dilluns, 29 de juliol de 2013

El silenci còrre...


Cadaqués, © Leon Sedano M Angels


El silenci còrre per entre els carrerons vestits de blanc, on les flors condecoren les façanes, pentinades per la marinada que de tant en tant xiula, com una cançó que d’antic rememora els ancestres que varen passejar pels llambordats


© Albert Balada
29-07-2013




Pel que a mi fa...



“(…) pel que a mi fa,  entre totes les coses que no són al meu abast, res estimo més que establir amistat amb homes que estimin sincerament la veritat; doncs crec que entre les coses que no són al nostre abast, res absolutament podem estimar en el món amb major tranquil·litat que aitals homes (…)”[1]



[1] Spinoza, Baruch. Epistolari. Carta XIX. Ed. Colhiue SRL. Buenos Aires. 2007.Pag. XX. ISBN 9789505630417

L'home obstinat...





La fotografia "Icare contracarré" (ícar frustrat) de Gilbert Garcin

“L’home obstinat acaba malament, i el que estima el perill en ell perirà. El cor obstinat suportarà molts mals, i el pecador cumula un pecat rere un altre. No hi ha remei per al mal de l’orgullòs, perquè una planta maligna ha començat a arrelar en ell. El cor de l’inteligent medita els proverbis i el savi desitja tenir una oïda atenta.”[1] 




[1] Siràcides 3, 26-29

diumenge, 28 de juliol de 2013

Tingues en compte...


Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.

“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés, i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan cal donar.”[1]




[1] Siràcides, 4, 20-31

El palau de la calma



“(…) Una de les quatre columnes sobre les que descansa el palau de la calma és la intrepidesa. La segona columna és un treball a favor de l’harmonia, realitzat durant molt de temps al llarg de les nostres vides (…). La tercera columna a favor de la calma és la puresa. Tot esforç  a favor de la puresa –en l’acció, en l’emoció, en el pensament, en el motiu i en l’ambient– s’acumula i amb el temps esdevé una columna de llum en la nostra vida, aproximant-nos a la calma (…) La quarta columna a favor de la calma és empenyer-nos  en la procura dels regnes superiors (…) Quan l’ànima humana aniquil·la una limitació rere una altra, acompleix la quarta columna (…) En la calma de l’ànim hom  pot escoltar l’execució de la sinfonía d’energies, d’idees, de visions  que se succeeixen incessantment (… )”[1]



[1] Saraydarian, Torkom. El deixeble: el seu desafiament essencial. Editorial Kier. 2012. ISBN 9789501703382 Pag 129

dissabte, 27 de juliol de 2013

Els homes morim...




Els homes morim, tots tenim aquest destí predefinit des dels orígens dels temps, però n’hi ha dels qui el record perdura en el infinit, com herois que han estat…[1]

“Hi ha llocs en la terra on el món ja no és com el coneixiem. Llocs on tot és posible, fins i tot l’impensable. Botigues fosques atapeïdes de llibres o de fòtils estranys, com la que enceta aquesta història ; carrerons estrets on ningú no gosa entrar; de vegades fins i tot dins d’un bosc, en un espai entre dos matolls. Només cal saber mirar i deixar que la màgia actuï. Però pareu atenció, perquè si decidiu passar la página, us caldrà una vareta mágica: una ànima de somniador. Aquella que tants perden quan es fan grans. La conserveu encara? Ara junts, obrim la porta d’aquest…  altre món”[2]




[1] Balada, Albert
[2]Chattan, Maxime. Un altre món: els tres herois. Estrella Polar. Grup62. Barcelona. 2010. ISBN 9788499320731Pag. 9

dilluns, 22 de juliol de 2013

De quins camins...



“De quins camins tan magnífics i sosprenents està replet el nostre viatge vital! Tot és incert i alhora meravellós. De vegades mirem de vorejar els obstacles que van apareixem o intentem protegir-nos amb certeses, rutines o cuirasses. Però de res ens salva aquesta estrategia, la vida ens porta per camins inesperats que són tot un repte per nosaltres. Viure requereix el coratge de viure la incertesa. Podem construir un model de persona que no s’enfonsi a la primera quan les coses no van com volem. Podem aprendre a gestionar la incertesa i la frustració; és posible contenir els impulsos que interfereixen en la consecució dels nostres objectius. Cal ser fort i valent per viure amb intensitat i consciencia. La fortalesa s’adquireix a força de viure i d’encarar-nos amb les situacions que ens posen a prova. No vol pas dir no tenir por, sinó ser capaç de fer allò que cal fer, malgrat tinguem por.”[1]



[1] Conangla i Marin, Merce, Soler i Lleonart Jaume: La ecologia emocional: L ́art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat. Barcelona. 2004. Pag. 182

Retem el reconeixement de la saviesa...






Retem el reconeixement de la saviesa en les arts als més exactes de cada art, com ara Fídias, que com a escultor és un savi, i Políclet, que ho és com a estatuari; no fem més, així fent, que assenyalar la saviesa com essent la virtut d’un art. Però hi ha gent que creiem que són savis de tota saviesa i no parcialment savis o savis «en alguna altra cosa»  com diu Homer al Margites:  savi no el van fer els déus: ni en l’arar ni en la llaura, ni en res més tampoc”  [1]





[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibres I, VI i X. Edició de Salvador Feliu Castelló. Universitat de València. 1995. ISBN 9788437023083 pag. 44

dissabte, 20 de juliol de 2013

La bellesa...



“La bellesa són els àtoms i les molècules treballant mútuament en harmonia i pau; no es necessita ni restar ni augmentar res més, només es necessita paciència per a veure-la en la seva totalitat i en la seva puresa.”[1]



[1] Carlotti, Jean Albert*. Citat per Àlvarez del Blanco, Roberto a “Diálogo con la belleza: perspectiva de neuromàrketing”.. The Neuromarketer. Harvard Deusto. 2011. pag. 62-69

*1909-2003 Pintor francès

I nosaltres...



“I nosaltres petit tany de la tribu del gran Ausias, arrelat tant de poc en la Muntanya ¿ a on podem fer sentir millor nostres sospirs que sota la destrenada i caiguda cabellera d’un desmai?”[1]



[1] Verdaguer, Jacint. Discursos, articles, pròlegs. Citat a Chavarria i Panisello, Joan “Jacint Verdaguer: home, poeta, romáantic”. Edicions de l‘Abadia de Montserrat. 2003. pag 25

dimecres, 17 de juliol de 2013

Déu...


Fotografia original de Llorenç Melgosa

“Déu –afirma el gran teòleg oriental Mikhael Evdokimov–  s’amaga; si no, l’esclat de la visió esclafaria l’home, i li impediria de desenvolupar-se  en plena llibertat. Déu no és pas totpoderós,  diuen els grans espirituals, ho pot tot menys obligar els homes a estimar-lo... Creiem que l’amor sosté l’estructura de l’univers. No obstant això, hi ha una dificultat: com predicar l’amor si l’home no vol, no pot,  o no sap estimar. Potser caldria llavors cessar de parlar, convertir per l’exemple, estimar malgrat tots aquells que s’hi resisteixen.” [1]       



[1] Guiteras Vilanova, Joan. Entre el silenci i la paraula: espiritualitat i litúrgia. Centre de Pastoral litúrgic. Emaus 62. Barcelona. 2004. ISBN 9788474679755 Pag. 9

Camina pas a pas...



Camina pas a pas, i agafa forces fins a arribar a aquell punt que t'haguessis marcat, el final, tot és possible, i tot està escrit. Si caus set vegades, aixeca't vuit i continua pas a pas, les senyals són en el camí, mostrant-te'l, encara que tot el que et rodegi, no sembli pas fer-ho, intenta estar atent als missatges que la vida et dóna, escolta aquella veu misteriosa que t'apuntala l'ànima i segueix pas a pas, ferm i convençut, no escoltis aquelles paraules que et vulguin fer equivocar, usa l’experiència que has anat acumulant, i segueix, perquè tot és possible...

© Albert Balada

17-07-2013

dissabte, 13 de juliol de 2013

Ens ha tocat de viure...



La fotografia és original de Montse Esteba

“ (...) Ens ha tocat viure sota un gran control social i molt condicionats per les majories. Això fa que, de manera més o menys conscient, hi hagi moltes persones que viuen seguint pautes fins i tot imposades des de fora. Sembla que algunes coses siguin més veritat o més bones només perquè tothom ho diu o ho fa. En aquest món globalitzat resulta més còmode seguir el camí trillat que viure contra corrent o mantenir actituds que poden fer-nos impopulars.[1]



[1] Piris, Joan* fragment de la seva glosa: L’ inconformisme del cristià. 14-07-2013
* (1939) Bisbe de Lleida de Lleida (2008-...). Realitza els seus estudis d'Humanitats i Filosofia, i també de Teologia al Seminari Metropolità de València,

divendres, 12 de juliol de 2013

Existeix, si més no...


“Existeix, si més no, una veritat molt simple: el naixement, el creixement i la mort constitueixen el cercle ferri en el que es troba confinat tot allò humà i que cal sigui corregit. No hi hauria, aleshores, res de més estrany en el fet que la filosofia grega, després d’haver assolit el més elevat creixement amb Aristòtil, s’hagués marcit immediatament.

Però la mort dels herois és similar a la posta de sol i no a l’esclat d’una granota que s’ha unflat. I, a més, el naixement, el creixement i la mort, són representacions molt generals, molt vagues, en que tot s’hi pot encabir, però on res és aprehès. La mort està ella mateixa preformada en allò vivent; seria menester, aleshores, tant com la forma de la vida, captar aquesta altra, segons la seva estructura, mitjançant el seu caràcter específic.” [1]    




[1] Marx, Karl. Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur. Ed. Ayuso. Madrid. 1971.  pag. 9

Tot vesprant...



Llums i ombres


Tot vesprant quan el sol encara remuga,
La guitarra arrossega els dits fins a les notes sublims
Que pentinen, l’aire ofegós d’un estiu
Que començà ensopit, enrarit i tebi.

Els gemecs de les cordes enlairen sons
Que esdevenen poesia, mentre la paraula càndida
Voleia per entre el fumet de la pipa, pensant
Com de senzill és fer córrer l’aire
Per apaivagar la calima que fa pesar els peus...

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien
He comprat un paraigües barat...

Les cendres del que va ser voleien encara,
Tot aixecant formes i colors que no són,
Com no van ser, però s’arreceren, impenitents
I estèrils, a formar part del vent i caminar lluny.

Què ho fa que els temps sempre semblen repetir-se
Una i una altra vegada, encara que els actors
Tinguin rostres distints?

Potser la bugada no va ser prou neta,
El sabó, de vegades, no és prou
I és necessari tornar al sistema de la iaia:
Colpeja que colpejaràs contra la pedra,
Ara d’un costat, ara l’altra, i esbandir
Amb aigua clara i neta, vet aquí!

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien,
He comprat un paraigües barat...


© Albert Balada
12-07-2013
   


Bufa un rumor...


La fotografia és de Patrick Loiseau


“Bufa un rumor de vent, enllà en la llunyania,
En el cel? En la terra? Algú en un piano
Posa la seva mà inquieta sobre el marfil sonant,
I de cop
Han obert les roses grogues,
Les roses grogues que ja són res
Sota la pluja eterna dels dies monòtons.
I una altra vegada traint l’oblit... “[1]



[1] Garcia Baena, Pablo. En la quietud del temps. Antologia poètica. Editorial Renacimiento. Sevilla. 2002.Elegia a Chopin en una tardor d’octubre (fragment). Pag 43. ISBN 9788484720355

dimecres, 10 de juliol de 2013

El gat és autèntic...


A la fotografia le meva gata "Dolça" ensenyorant-se del meu llit...

El gat és autèntic, no enganya, no gasta hipocresia, ni falsos somriures; quan no té res a dir o a esperar, apaga el seu rellotge vital i passeja per la riba del país de Morfeu, que li aporta més felicitat, potser molta més que no pas compartir l’escassetat de la mateixa amb els humans. Són sincers, et volen perquè et volen, com ets, sense additaments, sense necessitat de fer veure el que no ets, cosa tant pròpia de la humanitat sencera, i si no et volen, rara vegada si ets com cal,  t’ho fan saber, t’ho diuen clarament, sense mobbing ni bulling, ni altres punyetes post modernes dites en anglès d’anar per casa; perquè els gats són molt més savis que nosaltres,  i gaudeixen, si poden, de la millor vida que de vegades és ben senzilla,  i si no poden, també, doncs en el seu viure, sigui quin sigui, curt o llarg, han sabut descobrir que també hi ha vida, sense honors, sense mèrits, sense privilegis, sense paranoies diverses. Els gats són autèntics, a nosaltres ens costa més, però sempre és temps d’intentar-ho i aconseguir de ser, només i senzillament ser, com ells...   


© Albert Balada

10-07-2013

No dubtis...


La fotografia és original de Montse Esteba


No dubtis que en el teu phatos, allò que està escrit esdevé una teranyina que enllaça la teva vida amb la dels teus proïsmes i en ella, allò que ha de ser respon a les circumstàncies que t’envolten i que es nodreixen del que va ser i el que serà, encara que un i altre no siguin al teu abast, perquè ja el passat esdevingué i el futur no ha arribat pas encara. Cerca una ombra en la que guarir les ferides si n’hi ha, però no deixis que aquestes esdevinguin el teu centre, al contrari, aprèn d’allò viscut i camina deixant que del sol que t’és donat en puguis gaudir així com d’aquells petits detalls que t’acaronen...

© Albert Balada
10-07-2013

Digues estranger...



“Digues estranger: un déu fou el responsable de les vostres lleis o un home? Un déu, fou, un déu, a nosaltres ens agrada de dir que fou Zeus, però a Esparta, d’ on prové aquest company nostre, em sembla que en dirien Apol•lo...” (1)

(1) Plató. Diàlegs (vol. XIX). Les lleis. Llibres I-III. Ed. Bernat Metge. Barcelona. 1933. Pag. 58
 

dimarts, 9 de juliol de 2013

La nit apaivaga...




La nit apaivaga els mals sabors de boca, els esperits ronden amb sons de Leonard Cohen i libacions d'abadia per a perdonar els mals hàbits que ens ronden i ens abracen, subjectes d'antic que es resisteixen a sucumbir...

©Albert Balada
08-07-2013
 

diumenge, 7 de juliol de 2013

Una cita: Denis Diderot


 “No són dignes de compassió els cecs per no estimar la bellesa sinó el que és bo? Quantes coses admirables les que es perden! L’ únic bé que els rescabala d’aital pèrdua és tenir idees de la bellesa, en veritat menys esteses però més clares que les dels filòsofs vidents que les han tractat més àmpliament” [1]
  



[1] Diderot, Denis. Carta sobre els cecs per a ús dels que hi veuen. Volum I. De el Laberint erudit. El cuenco de plata. Buenos Aires.2005. ISBN  9789872161583 Pag,. 37

No em titlleu d'inconseqüent...


Disculpa[1]



No em titlleu d’inconseqüent
perquè el meu cor
Hagi quedat pres
Per una veu que canta;
Cal estar seriós de vegades
com d'altres
cal deixar-se Emocionar;
Com la fusta, de la que surt
tant l’arc del guerrer
com el Llaüt del cantor.

Ibrahim Ibn Utman*. Còrdova, S. XII

Va ser Alfaquí, doctor o savi de la llei  i poeta





[1] Gómez Garcia, Emilio. Cinco poetas musulmanes. Ed. Austral. Madrid. 1959.

Una cita: Hugues Salel



Si entremesclant profit i dolçor
És un autor granment apreciat,
Preu tindràs, això és, cosa segura
Bé ho conec, no tinguis cura,
Doncs en el teu llibre, alegre i fonamentat,
Tan útilment i tan bé vas escriure,
Que fins i tot diria Demòcrit existeix
Sempre burlant la nostra vida humana
Persevera ara, que si no et vas veure
Abaix exalçat, ho seràs a dalt[1]   



[1] Salel, Hugues*. Dècima del mestre Hugues Salel a l’autor del llibre. A: Rabelais, François. Gargantua i Pantagruel. Akal. Madrid.1989,2004  ISBN 9788446022176 Pag 22

*Hugues Salel, (1504-1553) poeta francès, format a Cahors i Toulouse, ajudant de cambra de del Rei Francesc I, esdevingué conseller i harmonista de la Reina. Traduí en dodecasíl·labs la Ilíada d’ Homer al francès.. Defensor i amic de Fraçois Rabelais, també conegut com Alcofribas Nasier  o Seraphin Calobarsy

Cap ritme...




A la fotografia André Gide © Agence Roger Viollet

“(...) Cap ritme; no entenc la desigualtat de la corrent. I pensar que cap pintor no ha plasmat encara un espectacle com aquest! (...) L’art requereix temprança i no és grat de grandiositats. Una descripció no resulta més emocionant només perquè parlis de deu en lloc d’un (...)” [1]



[1] Gide, André*. Viatge al Congo. Ed. Península.Barcelona.  2010. ISBN  9788499420080 Pag.42
 *(1869-1951) escriptor francès. Premi Nobel de Literatura 1947.

Si es pogués...





Si es pogués retratar el calor, veuríem també el silenci de les planes, els ocells arrecerats ves a saber, sense voleiar les cel•lades on un aire calent, un cers estrany, ens pentina, mentre el sol punxa sobre la pell nua. Si es pogués retratar el calor, podria tenir el nom de l’oest on aquesta calima immensa ens abraça, atemorint el cor i demanant esguard, i aigua, molt aigua per apaivagar la set per la transpiració excessiva. Si es pogués retratar el calor quin retrat en sortiria!


©Albert Balada
06-07-2013

Hi ha moments...



Hi ha moments del dia, encara que sigui a ple sol, que et conviden a perdre la mirada en l’horitzó i relaxar l’ànim i l’esperit, tot reconciliant-te amb tu mateix i amb la vida, reflexionant sota un sol de justícia juliolenc en aquestes terres de l’occident, o del ponent com els agrada dir als que són de llevant, tot i que no se’n diuen. Oració en silenci on hi cap tothom, sigui quina hagi estat la seva aportació a la meva existència, que tothom mereix que algú ori per ell.

© Albert Balada

05-07-2013

dimarts, 2 de juliol de 2013

Endolcir...



“....endolcir les paraules i els pensaments per a recordar l’amor que hi enterrat sota la còlera...”[1]




[1] Divakaruni, Chitra Banerjee*. La senyora de les espècies. Ed.BSA, Barcelona. 2009. ISBN 978-84-9872-804-0.Pag. 106

* (Calcuta 1957) escriptora i poetessa americana nascuda a l’Índia, des d’ on emigra als USA el 1976.