diumenge, 24 de febrer de 2013

I mentre esperem...




I mentre esperem que les cuites siguin acomplertes, la fe esdevé una raó fosca, doncs no se’n sap que sigui de manera fefaent pas com les passes seguides marquen camí sense retorn o, en tot cas, que  fan el pas més àlgid, ans al contrari, endevinarem com l’engany, lluny de l’enginy es dibuixa pel menestral mancat de llinatge, soga al coll i servil sense senyor al que servir, però no menys mancat de saviesa, aquella la que ha de permetre enaltir la llum que brama i lluenteja en el foc a camp obert a redós de la lluna i les estrelles, escarcelleres dels somnis amb ens hem donat...    

© Albert Balada
23-2-2013

Una llar és...





Una llar és família, amics i temps... la setmana ens ha regalat uns flocs de neus, pocs, els justos, de matinada, gairebé esbiaixats pentinaven l’aire que havia esdevingut fred; fou com un regal del cel de mirar-ho des de la finestra a l’esguard de la casa, amb una bona tassa de llet calenta; podies fins i tot resseguir amb la mirada el viatge floc a floc, que és com si rellentíssim els temps de la mà del silenci que t’acomboia a aquelles hores... Seria injust no gaudir d’aquests moments de  la vida, poden passar inadvertits, és clar, i res tampoc no passaria, però en passar a formar part de la teva vida,  aleshores els dones sentit, perquè aprens a comprendre el valor de tot plegat; Una llar és família, amics i temps...


© Albert Balada
23-2-2013

dissabte, 23 de febrer de 2013

Una cita: Antonio Machado





“Sobre la terra amarga, camins té el somni, laberíntics, sendes tortuoses, parcs en flor, en ombra i en silenci; criptes fondes, escales sobre estrelles; retaules d’esperances i records. Figuretes que passen i somriuen –joguets melancòlics de vell–; imatges amigues, a la tornada florida del sender, i quimeres rosades que fan camí... lluny...”[1] (XXII)   


[1] Machado, Antonio (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, 22 de febrer del 1939) Soledades, poesía.

Una cita: Joseph Ratzinger




“...El bé del món és contradit permanentment pel mal, el patiment i la corrupció (...) gairebé sembla que el diable volgués embrutar de manera permanent a la creació per a contradir a Déu i fer irreconeixible la veritat (...) creure no és altra cosa què, en la foscor de món, tocar la mà de Déu, i així, en silenci, escoltar la paraula i percebre l’amor” [1]




[1] Joseph Ratzinger, Discurs Vaticà del 23-2-2013, font La Vanguardia

Una cita: Santiago Niño de Becerra






“De vegades els que no saben de res en concret poden formular preguntes veritablement bones. Avui una amiga que és un crack en el món de la comunicació, però que no en té ni idea d’economia m’ha preguntat: Com es pot crear treball? La meva resposta ha estat breu: no es pot!”[1] 



[1] Del Twitter de Santiago Niño de Becerra* 23-2-2013 
(Barcelona, 1951) és un economista. Ha exercit diversos llocs en empreses del sector siderúrgic i des de l'any 1994 és catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat Ramon Llul de Barcelona.

dimecres, 20 de febrer de 2013

Caminaràs en llibertat, caminaràs...




La llibertat en l'obelisc homenatge a Rius i Taulet, Barcelona. Fotografia original d'Albert Balada



Obre bé els ulls, deixa’t tocar per tot allò que crida al teu voltant. Hi ha mirades que retraten la veritat; el teu camí està per fer, fes que el teu cor no resti empresonat, els teus peus faran els altres caminar. Tu, germà, que no duus sandàlies ni bastó, tu que a poc a poc desfàs els nusos de la por, caminaràs en llibertat, caminaràs. No et quedis mai en el llindar, creua la porta a la proximitat, seràs pare i germà, un cor proper des del teu cor itinerant. Que el somni teu no resti ignorat, seràs mare i germana itinerant, tu germana que no duus sandàlies ni bastó, tu que a poc a poc desfàs els nusos de la por, caminaràs en llibertat, caminaràs... (anònim)   

A la Catedral del mar...




A la fotografia làpida al terra de la Església de Santa Maria del Mar a Barcelona original d'Albert Balada

A la Catedral del mar, hom té un sentiment d’austeritat, aconseguida, pels panys de paret llisos, per les columnes octogonals netes i per la seva alçària que ens convida a aixecar el cap, com pregant, després d’haver mirat el terra i descobrir les troballes que ens recorden que, enllà on trepitgem jeuen, reposen, aquells que algun cop van ser constructors i és en sacre terreny, com l’etern repòs esdevé místic i present alhora, pentinat només per una suau i matisada llum que acarona el terra des de l’orient. Després, el deambulatori et convida a conrear les passes en el quadrangular espai resseguint un misteri al que ets convidat d’entrar-hi sense cap càrrega, la que has de deixar fora, profana... 


© Albert Balada
20-12-2012

diumenge, 17 de febrer de 2013

Una cita: Giordanno Bruno





Giordanno Bruno fou cremat a la foguera per la Santa Inquisició el 17 de Febrer de 1600 i aquesta fou la manera com rebé la sentència que el condemnava: 


“Avete força piú timore voi nel pronunciare questa sentenza che io nel riceverla”,
 

Va escriure i ens va llegar coses com: 



“Si tot el que existeix, comença per l’ ens principal i suprem, comporta un cert ordre i guarda una dependència, una escala, en la que s’ascendeix de les coses compostes a les simples, d’aquestes a les simplíssimes i absolutes a través del graus intermedis i copulatius que participen de la natura d’un i altre extrem, distingint-se segons la seva essència pròpia –no hi ha ordre on no hi ha una certa participació, no hi ha participació on ni ha un cert entrellaçament, no hi ha entrellaçament sense cap participació–; en conseqüència és necessari que hi ha un únic principi de subsistència per a totes les coses no subsistents”
 [1]  



[1] Giordano Bruno*  De la causa, principio, et Uno. 1584

*Filippo Bruno (Nola 1548-Roma 1600), fou astrònom, filòsof, religiós i poeta italià. Les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà, proposant que el Sol era senzillament una estrella, així com l’univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per esser intel·ligents, a més de sostindre en el camp teològic una forma particular de panteisme, el que diferia considerablement de la visió cosmològica sustentada per la Església catòlica. Després que la Inquisició romana el trobés culpable de heretgia, fou cremat a la foguera el 17 de gener de 1600. Després de la seva mort guanyà fama considerable en determinats cercles intel·lectuals, particular en el segle XIX i principis del XX. Se’l reconeix com un màrtir del lliure pensament i de les idees científiques modernes. 


És aleshores...





De vegades la vida t’ofereix regals, no són quantificables econòmicament, perquè no tenen valor des del punt de vista crematístic, però si que el té des de la perspectiva de la raó, de la consciència, del creixement personal i de tot un seguit de valors que conrees, és aleshores quan descobreixes quan bella és la vella amistat i com un dia qualsevol pot esdevenir un cant a l’esperança i al reconeixement, un cant a la vida i al sentit de tot plegat, a la cerca de la felicitat dels nostres proïsmes, aixecant columnes en el sí de la societat, columnes fermes que han de sustentar nous conceptes, vells alhora, noves fites, velles alhora, un sentiment d’antuvi que esdevé contemporani i primigeni al mateix temps, tot fent que les essències siguin allò que la Llei Natural ens dicta...


© Albert Balada
16 de gener de 2013

dimarts, 12 de febrer de 2013

Tampoc l'imaginari col·lectiu...




De vegades res és el que sembla, tampoc l'imaginari col·lectiu inspirat per notícies capcioses i informacions sesgades fruit de la mala informació que ens embolcalla en les darreres dècades, mentre, els textos queden per a llegir i interpretar, més pendents de retòriques i litúrgies, mai millor dit, encorades en el passat. Segurament la paraula, aquella que va ser primer, sigui la interpretació exacta de tot plegat, més enllà dels que exerceixen de caçadors d'heretges o dels que fan de la missa una redempció política i social; tot i així avui tot són portades...

© Albert Balada.
12-02-2013

dilluns, 11 de febrer de 2013

Mestratge...





No podia ser d’altra manera, en coherència amb tot el que el seu pensament ens ha llegat, especialment en la seva etapa papal, la renúncia en arribar als 85 anys, data rellevant en el convenciment, 15 després de la data de jubilació dels bisbes, prou anys per a una persona que encara ja la darrera etapa de la seva vida. Llàstima seria, però, que el seu mestratge teològic i sociològic no tingués continuïtat i hom espera que en el seu retir de Castel Gandolfo a banda de la pregària i la meditació ens atorgui, encara, alguna reflexió en veu alta, del que serà ja des del 28 de febrer, Papa emèrit, data en que s’obre el període de Seu vacant.   

© Albert Balada
11-01-2013

diumenge, 10 de febrer de 2013

Una cita: Victor Hugo




Et si mon invisible monde 
Toujours à l'horizon me fuit, 
Si rien ne germe dans cette onde 
Que je laboure jour et nuit, 
Si mon navire de mystère 
Se brise à cette ingrate terre
Que cherchent mes yeux obstinés,
Pleure, ami, mon ombre jalouse !
Colomb doit plaindre La Pérouse.
Tous deux étaient prédestinés !

Le 20 juin 1830.



Victor Hugo.Victor Hugo (1802-1885). Recueil : Les feuilles d'automne (1831). Morceau du poème: "À M. de Lamartine".

dissabte, 9 de febrer de 2013

Una cita: Manuel Castells




“Si una classe política deslegitimada (per al 60%, la majoria de polítics no són honestos) rebutja una reforma creïble de si mateixa, una revolució, adaptada en formes i continguts al nostre context històric, té més aparences de realitat que la permanent ocupació de l'Estat per uns representants en qui els ciutadans no es reconeixen representats.[1]





*(1942) University Professor i Director de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Barcelona. També és Catedràtic de Sociologia i titular de la Càtedra Wallis Annenberg de Tecnologia de la Comunicació i Societat a la University of Southern California, Los Angeles.

dilluns, 4 de febrer de 2013

Una cita: Albert Camus




“La veritat és misteriosa, fugissera, i sempre cal tractar de conquerir-la. La llibertat és perillosa, tan dura de viure com exaltant. Hem d'avançar cap a aquests dos caps, penosa però resoludament, descomptant per anticipat els nostres defalliments al llarg de tan dilatat camí.”[1]


[1] Camus, Albert*. Discurso de aceptación del Nobel de Literatura. Escolmo 1958.  “la misión del escritor”  Antologia de visionarios implacables. Revista Mutantia. Buenos Aires 1960. Pag. 20-23

*1 (Mondovi-Algéria 1913-Villeblevin-França1960) fou un escriptor i filòsof rancès guardonat, considerat amb Jean Paul Sartre un dels principals membres de l'existencialisme. Premi Nobel de Literatura.

diumenge, 3 de febrer de 2013

Serenaré...






Serenaré l’ànim en el silenci calm, a resguard de l’odi i la niciesa, conrearé els valors primigenis, en aquest viatge, que ens és dat de transcórrer, ajudant, consolant i protegint; mentre, veneraré sobre totes les coses, aquella essència que ens fou transmesa, sense idolatries vanes, i que rau sobre totes les coses i sobre tots els essers, desgranant-ne el gra que ens ha de permetre descobrir-nos com a autèntics fills de Déu...    




© Albert Balada
03-02-2013

Ajudar, curar, protegir...





Ajudar, curar i protegir als dèbils, en una lluita que pot semblar desigual, però que no ho és. La lluita en el sí de l’ànima humana neix amb ell i esdevé una constant que no ha deixat d’acompanyar a l’home al llarg dels segles, però la bondat també presenta determinades característiques que és repeteixen, així com el signe que esdevé símbol inesborrable de la cerca del que ajuda, del que cura, com del que protegeix, doncs en aquesta cerca la tríade esdevé la guia, el cercle no es tanca, però es perpetua més enllà del nostre propi coneixement...     

© Albert Balada
03-02-2013

A la fotografia el Pati del Museu del Louvre a París i la piràmide que hi dóna accés, dissenyada per l'arquitecte Ieoh Ming Pei i inaugurada l'any 1989. Té una alçària de 20,6 m. i un total de 673 panells de vidre laminat transparent dividits en 603 rombes i 70 triangles, amb un pes total de la estructura de 180 tones i una inclinació de les seves parets de 51º.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Una cita: K'ung-fu-tzu





“... Quan un ocell és a punt de morir, el seu cant és llastimós. Quan un home és a punt de morir, les seves paraules són certes. Hi ha tres principis de conducta que els homes de la classe dirigent haurien de considerar com especialment importants. Quan la conducta és decorosa és lliure de tota rudesa; quan l’aspecte és honest, s’inspira confiança; quan les paraules són ben escollides, s’és alliberat de caure en la vulgaritat.”[1]  


[1] K'ung-fu-tzu*. Els quatre llibres. Traducció Chen Ling Llibre I. Anacletas. Capítol IV, el mestre i els seus deixebles. Col·lecció Ares 20. Ed. CEC, SA. Caracas. 1999. Pag. 53.

* (551-479 a.c.) fou un reconegut pensador xinès 

divendres, 1 de febrer de 2013

Niar...






Niar en el cor dels homes, en el sospir de l’ànima mentre aquesta es deixa dur per la candidesa del somni, esperar que remeni les entranyes de l’esser fins a arrelar, de manera que hom prengui consciència que només el respecte i el valor a les essències mateixes, aquelles que ens defineixen com a fills de Déu, són les que han de ser cultivades, aleshores és quan la feina encomanada resta acomplerta, mentre, la vigilància és obligada i la cura extrema, doncs la tendència natural de l’home, és precisament tota una altra, egoista com n’és de sí mateix, en lluita permanent amb el que s’hi oposa...


© Albert Balada
01-02-2013  

Una cita: Anatole France





“...Ni defensava plets ni prenia cap part en les actuacions; no sabia res ni volia saber res; mai no es va rebel·lar contra la simpàtica limitació de la seva intel·ligència, i el seu afortunat instint l’induïa a mantenir-se dins de les seves curtes mires en lloc d’aspirar a una il·lusòria comprensió.”[1]


[1] Anatole France*. La rebel·lió dels àngels. Librodot, edicions digitals. Pag. 3

* Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, França 1844 - Tours 1924 ) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any1921.  va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus, l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquest li fou retirada a Zola.

Una cita: Plató





“...I així, cada govern estableix les lleis segons la seva conveniència: la democràcia, lleis democràtiques; la tirania, tiràniques, i de la mateixa manera les demés. En establir-les, mostren els que manen allò que és just per als governants, allò que a ells convé, i al que se surt d’això el castiguen com a violador de les lleis i de la justícia. Aital és, el meu bon amic, allò que dic que en totes les ciutats és idènticament just: lo convenient per al govern constituït. I és aquest, segons crec, el que té el poder, de manera que, per a tot home que té bon enteniment, allò just és el mateix per tot arreu: la conveniència del més fort.”[1]   


[1] Plató, La República...