diumenge, 27 de gener de 2013

Una cita: Ciceró



Cicero and the magistrates discovering the tomb of Archimedes de Benjamin West


"S'equivoca enormement el que opina que en els nostres discursos tal com els hem pronunciat davant del tribunal, se li ofereixen les nostres conviccions documentades. Tots aquests discursos estan condicionats pels interessos de partit i les circumstàncies, no pels homes mateixos i els seus advocats "[1].


[1] Ciceró, Pro Cluentio, 139; i 18.

dissabte, 26 de gener de 2013

Tot esperant la revolta...


Espectacle "Revolta" de l'Esbart Sant Martí de Barcelona


Amb unes taxes d’atur, les més altes de tota la història d’Espanya, des que se’n tenen antecedents, tant des del punt de vista de l’atur com dels registres de la població activa que s’inicien en 1940[1],  els analistes es pregunten per la inexistència de tensions socials evidents que s’haurien de fer patents en al menys dues formes clàssiques: l’augment de la delinqüència de carrer i/o l’augment de la revolta, la protesta social.
Evolució de la taxa d'atur a Espanya. Font INE

No sembla que hi hagi un augment de les dades de delinqüència, doncs les taxes de criminalitat es mantenen en torn a 45%oo[2] segons les dades estadístiques de europees,  però si que hi ha un lleuger repunt de les protestes des del 2011, en essència vinculat a moviments de protesta com ara els coneguts com a 15N o les protestes per raó de la Llei Hipotecaria i els efectes que està produint en l’actual parc d’habitatges ens  podria fer pensar en una radicalització de la protestat, però aquesta no es manifesta contràriament de manera radical, sinó que manté uns paràmetres i uns criteris de certa racionalitat democràtica.

Què és el que fa, doncs què amb una conjuntura econòmica adversa definida substancialment per l’augment de la pressió fiscal, l’augment dels preus dels hidrocarburs, la energia i els productes de primera necessitat, la evidencia dels efectes de la tercera revolució tecnològica que tendeix a propiciar un augment exponencial dels exercits laborals excedentaris, la fallida de una part substancial de la xarxa financera del país, coberta o taponada amb fons creat ad hoc, la fallida dels processos productius tradicionals sustentats en la obra pública i la obra privada, l’augment de les taxes d’atur fins a la ràtio més alta coneguda des que es tenen estadístiques, a la disminució del producte interior brut calculat a preus de poder de compra internacionals,  no es disparin les ràtios de delinqüència ni de revolta social?

Evolució del número de pensions i pensionistes  

Tot i que sembla que l’actual taxa d’envelliment de la població espanyola és inferior a la mitjana europea, i tenint en compte que “l’envelliment de la població és una de les principals conseqüències de la transició demogràfica  que ha viscuda Espanya, com el resto dels països desenvolupats i progressivament de la resta del món, a curt termini la seva evolució està molt condicionada per les estructures d’edats actual, reflex de la història demogràfica de tot un segle”[3], la nomenada taxa de dependència es manifesta de manera exponencial, de manera que aquesta tendència d’envelliment i dependència amb una conjuntura com l’actual afirma la tendència a suportar bona part dels costos familiars i de xarxa que aquelles circumstàncies expressades en paràgrafs anteriors.

taxes de creixement del PIB des de 1850 


Per altra banda, si tenim en compte que la a mala conjuntura que pateix Espanya des de fa anys ha provocat un marcat augment de la activitat econòmica dita irregular que s’explicaria per factors[4] com la composició sectorial de la nostra economia, intensiva en mà d’obra poc qualificada, o la estructura institucional del mercat de treball, que han generat un desproporcionat ajustament, ja citat del mercat de treball i un augment dels exercits laborals excedentaris davant de la important caiguda del PIB, aquesta existència de economia irregular detectable amb el creuament i discrepància de dades estadístiques de la renda disponible i la despesa global, i el coneixement del mètode transaccional, és a dir la relació constant entre el gruix de las transaccions de la economia i el PNB oficial, sense oblidar la “tax morality”, és a dir la acceptació ètica d’una imposició justa i necessària, podem observar com també una part d’aquesta relació econòmica tendeix a apaivagar una possible revolta social en la mesura en que contribueix a la renda no detectable.

Hom però aquestes circumstàncies també son limitades i limitatives, en la mesura que no està demostrat que pugui mantenir-se durant massa anys una disminució permanent dels exercits laborals disponibles i alhora mantenir adequadament les rendes del dependents per edat de les rendes de l’estat, factors que tanmateix incideixen tant en la economia regula com en la economia irregular, de manera no es pot garantir que la crisi social “violenta” no esdevingui en algun moment un factor desestabilitzant i alhora contradictori respecte del model existent.  


© Albert Balada
26-1-2013




[1] Anuaris estadístics de l’INE
[2] Anuaris estadístics de l’Eurostat
[3] Fernandez Cordón, Juan Antonio. Papeles de economía española, ISSN 0210-9107, Nº 77, 1998 , págs. 91-103
[4] Implicaciones de la economía sumergida en España. Libro Marrón. Círculo de Empresarios 2010 Madrid

No cerquis... (II)






No cerquis en els símbols relats ocults, perquè resten a la vista, només que la teva preparació en la vida no et permet encara de gaudir-los, de tenir-los presents, però hi són, amarats d’essències, de passions, que ens transmeten la vívida presència que d’antuvi en és legat, més enllà del temps i de l’espai, més enllà de nosaltres mateixos en el compromís que tinguem pres amb la existència, servitud o esclavatge...


© Albert Balada
26-1-2013

Algun dia tornaré...






A la fotografia Cristalls de sal sobre les roques i pedres de la mar Morta.



Algun dia tornaré, amb les mans buides, el rostre seré, les butxaques plenes de pedres, testimonis dels camins que he creuat, i un sentiment preuat que m’haurà acaronat l’ànima, aquell d’haver viscut hores amargues i precioses alhora, en escenaris diversos, on la vida era el sentit de tot plegat, aquell que m’acaba dibuixant un somriure i m’acalora les galtes. Si la salut m’ho permet, després de molts anys descobriré els meus ulls de la venda que els acluca, per deixar que la mirada sigui clara i desperta, sense matisos, sense mentides, sense vergonya, davant d’allò que ens és ofert; continuaré pregant al meu Déu, lluny de dogmes i idolatries, perquè les boires s’ esvaeixin, la terra baixa es desperti al nou sol o es deixi batejar per les pluges perfectes aquelles que ens regalen aigües gairebé beneïdes...


© Albert Balada
25-01-2013

divendres, 25 de gener de 2013

No preguntis...




La fotografia del detall de la Catedral de Reims és original de C. Duchemin 2010 ©


No preguntis el sentit de les coses, conrea la raó a la recerca de la veritat, aconseguiràs d’alliberar en el camí la llibertat que ens iguala; escolta la música de la vida i cerca amb fermesa la felicitat...


© Albert Balada
25-01-2013 

Declaració de Sobirania i el Dret a decidir del poble de Catalunya





Preàmbul



El poble de Catalunya, durant el curs de la seva història, han demostrat democràticament el seu desig col · lectiu de governar-se a si mateixos, amb l'objectiu d'avançar en el seu desenvolupament, el seu benestar i oferir igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans, alhora que reforça la seva cultura i identitat col · lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català, en les seves institucions antigues, i en la tradició jurídic català. Parlamentarisme català té les seves arrels en l'edat mitjana, en les assemblees de Pau i Treva i la Cort del Comte.

Al segle 14 el general Diputació, o com se li coneix comunament la Generalitat, va ser creat, i va ser adquirint grans nivells d'autonomia fins que es va convertir, en els segles 16 i 17, el Govern del Principat de Catalunya. Amb la caiguda de Barcelona el 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, Felip V amb el Decret de Nova Planta va abolir el dret de Catalunya i les institucions d'autogovern.

Aquesta experiència històrica ha estat compartida amb diversos altres territoris, fet que s'ha vinculat a una lingüístic comú, origen cultural, social i econòmica, amb la intenció de reforçar i promoure el seu reconeixement mutu.

Al llarg del segle 20 el desig d'autogovern ha estat una constant per als catalans. L'establiment de la Mancomunitat català l'any 1914 va ser un primer pas en la recuperació de l'autogovern, però va ser abolida per la dictadura de Primo de Rivera. El 1931, amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el govern català es va crear amb el nom de la Generalitat de Catalunya i dotat d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat es va suprimir de nou el 1939 pel general Franco, que va establir una dictadura que va durar fins a 1975. La dictadura es va resistir activament pel públic català i el Govern de Catalunya. Un de les fites en la lluita per la llibertat va ser l'establiment el 1971 de l'Assemblea de Catalunya, abans del restabliment de la Generalitat, de manera provisional, fins el retorn del seu president des del seu exili el 1977. Durant la transició a la democràcia, i en el marc del nou sistema de comunitats autònomes segons el definit per la Constitució espanyola de 1978, els catalans van aprovar en referèndum de 1979, l'Estatut català d'autonomia, i el 1980 les primeres eleccions per al Parlament de Catalunya es van celebrar .

Durant els últims anys, amb l'enfortiment de la democràcia, la majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat una transformació de les estructures judicials i polítics. L'esforç més recent, va ser el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia català iniciat pel Parlament el 2005. Les dificultats i els obstacles plantejats per les institucions de l'Estat espanyol, especialment la sentència de la Cort Suprema de Justícia 31/2010, era una negació radical de l'evolució democràtica de la voluntat col · lectiva del públic català, i ha creat la base d'una regressió en l'autogovern , que avui s'expressa amb claredat en diversos aspectes incloent política, jurídica, financera, social, cultural i lingüística.

El públic català ha, utilitzant diversos mitjans, va expressar la seva voluntat col · lectiva per superar els obstacles posats per l'Estat espanyol. Les manifestacions massives el 10 de juliol de 2010, sota el lema "Som una nació", i l'11 de setembre, 2012, sota el lema "Catalunya, un Estat europeu Nova", són expressions contra el rebuig de la del públic català decisions.

Amb data del 27 de setembre de 2012, i de conformitat amb la Resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya estableix la necessitat que el poble de Catalunya de determinar lliurement i democràticament el seu futur col · lectiu per mitjà d'un referèndum. Això va ser clarament i amb decisió expressada pels resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 25 de novembre de 2012.

Per dur a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, assegut a la primera sessió de la legislatura X, i d'acord amb la voluntat dels ciutadans de Catalunya que s'ha expressat democràticament en les últimes eleccions, s'establia lasegüent:


DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA


D'acord amb la voluntad majoritària expressa democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

Sobirania:  El poble de Catalunya té per raó de legitimitat democràtica, caràcter de caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

Legitimitat democràtica: El procés de l'exercici del Dret a decidir, serà escrupulosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i el diàleg en el sí de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular , que en serà el garant fonamental del Dret a decidir.

Transparència: Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i de la societat civil catalana  tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del Dret a decidir i  es promogui la seva participació en el procés.

Diàleg: Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

Cohesió social:    Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

Europeísme: Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets  fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i el progrés econòmic, social i cultural.

Legalitat S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del Dret a decidir.

Paper principal del Parlament:  El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal  en aquest procés i per tant d'hauran d'acordar  i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball  que garanteixin aquest principi.

Participació:  El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícipis en tot aquest procés , el món local i  el màxim de forces polítiques, agents econòmics i  socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya

Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013.


Aquesta declaració ha estat aprovada pel Parlament de Catalunya en la sessió d'obertura de la X legislatura amb els següent posicionament dels grups parlamentaris:

A favor:       En contra:         s'han abstingut:     Eren Absents:       No han votat essent-hi presents:

CiU   (50)     PSC (13)           CUP (2)                    PP (1)                    PSC (5)
ERC (21)     PPC (18)                                             C' (1)
ICV (13)       C'    (8)
CUP (1)

85 diputats a favor (CiU/ERC/ICV/CUP)  41 diputats en contra (PSC/PPC/C`') i  2 diputats que s'abstenen (CUP), 128  diputats.

Fins al total de 135 escons, hi ha 7 diputats que no han votat  5 que formen part del PSC           

El pensament...




La fotografia és original de Llorens Melgosa


El pensament s’articula al voltant dels sentiments i a l’inrevés;  cavalcant-ne essències i valors, definint-ne escenaris i geografies diverses;  amorosint conceptes, avalant percepcions, fent créixer allò que esdevé clau de volta en la construcció del mecanisme vital...  


© Albert Balada
25-01-2013

dimarts, 22 de gener de 2013

És ben segur...





És ben segur que no has de patir si el dibuix del teu camí no és aquell que esperes, no intentis interpretar les circumstàncies, descobreix-te en la humilitat garant dels mínims necessaris per a viure, allò que la Providència fa que et sigui present, i deixa que les situacions s’executin, perquè la estranya combinació, tard o d’hora conformarà el teu phatos de la manera com s’incardina amb el teu entorn i amb la resta de l’univers; cal, però, no defallir, ni deixar-nos atabalar pels problemes i dèries que de vegades ens fan incomprensible aquella dansa estranya del destí. No creguis a aquells que et diguin que les crisis transformen, només la catarsi i la serenor transformen allò que ha de ser transformat...

© Albert Balada.
21-01-2013

diumenge, 20 de gener de 2013

Avui, aquí...





Avui, aquí, tot sempre comença, la teva vida cobra sentit, encara que no n’acabis tenint la percepció; el camí s’obre davant teu, potser no el veus, no és problema, però no has de deixar de prendre consciència que és així, que és un nou moment en la teva realitat que s’inicia ara, novament, que aquesta és la teva circumstància; respira fort i gaudeix de l’aire que respires, gaudeix del moment i comença a caminar, ara una passa, ara una altra, sabedor que no hi ha problema gran ni petit, només condicions que t’acompanyen en aquest rumb que t’és dat de poder cercar; alça per un moment la vista, rastreja el cel que t’envolta, i beu de la calma que et transporta perquè en ella albiraràs també la confiança... 


© Albert Balada
20-01-2012

Una cita: Erasme de Rotterdam




“Diguin el que vulguin les gents a propòsit de mi (doncs ignoro quan mala fama té la Neciesa, fins i tot entre els més necis), sola, jo estic, no obstant, la que té la virtut per a distreure als deus i als homes. Si en voleu una proba, adoneu vos en que tot just m’he presentat en mig d’aquesta nombrosa assemblea per a dirigir vos la paraula, en tots els rostres ha brillat de sobte una alegria nova i extraordinària, heu desarrugat al moment l’ entrecella i heu aplaudit amb franques i alegres riallades, que, a dient veritat, tots els aquí presents em sembleu ebris de nèctar i de nepenta[1] com els deus d’ Homer, mentre, fa tot just un instant, éreu tristos i preocupats, d’igual manera com si acabéssiu de sortir de l’antre de Trofoni[2][3]


[1] Herba esmentada per Homer en la Odissea que feia oblidar tota preocupació.
[2] Assassí esmentat per por Luciano en la seva obra Diàlegs qui donà mort al seu germà Agomedes. Fou
enterrat en una cova, lloc de l’oracle que omplia de tristesa i malenconia als que el consultaven.
[3] Erasme de Rotterdam*. Elogi de la bogeria. Elogi de la Niciesa. Parla La niciesa cap I, introducció, Pag. 35. Edicions digitals del Departament d’Enginyeria matemàtica de la Universitat de Xile.  

*(Rotterdam 1469 – Basil·lea, 1536) Humanista neerlandès d’expressió llatina. Clergue regular de Sant Agustí (1488) i sacerdot (1492), però incòmode en la vida religiosa (que veia plena de barbàrie i d’ ignorància), es dedicà a les lletres clàssiques

No cerquis...





La fotografia El Montseny amb el castell de Montsoriu és original de Montse Esteba


No cerquis en els somnis més que la presència de la Providència; ella intenta de mostrar-te, més enllà de les paraules i els retrats de vida, a través de símbols i senyals, l’explicació de tot plegat, i si es dóna el cas, aleshores gaudeixes d’un gran privilegi que el cel t’atorga i sigues bon guardià del seu missatge que és, si més no, personal i intransferible, com ho és la teva pròpia essència humana i divina alhora...

© Albert Balada
20-01-2013

Sostindrem...





La fotografia de Notre-Dame de Reims és original del web Visite-privée.com


Sostindrem la mirada en el passat, sense guardar prudència del present, aleshores haurem estat presoners de Kronos, defugint de la vida mateixa, en la seva marxa lenta cap a l’esdevenidor, perquè el passat ja és passat i no et pertany, el present és el temps que et pertany de gaudir, i el futur és enllà com un temps que encara no ha estat i per tant tampoc et pertany; així doncs hi ha dos esclavatges dels que ens haurem de deslligar, del pes d’allò que va ser i del que serà, perquè mai jamai no és nostre...


© Albert Balada
20-01-2013

La noblesa de l'ànima...





La fotografia de la punxa del campanar de la Seu Vella de Lleida és original de Ramon Pujades Civit


La noblesa de l’ànima blasma els sentiments que hom té i s’enlaira sobre la ment i el cor mateix, a la recerca de la seva pròpia universalitat, sabedora de conrear una consciència universal que ens defineix com part d’un tot, com un símbol de la fertilitat del pensament; més enllà de desitjos i planys, lluny de quimeres estèrils, prop de les coses senzilles i les raons essencials, l’ànima esdevé senyal de la nostra pròpia humanitat...  

© Albert Balada
20-01-2013

divendres, 18 de gener de 2013

Una cita: Mahmud Darwish



Fotografia de Llorenç Melgosa


Caminaré aquest llarg camí,
Aquest camí tant llarg, fins al final,
Fins al final del cor,
Caminaré aquest llarg camí, llarg, llarg...
Res he de perdre sense pols
I el que està mort en mi. La filera de palmeres m’indica allò que està,
Absent. Creuaré la filera de palmeres, necessita la ferida al seu poeta
Per a dibuixar una granada a la absència?
Us construiré sobre el sostre del renill trenta finestres
Per a la metàfora. Sortireu d’un èxode per entrar en un altre.
S’estreti o no la terra per a nosaltres, caminarem aquest llarg camí
Fins al final de l’arc. Que les nostres passes es tensin com a sagetes.
Som aquí des de fa poc i dins de poc aconseguirem
La sageta del  principi?
El vent gira al nostre voltant, gira, què dius?
Dic: caminaré aquest llarg camí fins al final... fins al final.[1]  


[1] Fragment del llibre: Menos Rosas de Mahmud Darwish* Traducció i pròleg Maria Luisa Prieto. Editorial Hiperión, 404 (traduir al català per Albert Balada)
*(1941-2008) fou un poeta nacional palestí, conegut, juntament amb Ghassan Kanafi com el símbol de la identitat palestina i la pèrdua de la seva pàtria, com s'observa constantment en l'esperit dels seus poemes. Del còmput d'escriptors i intel·lectuals àrabs contemporanis, Mahmoud Darwish n'és una figura cabdal, tant com Nizar Qabbani.


dimarts, 15 de gener de 2013

Els camins...






    Diu una bella dita, que:  “els camins no s’obren fins que ets capaç de transitar-hi”; de fet és probable que la via, que el camí, fos oberta i expedita davant dels teus ulls i resti oculta a la teva mirada, doncs no és moment encara d’albirar la seva presència, aquella que et serà permesa tan bon punt la teva preparació sigui acomplerta, la pedra polida i els sentiments i rectituds fermament comprovats de manera que puguis caminar amb la mirada alta, l’ànima calma i la serenor de cor necessària acumulats els ensenyaments que també hauràs de transmetre, només aleshores s’obrirà als teus ulls, com si una llum distinta il·luminés el paisatge, desterrant velles incògnites i esborrant panorames que eren només eteris per esdevenir caminant, pelegrí d’una vida nova que t’és dat de viure i morir...

© albert Balada
15-01-2013

diumenge, 13 de gener de 2013

Una cita: Noah blit




"Als que qui begueren de la sagrada essència, del bo i el mal atzar que n’és la vida humana, això us ha de recordar de gaudir amb frugalitat dels plaers de la vida, sense fer-ne ostentació del bé que es gaudeix, amb la voluntat i el deure de no ofendre al menys venturós, havent de tenir sempre present que tota complaença pot transformar-se en un instant en un ben amarg desencís... " (Noah Blit) 

Una cita: William Nicholson






"Què Déu ens doni saviesa per saber el que és correcte, voluntat per a triar i força per a defensar-ho..." (1)


(1) De “El primer cavaller” de William Nicholson, del film homònim de Jerry Zucher

Una cita: William Nicholson






"Servint als altres, esdevenim lliures" (1)


(1) De “El primer cavaller” de William Nicholson, del film homònim de Jerry Zucher

Una cita: William Nicholson





"Un home que res no tem, és un home que res no estima i si no estima res, on és la felicitat?" (1)

(1) De “El primer cavaller” de William Nicholson, del film homònim de Jerry Zucher

dissabte, 12 de gener de 2013

Té sentit...




Té sentit, no creieu, la existència de dos blocs en el tradicional eix d’abscisses que jo rebutjava per intranscendent en la lectura electoral, allò de nacional/no nacional, català/espanyol, hores d’ara i ben definit, Déu ni do, allò que era intrascendent en la lectura electoral ara esdevé nucli i eix; el problema rau en la composició, és a dir no hi ha un gran partit unionista, com seria d’esperar des d’una perspectiva racional, sinó uns grups minoritaris d’ideologies no tant diverses com podria semblar, que blasmen aquesta postura, a saber: PSC (liberal-social-conservador), PPC (conservador), C’ (liberal-social-conservador) i en front CDC (liberal-social /democristià) i UDC (liberal-social-conservador-democristià), ERC (liberal-social-radical) amb un tercer bloc de coincidències puntuals: ICV-EUA  (liberal-social-ecologista) i CUP (social-radical), dos blocs, els de l’eix sobiranista en absolut homogenis però amb, de moment, clares coincidències en aquest eix entre CDC-ERC-CUP i coincidències menys clares amb UDC i ICV-EUA per raons distintes en ambdós darrers.

El fet, però, és que a càlcul parlamentari, si tenim prenem en consideració aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les del 25 de novembre de 2012, amb unes característiques proto-constituents, la raó parlamentària, sostraient-ne raons no coincidents, ens situen el dibuix de l’eix nacional en un equilibri: CDC-UDC-ERC-CUP-ICV/EUA en 50 + 21 + 13 + 3: 84 i un eix unionista en equilibri, sostraient-ne raons no coincidents, menors que en bloc oposat:, PSC-PPC-C’ en 20+19+9: 48, de manera que el bloc sobiranista (amb els seus matisos) representa el 62,22% del parlament, mentre que el bloc unionista (amb els seus matisos) representa el 35,55% del Parlament.

D’entrada, la proposta CDC-UDC-ERC (52,59%) que no es planteja com una declaració unilateral de secessió, sinó com una declaració unilateral de sobirania cap a l’Estat propi, matís que no l’allunya especialment d’aquella declaració unilateral, suposa una formulació que a ulls del Dret Internacional Públic, de tall de Dret Germànic, és a dir basat en precedents i proclamacions, ha de representar un plantejament que defineix, més enllà d’un full de ruta parlamentari, una manifestació de voluntat juridico-legislativa que planteja de manera fefaent un nou escenari.

La realitat que plantejarà la situació però no és nova, i caldria recordar a les forces unionistes que és força similars en el que respecta a la seva formulació respecte del que va succeir a Espanya des de 1975 fins a 1978, doncs tota l’activitat legislativa que es va produir era també contra lege si tenim present que la legislació vigent no derogada, les Lleis Fonamentals del Moviment, el model constitucional vigent aleshores, no preveia res del que va succeir aleshores, però la memòria és fràgil...

© Albert Balada
11-01-2013


divendres, 4 de gener de 2013

Una cita: Charles Louis de Secondat, baró de La Bréde i de Montesquieu.





“Per servir sempre, o vincitrice, o vintu!”[1]  [2]


[1] Charles Louis de Secondat, baró de La Bréde i de Montesquieu. “Les Cartes perses”. Consejo Nacional para la cultura y las artes. Traducció i notes: María Rocío Muñoz. Mèxic. 1992.
[2] «Barkhause, que identificà aquesta cita com el darrer vers d’un sonet de Vinzenso de Filicalia titulat all’Italia, opina que la intenció de Montesquieu no era referir-se a Itàlia sinó que tal vegada pretenia tractar de la dona en general. En aquest cas, les “cartes perses” serien exclusivament una defensa de la dona en pro de l’alliberament. Però hi ha també la possibilitat que servir tingui a veure aquí amb el sentit de ser útil, servir a una causa, un cert sentit de milícia; i de ser així, potser Montesquieu no va voler prestar la seva contribució ferma a la dona, sinó a la veritat. Serà, doncs, la veritat –la veritat dels filòsofs, està clar- la que haurà d’estar disposada a “servir sempre, victoriosa o vençuda”»  

Uns savis d'Orient...


“Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.”[1]. Més que pel concepte “donar obediència o proskuneo” el sentit de l’expressió devia de fer referència a l’”actuació pietosa cap a algú o eusebeo”, essent proskuneo i eusebeo conceptes grecs, possiblement la traducció o versió primera respecte de l’arameu, la llengua comuna i d’origen dels textos bíblics, uns conceptes primaris i que res tenen a veure amb un concepte ritual derivat del terme “thereskeia” que ens acosta a cerimònies i ritus; el valor doncs, del relat de l’evangelista al que alguns teòlegs interpreten aquests versicles com de necessària ubicació per a poder-ho enllaçar amb determinades profecies[2]. La pietat que inspira una naixença, enllaçada amb el concepte de savi o bé home pietós o que arriba a la saviesa per l’experiència, ens rebel·la una dimensió distinta a la tradicionalment acceptada que s’ha fet entroncar amb una necessària vinculació reial del nascut i per tant s’està justificant, tanmateix la qualificació dinàstica i el seu valor en la dimensió territorial, ben distinta a la lectura primera. El batibull de gent que s’aplega per acomplir els imperatius imperials censals, les rutes de les caravanes, ens aporten a través del concepte d’orient dues dimensions arquetípiques i simbòliques, la de l’orient com a element representatiu de la nit, per contrast amb la d'aquell que suposa és portador de la Llum i la de l’orient com a element mistèric i místic alhora i culturalment harmònic i científic alhora, el que s’anomena tanmateix saviesa política[3]. Les interpretacions senzilles, gens exegètiques i molt conjecturals han propiciat una traducció o lectura esbiaixada del que era i del que és, de les circumstàncies i les seves realitats, transcrites a interès d’una determinada dimensió de les coses, dels fets i de la lectura del “fet heroic” i la transcendència de la seva relació amb aquell seu món contemporani. Un relat, doncs divergent, que allunya dels símbols elementals i simples que ens han estat llegats per una tradició que pretenia una determinada “inculturació” dogmàtica d’escassa argumentació simbòlica.  

Albert Balada ©
04-01-2012



A la fotografia L’”Adoració dels mags” de Leonardo da Vinci, una obra que, tot i inacavada planteja no pocs elements simbòlics.[4]




[1] Mt 2-1
[2] Salms 71-10 i Isaïes 60
[3] Truyol, Antonio. La saviesa de l’Antic Orient. Pag 479-527 Revista de la Universitat de Murcia. Anales de Derecho.
[4] El 1481, el monestir de Sant Donat li encarregà l’obra, però Leonardo no va acabar mai aquest quadre, probablement decebut o vexat per no haver estat escollit pel papa Sixt IV com a responsable de la decoració de la capella Sixtina del Vaticà, a Roma, on existí una forta competència entre Miquel Àngel i ell.  El neoplatonisme, que en aquell temps estava de moda a Florència, potser també tingué un paper important com a causant de la seva marxa cap a una ciutat més acadèmica i pragmàtica com Milà. Probablement aquest nou entorn estava més en consonància amb el seu esperit, que es basava en un desenvolupament empíric gràcies a les seves múltiples experiències.
                                                                                    

dijous, 3 de gener de 2013

El lleó i el dragó...





Aparentment, els elements essencials del viatge de l’heroi, acostumaven a llegir-se en el cel, a través dels moviments del sol i la lluna, és a dir que es corresponien amb el cicle del sol, el seu camí de l’Orient cap a l’Occident, el seu viatge diürn i el seu camí de l’Occident cap a l’Orient, el seu viatge nocturn, el dragó nocturn i el lleó diürn es troben per a realitzar la seva gran obra.[1]


[1] Imatge del manuscrit “Zoroaster Clavis Artis”, Ms 2-27. Biblioteca Cívica Hortis. Trieste. 1738. Vol. 2, Pag 182. 

Una cita: Jaume Mateu i Bullich (Tortell Poltrona)





”Estem adulterats, perquè ens hem fet adults..."[1]


[1] Tortell Poltrona*. Cronocòpia. TV3, 31-12-2012
*Jaume Mateu i Bullich (Barcelona , 1955) pallasso català

dimarts, 1 de gener de 2013






«Malgrat que el món és encara lamentablement marcat per “focus de tensió i contraposició provocats per la creixent desigualtat entre rics i pobres, però el predomini d’una mentalitat egoista i individualista, que s’expressa també en un capitalisme financer no regulat”, així com per distintes formes de terrorisme i criminalitat, estic persuadit que “les nombroses iniciatives de pau que enriqueixen el món testimonien la vocació innata de la humanitat cap a la pau. El desig de pau és una aspiració essencial de cada home, i coincideix en certa manera amb el desig d’una vida humana plena, feliç i aconseguida... L’home està fet per a la pau, que és un do de déu. Tot això m’ha portat a inspirar-me per a aquest missatge en les paraules del Crist: “Benaventurats els que treballen per la pau, perquè serà anomenats fills de Déu” (Mt5,9)»[1]


[1] Homilia de SS Benet XVI a la Basílica Vaticana l’1 de gener de 2013.