixement, però aquesta és la meva veritat, penso que sóc molt més ric que molts, sense tenir pas gran cosa, el meu amor pel més preuat, que és nogensmenys que les coses senzilles que harmoniosament formen part de la meva vida, i això no té pas preu, hores d’ara...

© Albert Balada
10-12-2012

diumenge, 9 de desembre de 2012

Ens sabrem presoners...



La fotografia es original de Igor Belkovsky

Ens sabrem presoners de les circumstàncies, del nostre entorn, de les convencions, però l’alliberament només passa per la revolució interior, aquella que ens duu a la descoberta de l’ànima i alhora a comprendre la veritable sensació de llibertat, només així serem capaços de copsar la felicitat, fi i destí de la nostra existència.

© Albert Balada
09-12-2012


dissabte, 8 de desembre de 2012

Menorah a la Seu Vella






Finestral del claustre de la Seu Vella de Lleida que sembla va voler assimilar des de la perspectiva del mestre d’obres l’antiga Menorà, canelobre de set braços, un dels elements rituals judaics i un dels seus símbols més antics que vindria  a representar quelcom que s’intueix també en aquesta obra, la dels arbustos en flames que va veure Moisés en el Sinaí (llibre de l’Èxode, 25). 

L’ historiador jueu Josefo s’hi refereix en el tercer llibre de les “Antiguitats dels Jueus”:: “(...) si algú actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, hi trobareu que foren fetes a imatge i semblança de l’Univers (...) i sobre les set llums en el canelobre, elles representen el curso dels planetes, de les quals en ve el seu nombre (...)». 

El significat dels braços/columnes que s’alcen és: del central l’esperit de Jahvé, representada i enllaçada amb la roseta final que, tot arrodonida, representa i simbolitza les l’estrella de David; els que es troben a cada costat del central: la Saviesa i la intel·ligència; els centrals de cada costat, respectivament: L’esperit del Consell i el Poder; els que es troben als extrems: l’Esperit del Coneixement i el Temor a Jahvé. Les rosetes menors per sota de la gran abasta tota la simbologia i les referències a la interpretació de la càbala i la suma dels valors simbòlics de les columnes i la seva significació.



Segons els Registres d’obres de la Seu Vella de Lleida i els treballs doctorals que sobre ells s’han fet[1], el "Magister Operis Sedis Ilerdensis" Guillem d’Enill hauria treballat en el segle XIV en el claustre catedralici, quins origens familiars definirien “probablement” la interpretació que en fem del seu treball en els finestrals del claustre  


© Albert Balada
08-12-2012


[1] Alonso, Argiles, Español...

divendres, 7 de desembre de 2012

On recommence...



On recommence...

C’est bien que l’on trouve un bon café à table,
ou nous attend bien chaud et le journal prêt a lire ;
le ciel bleu peut être nous inspire le sens du jour,
la place vide ou ne déroule presque aucun ;
la vieille église nous regarde, porte fermée
le monde est vide, je suis pas seul ;
on recommence…


©Albert Balada
07/12/2012


Una cita: Eclesiàstic



Què bella és la misericòrdia en el moment de la aflicció, com els núvols de pluja en temps de sequera! [1]


[1] Eclesiàstic 35:24

Una cita: Agustí d'Hipona



“No han de témer per mala mort aquella a que precedí bona vida, perquè no fa dolenta a la mort sinó a allò que aquesta segueix indefectiblement; por això els que necessariament han de morir, no han de fer cas del que els succeeix en la seva mort, sinó del destí del que marxen en morir”[1]


[1] Agustí d’Hipona. La ciutat de Déu. Llibre I. Capítol XI 

dijous, 6 de desembre de 2012

Una cita: Lluc Torcal i Sirera



"Hem d'evitar d'arribar a un món en el que sigui totalment impossible de viure-hi"[1]


[1] P. Lluc Torcal i Sirera*, Prior del Monestir de Poblet al reportatge 'El siglo XXI según Poblet', del programa de TVE 'Crónicas'

*(1971) És llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994), en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2003) i batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino "Angelicum" (2004). Ha estat escollit Secretari General del Capítol General de l'Orde Cistercenc (2005) i del Sínode de l'Orde Cistercenc. Des del dia 25 de novembre de 2007 és el nou Prior del Monestir de Poblet

Un relat breu...



(Fotografia titulada: "A la vora del foc", original de Montse Esteba)

...Aquelles monedes d’estany i coure, gastades pel trànsit de tantes mans, eren monedes de pobre que els meus avis, com tants d’altres obrers, usaven per anar posant als comptadors de la llum i l’aigua darrera aquella porta de fusta que, a ulls meus d’infant, se’m feia enorme, immensa...

...Aquella olor ho pentinava tot, de brou potent que havia estat al foc de la llar durant tot un llarg matí, encara em sembla sentir-lo als narius, com si l’ aleshores fos ara mateix i tot plegat em duu a aquella època en la que les tardes eren llargues i calmes, al redós de la llar, prop de l’avi...

... Ell ens explicava la seva història d’Europa, distinta a com la veiem a l’escola, perquè era la Europa d’aquells que la van transitar esdevenint poc menys que apàtrides, malbaratades esperances, trencades a bocins vides senzilles, famílies...

...El foc era l’enllaç amb el somni, mirar-lo refregant-se en l’aire com volent fugir, les flames cremaven aquell tronc vell i fort que encara podia generar energia suficient, una mica més, escalf a les galtes i els relats, sobre un terra que no em semblava pas dur, perquè era el terra mateix en l’encaix d’aquelles vides on tot formava part d’aquell món, de vegades imaginari, de vegades eteri, però sempre fantàstic recorrent, de vegades i a contracor de l’àvia, aquell llarg passadís, assegut al tricicle...

...Mentre la vida transcorria de manera diferent a com feia a ciutat, com si les hores no tinguessin els mateixos minuts ni el dia tingués la mateixa durada, perquè gaudíem del sol, de l’aire, de la pluja i el vent, com mai més vaig tornar a gaudir, fins ara ja gran, on els records s’apleguen de nou, com un retrat tant viu...    


©Albert Balada
6-12-2012