dissabte, 27 d’abril de 2013

Una cita: Kondanstin Kavafis





Així tant contempli la bellesa,
Que plena sigui la meva vista d’ ella.
Línies del cos, llavis vermells, membres voluptuosos.
Cabells com manllevats de les estàtues gregues:
Sempre formosos, tot i despentinats,
Caient, una mica, sobre les fronts blanques.
Rostres de l’amor tal com els anhelava
La meva poesia... en les nits de la meva joventut,
En les meves nits, furtivament, trobats.[1]  



[1] Kavafis, Kondanstin. “Així tant vaig contemplar” de Des d’Alexandria. Lom Edicions.  pag. 19

La mentida i la incompetència...




En la mentida i la incompetència, la resposta en front de la opinió i el pensament, de la reivindicació de la justícia, dels drets, nogensmenys, és que s’ataca a la democràcia, santa paraula que resulta ofensiva quan és dita per segons qui; potser caldria recordar les lliçons de Francesc d’ Eiximenis, quan a la “La ciutat i el príncep”, ens diu, ens proposa, que nigromants i usurers han de ser expulsats indefectiblement, doncs la mentida i l’engany no hi caben en la ciutat de Déu...

© Albert Balada
27-04-2013

dimarts, 23 d’abril de 2013

Sant Jordi 2013... Una lectura als nens i nenes del quart de primària del Col·legi Episcopal






Fragment del conte “la història del cérvol de kuru”, una adaptació de Jâtâka, dels relats de la tradició hindú, traduït i adaptat per Núria Martí[1] que els he llegit als alumnes de 4t de primària del Col·legi Episcopal de Lleida, dins de la diada de Sant Jordi 2013:

“El cérvol, amb una veu molt dolça, els va dir: estimeu tothom. Si les persones consideressin els animals com els seus germans petit, aleshores tota la dolenteria desapareixeria d’aquest món. Aquest amor portarà molts fruits, com una pluja copiosa que nodreix la vegetació. L’amor destrueix el desig de fer mal a cap criatura i és la llavor d’altres virtuts. Una persona amb puresa de cor és estimada per tothom. La seva ànima és tan plena de bondat que l’odi no hi té cabuda. És aquesta humanitat el receptacle on tot és contingut.”  


[1] Nilsson, Maja. Martí, Núria.  Masllorens, Àlvar. Secrets de Nit, contes de lluny per a petits i grans. Deriva Editors. Capellades (Barcelona) .1997. pag. 37. 

dilluns, 22 d’abril de 2013

Una cita: Eclesiàstic





“ La humilitat. Fill meu, sigues humil en tot el que facis i t’ estimaran més que al que fa molts regals. Quan més gran siguis, més hauràs d’humiliar-te; així agradaràs a Déu. Perquè gran és la misericòrdia de Déu, i ell revela als humils els seus secrets. No cerquis allò que és massa elevat per a tu ni vulguis saber el que és massa difícil. Procura entendre el que Déu t’ha manat i no et preocupis del que està en secret. No t’inquietis per allò que et sobrepassa, doncs el que has vist ja és prou per a tu. Molts s’han deixat enganyar per les seves pròpies idees i falsos pensaments han desequilibra la seva ment.  Al que és tossut, al final l’hi ho anirà malament i al que estima el perill, en ell perirà. Al tossut li espera molt de patiment, i al pecador amuntega més i més pecats. La desgràcia de l’orgullós no té remei, doncs és el plançó d’una mala planta. El savi entén els proverbis dels savis; el que escolta atentament s’alegra en la saviesa.” [1]



[1] Eclesiàstic 3, 17-29

dissabte, 20 d’abril de 2013

Una cita: Manuel Balasch





« A Déu[1], no se li poden adjudicar els predicats positius, possibles en aquest món, perquè tot el d’aquest món és limitat i insatisfactori: els límits han de ser extirpats per a assolir la transcendència »[2]



[1] Plató entén el nostre concepte de Déu assimilant-lo al concepte de Demiürg en front del panteïsme predominant.
[2] Balasch, Manuel. A la introducció de: “Plató, Diàlegs de : Parmènides”. Traducció de Manuel Balasch. Fundació Bernat Metge, Barcelona. 1992. pag. 28. ISBN 9788472255418

Una cita: Albert Balada





“Sempre present, el Mestre d’obres en dibuixa encara ara la traça, missatge de vell antuvi que perdura a través dels temps, fent de la traça el temple i del temple la vila que s’eixampla sobre els trets que definir; quadrícula present que es retola de ferm, camps agregats, perspectiva i proporció, un culte als constructors antics, racionalitat sotmesa a les lleis de la raó, la llibertat i la felicitat, valors i axiomes que s’enalteixen i encalcen, regalimant aquella expressió suprema: Sapere Aude! Com un clam, a compartir en l’harmonia dels temps, ortogonal misteri que es descobreix pam a pam, pas a pas, colze a colze...   Atrevim-nos a ser savis!”[1]



[1] Balada, Albert, Ribé, Josep Ramon i Morancho, Julià. Un vol per Almacelles. Lleida. 2013. pag. 70. ISBN 13: 978-84-616-2899-5

Les étoiles brilleront


En regardant le ciel
On y voit
Qu’est-ce qu`on y voit ?

On y voit
Tout simplement presque rien.

On y voit qu’aux étoiles
Qui brilleront la nuit,
Pour nous faire voire

Voire quoi ?

Peut être le silence
Qui nous dît
Autre fois…

Peut être le noir
Ou la seule petite étoile
Nous danse…

Peut être toi,
Tout simplement…





Les étoiles brilleront
20-04-2013
© Albert Balada

Lletra per un tema musical del mateix nom creat per Jordi Balada (Bal&)



Una cita: Tsunetomo Yamamoto




“S’ha dit: “si voleu sondejar el cor d’un amic, tombeu malalt”. Una persona a la que considereu amiga quan tot va bé, i que us ha donat l’esquena com un estrany en cas de malaltia o d’infortuni, no és més que un covard. És molt més correcte quan un amic ha d’enfrontar-se amb l’ infortuni, estar prop d’ ell, visitar-lo i socorre’l. Un Samurai no ha, mai mentre visqui, de permetre’s distanciar-se d’aquells dels que és deutor espiritual. Vet aquí per tant un mitjà per a mesurar els veritables sentiments d’un home. La major part del temps, nosaltres ens dirigim als demés per a demanar-los ajut i després els oblidem quan la crisi a passat.”[1]




[1] Tsunetomo Yamamoto*. Hagakure (Fulles ocultes). El cami del Samurai. La amistat es mesura en l’adversitat. Shambhala Publications, 1980 ISBN 9780834827875

*(1659-1719) samurai vassall del Clan Nabeshima (senyors de la província de Hizen). Va dedicar la seva vida adulta al servei del seu mestre Shogun, el senyor Mitsushige Nabeshige. Havia d'haver mort el 1700, fent-se l'harakiri, però el seu senyor li va ordenar de no fer-ho. Des de llavors, va decidir canviar de vida, va deixar la vida de samurai i es va convertir en monjo budista. se'l coneix com l'autor d'aquest llibre que se suposa que va ser dictat a un jove aprenent, tot i demanar que el llibre mai es publiques mai, però no va acomplert el seu desig i la seva obra va tenir una gran influencia en la cultura japonesa posant-se com a base del bushido.

divendres, 19 d’abril de 2013

Una cita: Albert Balada






“S’obre com un espai calm que ens dibuixa un ocell juganer, camarlenc de reialmes verds on sembla que sempre és primavera; el seu xiuxiueig ens convida al silenci, mentre, de vegades, el vent de l’Aragó en pentina les fulles dels arbres que el sol bressola, recreant ombrívoles imatges, gegantines figures que es tercen sobre les aigües, venerades al lloc, com miralls de cel.[1]


[1] Balada, Albert. Ribé, Josep Ramon i Morancho, Julià. Un vol per Almacelles. Lleida. 2013. pag. 10 



dijous, 18 d’abril de 2013

Un vol per Almacelles





Almacelles presentarà el seu llibre de Sant Jordi el proper 18 d’abril




El dijous, dia 18 d’abril, a les 8 del vespre i a l’Auditori del Centre Cultural, té lloc la presentació de la darrera novetat editorial sobre Almacelles que es posarà a la venda a partir del dia de Sant Jordi.

Es tracta d’un llibre de gran qualitat, titulat "Un vol per Almacelles", que està conformat per una setantena d’aquarel•les a càrrec del reconegut aquarel•lista Julià Morancho, que reflecteixen els principals atractius de la població.

Aquestes imatges van acompanyades de texts que expliquen un recorregut per Almacelles i els seus contorns, a càrrec del periodista i escriptor lleidatà Josep Ramon Ribé i de tot un seguit reflexions al·legòriques en clau de prosa poètica del també escriptor i politòleg n’Albert Balada

diumenge, 14 d’abril de 2013

Una certa dosi de decència...





Caiem en una necessitat atàvica de defensar, enaltir, celebrar, diem-l’hi com vulguem, a l’adveniment de la segona república com una mostra de radicalitat democràtica, hores d’ara més que discutible; avui que se’n commemora les declaracions gairebé en paral·lel que en feren el 14 d’abril de 1931 en Lluís Companys i Jover de la República espanyola  i en Francesc Macià i Llussà de la República catalana. Jo em resisteixo ara a fer-ho, reconec que durant anys també en vaig ser defensor de la data, però cada cop tinc més clar que hem de deixar que la història reposi, ser-ne fidel a allò que pagui la pena, és clar, és a dir a valors i principis, però el temps i la època són distints, encara que hi trobem semblances, allò de la ciclicitat. Ara ens toca reivindicar altra cosa, no pas el retorn al passat, ens toca construir un present, sense cometre les moltes i tantes errades, i no només estratègiques i/o ideològiques, que van ser comeses; ara ens toca d’elaborar el camí cap a un futur prometedor, si és que acaba essent possible i aquelles errades del passat no es repeteixen, donar vida a una nova realitat republicana nova, que demanda si més no que se sàpiga estar a l’alçada de les circumstàncies que la situació en determina, coratge, fermesa, principis i valors, i el que és més important, hores d’ara, una certa dosi de decència...

© Albert Balada
14 d’abril de 2013

A la memòria d'un ser excepcional...





Guardiana principal de les portes tancades, a les 11:38 ens ha deixat la Cendreta després de 12 anys d'haver-nos regalat la seva vital i entranyable companyia, el dilluns hauria estat el seu aniversari. Ara la seva ànima romàn agermanada amb l'Univers i l'Orient etern dels gats l'ha rebut amb la joia amb la que es rep a un esser bo... Mentrestant nosaltres haurem d'aprendre a suportar aquesta buidor que ens queda...


© Albert Balada
13-04-2013

divendres, 12 d’abril de 2013

Una cita: Raymond Boudon





"S’ha pensat durant molt de temps que fer una obra científica implicava adherir-se al postulat determinista. Jo no ho crec pas” [1]



[1] Boudon, Raymond* en una entrevista a “Sciences Humaines” 1993.
* (1934-2013) professor a la Universitat de la Sorbona, membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques francesa, l’Acadèmia Europeae, l’Acadèmia Britànica, l’Acadèmia Internacional de ciències humanes de Sant Petersburg i la Central Acadèmia Europea de les arts i les Ciències.

dimarts, 9 d’abril de 2013

Una cita: José Luís Sampedro






“Reunits els visirs en el gran divan, el Sultà preguntà per l’estat de l’abastiment. El visir competent informà que ningú no havia de preocupar-se, perquè n’hi havia per a tothom. Sí, arròs, dàtils, sèsam... per a tots. Davant l’ unànime gest de sorpresa, decidí el Sultà abundar en el tema preguntant si de cada producte n’hi havia prou per a cada ciutadà. El visir de les collites, gras i satisfet,  aclarí, sens perdre el seu somriure: Ah, això no, “tots”, vol dir per a tots els que som aquí.”  [1]



[1] Sampedro, José Luis*. La inflació la pròtesi del sistema. Biblioteca de divulgació temàtica. Editorial Montesinos. Mataró (Barcelona). 1985. pag.13

* 1917-2013 fou escriptor, humanista i economista, que advocà per una economia més humana i solidària, capaç de contribuir a la dignitat dels pobles. Se li atorga l’orde de les Arts i les lletres d’Espanya al 2010 i el Premi nacional de les lletres espanyoles al 2011.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Una cita: Antoine de Saint-Exupéry






“Les persones grans en van aconsellar que deixés de costat els dibuixos de serps, boes obertes o tancades i que m’ interessés una mica més en la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. Així fou com, a la edat de sis anys, vaig abandonar una magnífica carrera de pintor. Estava descoratjat pel fracàs del meu dibuix número 1 i del meu dibuix número 2. Les persones grans mai entenen res per elles mateixes, i és esgotador per als nens haver de donar-los sempre i sempre explicacions.”[1]


[1] De Saint-Exupéry, Antoine. Le Petit Prince. tr. de Bonifacio del Carril Emecé 1953, B.A. & Salamandra, 2006. Barcelona. Primer paràgraf del primer capítol

Malgrat el seu estatus d’obra magna de la literatura universal, el relat de l’aviador Antoine de Saint-Exupéry, va passar desapercebut quan es va publicar als Estat Units el  6 d'abril de 1943, en una traducció del francès a càrrec de Katherine Woods. A partir de la seva publicació a França el 1946 per l’editorial Gallimard, l’obra es converteix en un fenomen de vendes que l’autor no podria arribar a veure, doncs moriria el 31 de juliol de 1944 després de d’enlairar-se de Còrsega en una missió per a les forces de la França Lliure.


                                                                                                            

Una cita: William Wordsworth





"Encara que el resplendor que
en un altre temps va ser tan brillant
avui estigui per sempre ocult a les meves mirades.
Encara que els meus ulls ja no
puguin veure aquest pur esclat
Que quan era jove m’ enlluernava
Encara que res pugui fer
Per a tornar l'hora de l'esplendor en l'herba,
de la glòria en les flors,
no ens hem d’afligir
perquè la bellesa subsisteix sempre en el record.
En aquella primera
simpatia que havent
estat un cop,
haurà de ser per sempre
en els consoladors pensaments
que brollaren del humà sofriment,
i en la fe que mira a través de la
mort.
Gràcies al cor humà,
pel qual vivim,
gràcies als seus tendreses, als seus
alegries i als seus temors, la flor més humil en florir,
pot inspirar idees que, sovint,
es mostren massa profundes
per les llàgrimes. "[1]



[1] Wordsworth, William*. Oda a la Immortalitat. Conegut pel film de Elia Kazan “Esplendor en la hierba” que és el nom amb el que el poema ha transcendit.

*(1770 – 1850) fou un dels més importants poetes romàntics anglesos

dijous, 4 d’abril de 2013

Una cita: Carlos Pazos




“la veritat –tan propera de vegades a la bogeria– ens converteix en gosats. Dir el que es pensa és transgredir”.[1]


[1] Pazos Carlos*. Pimpollos y Papanatas. Ed. Comanegra. Barcelona. 2013. pag. 77

* Barcelona 1949. Artista experimental,. Realitzà estudis d’arquitectura i disseny a la Escola Eina de Barcelona. En la dècada dels 70 del passat segle entra a formar part del moviment conceptual català.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Un moment de repòs...




Un moment de repòs que he dedicat a llegir el darrer llibre de Carlos Pazos “Pimpollos y Papanatas”, editada per Comanegra; he triat un lloc adequat la terrassa del cafè-Bistrot Joséphine, no és a Paris, és a Barcelona, però se’m feia tant semblant, taules atapeïdes en molt poc d’espai tot compartint, indefectiblement, conversa, encara que no volguessis i jo amb uns textos de gairebé contracultura, pensaments esmerçats a mode de dietari que en revel·lien una actitud davant la vida, quan ens diu coses  el que es pensa, transgresorament, com versos que no són versos, mentre la gent passa davant les cadires de color blau pastel i es resolen els dubtes existencials d’aquesta estona magnífica...    

© Albert Balada
02-04-2013