diumenge, 26 de gener de 2014

Quan es vol parlar de l'esperit...



“Quan es vol parlar de l’esperit, de vegades és menteix una mica. Jo no he estat honest parlant-vos dels encenedors de llànties de carrer. Podria donar-vos una falsa idea del nostre planeta a aquells que no el coneixeu. Els homes ocupen poc lloc sobre la terra. Si els dos mil milions d’habitants que poblen la terra estesin dempeus i ben junts, com per un míting,  fàcilment podrien ser posats en una plaça pública vint milles de llarg per vint milles d'ample. La humanitat podria estar amuntegada en un petit illot del Pacífic. Els adults, segurament, no us creurien. Ells s’imaginen que tenen més lloc. Ells es creuen tan importants com els baobabs.  Vostè els podria aconsellar de fer el càlcul. ells adoren les xifres: això els plaurà. Però no perdeu pas el temps en aquesta tasca.” [1]  




[1] Saint-Éxupery, Antoine. Le petit prince. Edició Electrònica. Octubre 2007.  XVII.

dissabte, 25 de gener de 2014

És la felicitat...






La fotografia és original de Montse Esteba

És la felicitat veritablement un estat emocional, o podríem parlar d’una actitud d’ingenuïtat, que ens duu a acceptar el que és inevitable? Probablement ni una cosa ni una altra.

Si plantegem el nostre sender a partir d’uns determinats ideals, potser imperceptibles, que veuen d’experiències pròpies i alienes, fins i tot marcades pel nostre propi context personal, familiar, social, o potser com a element de la nostra pròpia herència genètica, veurem com, a mesura que aquests ideals s’amplien, acomodant-se o no a les circumstàncies, més enllà de la imperceptibilitat mateixa, descobrint-se, ens adonarem, que més enllà de moments fugaços que  podem identificar amb el que es reconeix com a felicitat, en general, el concepte acostuma a simbolitzar una utopia, estranya utopia i hi ha una raó per a que això sigui així, estem parlant d’un valor, d’un principi, que ha d’inundar la nostra vida i que, tot i poder identificar-se amb un fi, en ser-ho en ell mateix, inunda permanentment els nostres actes, les nostres paraules, els nostres pensaments d’aital manera que el podem descobrir com un instrument espiritual, que és,  i no pas del món físic, com hom tendeix a identificar-ho, és aleshores quan podem gaudir de manera fefaent de la felicitat com a principi i valor que és, evidentment amb les pinzellades individuals amb les que cadascú hi farem inflexió.
   

© Albert Balada

25-01-2014

Hi ha reflexions...



Hi ha reflexions que ens cal fer, cada dia, habituds que han de formar part de la nostra vida, que és això, un do del que participem però que no ens pertany, i és en aquesta interiorització on ens descobrirem, fins i tot en les rutines, o en els mals moments, enllaçats amb l’univers, formant-ne part; així per transformar-nos haurem partit des d’aquesta senzilla actitud, i en la nostra transformació, també hi haurà una aposta de canvi en el nostre entorn, netejant els nostres pensaments, amb idees positives que ens han de permetre modelar la nostra existència, allunyant-la de nota negativat i descobrint com el que pot ser un mal moment, no és més que una nova prova, no és més que un moment en el que, des de la foscor, podem albirar l’espurna que ens ha de servir de guia, visualitzant el camí del bé, i en ell acomplir les nostres esperances i els nostres anhels i ser agraïts ...      

© Albert Balada

25-01-2014

Pensament, paraula, acció...



Pensament, paraula, acció, són conceptes que ens defineixen, però quina hauria de ser la cronologia exacta d'aquesta trilogia? 

De fet sí, doncs, la intenció i el sentiment que naixen en l’ànima mateixa, n’estableixen la  variable espiritual que en determina allò que pensem i com s’expressa a través dels símbols que en diem paraules, de manera que ambdues, pensament i paraula,  s’aboquen a la acció, tot i que en contenir també la nostra essència, podríem dir que totes tres estableixen una unió simbiòtica que ens enllaça amb la divinitat.

© Albert Balada

25-01-2014

Diuen que la llibertat...




Diuen que la llibertat acostuma a morir-se amb un sonor aplaudiment, mentre, distrets els cors no som capaços d’apreciar-ne la seva bellesa, allunyats de la saviesa necessària que ens ha de donar la força imprescindible per sostenir-la.

© Albert Balada

25-02-2014

divendres, 24 de gener de 2014

Som servents...




Som servents presoners del temps i de l’espai, víctimes de les nostres perspectives que no s’alliberen d’un ancoratge malsà en el passat, sense entendre que conreant el present, alliberats de càrregues antigues, podrem preparar-nos per un esdevenidor a partir d’una essència immutable que haurem descobert , sempre comuna a tota la humanitat en aquelles petites essències que també van formar part de la vida dels nostres avantpassats, potser perquè la felicitat va més enllà d’ ella mateixa, fins i tot de la nostra pròpia consciència.

© Albert Balada

24-02-2014

diumenge, 19 de gener de 2014

Sense apartar-nos del món...



Sense apartar-nos del món, podem descobrir l’interior de la nostra ànima, si som capaços de franquejar la porta que ens obre al sentit d’una nova dimensió a la que hi haurem arribat després d’anar pujant pels esglaons de l’escala de la nostra vida, però també des del coneixement que ens és necessari de conrear per a poder comprendre el sens de tot plegat.  

Les llàgrimes i greuges, han de deixar pas a la construcció d’un món nou, des de les essències mateixes, on les paraules tinguin un significat distint, sense fúria, descobrint-les, com instruments que són de l’existència, com un vestit que ens engalana el trànsit; aleshores ens sentirem forts per a endinsar-nos des de la foscor a la llum, coratjosos i beneïts...

© Albert Balada

19-01-2014  

dissabte, 18 de gener de 2014

He descobert...



“He descobert que allò que semblava el paradís, no ho era, ho era en realitat enllà on vivia i on ara ja no hi puc tornar”, reflexionava un indígena de la selva equatoriana que havia estat enlluernat pel suposat progrés del model occidental de vida, de l’objecte de la acumulació de bens, de vegades innecessaris, convertit en un predador.

Prendre consciència que som part del tot, ens descobreix una altra perspectiva, distinta, a la que ens planteja la religió dels homes, cert és que el desenvolupament científic i tecnològic ens hauria de dur a una nou món, però mentre la moral humana oblidi les seves essències, serà impossible de descobrir-nos en el reconeixement de la diversitat i la disparitat, on la substància s’hauria de fusionar amb aquell element espiritual que ens transporta a l’autèntica perspectiva, cap a un nou estadi mental i de vida.

© Albert Balada

18-01-2014 

dimecres, 15 de gener de 2014

En general...




En general la nostra consciència té plantejats dilemes d’interpretació entre el bé i el mal, aquests discerniment de vegades no resulten fàcils, donat que el mal s’emmascara de maneres subtils que semblen legítimes expressions del bé;  ens cal, doncs, estar amatents i valorar acuradament aquests plantejaments, ensinistrar la manera com la apreciació de la nostra consciència, de la nostra ànima i del nostre cor, com essència que n’és de la nostra substància  humana arrelada en la concreció providencial, assoleix de manera fefaent el convenciment en la descoberta de la diferència entre el bé i el mal, però també respecte d’aquelles simulacions del bé com ho són actituds prepotents i insolents, que en els darrers temps s’han vist augmentades  considerablement  en la quotidianitat, com la mentida, l’engany, l’error que no és tal, actituds totes elles que necessiten un reforçament de la posició en el bé per arribar a l’esgotament del mal i el cessament d’aquelles actituds il·legítimes en la humanitat.     

© Albert Balada

15-01-2014  

dilluns, 13 de gener de 2014

La nostra entrega...


La fotografia és original de Montse Esteba

La nostra entrega en el bé de la humanitat pot semblar un fet intranscendent, doncs com podem nosaltres des de la nostra minsa actitud fer res del tant que cal fer? Cal prendre consciència que encara que ens semblin de poc valor les nostres accions, allò que fem ens purifica i ens eleva un xic més en el nostre sender, més enllà del delme que ens és obligat, doncs tant com donem de nosaltres mateixos, tant rebrem.    

© Albert Balada

13-01-2014

diumenge, 12 de gener de 2014

Fluir...





Fluir com el riu, en calma acaronant les ribes, rebent i donant nutrients que alimenten i l'alimenten fins arribar al lloc on es connecta amb el tot, sabent-ne del seu curs benèfic i de vida...

© Albert Balada
12-01-2014

divendres, 10 de gener de 2014

La boira ens abraça...






La boira ens abraça, com volent crear racons intimistes a les nostres vides, en introspecció, tot deixant, tanmateix, el fred i la humitat, en el festeig del meteor amb el dia, com un regal...

© Albert Balada
10-01-2014

dimecres, 8 de gener de 2014

Lluny del soroll...





Lluny del soroll que emmascara l’autèntica realitat, és on es pot descobrir a partir del treball constant i l’estudi permanent la veritable essència de la vida, penetrant en les insondables levitats del ser que som; amarat de la divina presència l’ànima desperta a les notes harmonioses si hom defuig de tota agitació i hom delimita tota dissonància, perquè haurem estat capaços de descobrir la eufonia del discurs universal.

© Albert Balada
08-01-2014

Sembla...




Sembla dur, sembla mut, insensible al devenir del temps i l'espai, però la vida roman en ell, calm, en l'espera del jorn on toca despertar de nou després d'un instant apenes que n'és de l'univers...

© Albert Balada
08-01-2014

dilluns, 6 de gener de 2014

Les nostres emocions...


La fotografia és original de Montse Esteba.

Les nostres emocions ens traeixen de vegades, fins al punt d’obnubilar-nos la percepció mateixa, aleshores és arribat el moment de deixar de banda les percepcions i endinsar-nos en la profunditat de la nostra ànima per a beure de la font mateixa que ens dóna la vida i poder  conrear les connotacions espirituals i psicològiques que nien en el nostre cor, alliberant-nos de tota dependència material, però també de tot l’aliment del nostre jo més mundà, hi descobrirem aspectes que ens podrien resultar insondables, fins i tot, aspectes més enllà del confort que anhelem, i que se’ns fa, de sobte, innecessari,  lluny del buit de la recompensa, de la autoafirmació, per trobar la nostra veritable essència i prendre consciència de la nostra veritable dimensió, lluny de la foscor en que s’amara al lliure albir dels humans, necessària, però, per a projectar la llum que esdevé veritat.   

© Albert Balada

06-01-2014

dissabte, 4 de gener de 2014

Heretant...





La fotografia és original de Llorenç Melgosa

Heretant la vella consciència ens permetem de transformar-nos a través de la experiència, de la paraula, del sentit del bé i del mal, del coneixement, esdevenint distints, mitjançant una mena de corretja de transmissió que ens transforma, en connexió amb l’altri, en les nostres percepcions sensorials que mostren la escassa distància existent entre el món físic i el món espiritual exercint-se connectivitat entre ambdós, perquè fins i tot en la disputa o l’enuig, cal reordenar-se, reajustar-se de manera que la metamorfosi en resulti efectiva.    

© Albert Balada

04-01-2014

La senzillesa...



La senzillesa de tot plegat resulta del tot evident quan hom valora en calma el quefer; aleshores hom descobreix quin és el sentit que hom cal donar a la vida...

© Albert Balada

03-01-2014

Tot just...



Tot just el sol alça el seu senyoriu, la boira esdevé companya inseparable, tot desitjant el bon dia que s'escau i ha de ser si hom veu la vida com un fet extraordinari...

© Albert Balada

02-01-2014

dimecres, 1 de gener de 2014

Un home...





Un home hauria d’acceptar les seves derrotes amb la mateixa elegància com celebra les seves victòries, però cal tenir present que no s’aprèn res de les victòries, perquè elles només contribueixen a enfortir el nostre jo més mundà, és en les derrotes d’ on se’n deriven les màximes virtuts de les que hom pot aprendre i a través de les que la experiència va nodrint-se pas a pas, del que pot semblar negatiu quan no ho és pas, doncs és com anar guardant una mica de veritat a cada cop, a cada glop, a cada passa com hom creix. 

Que no tot té preu, o si més no, del preu que hom estableix des de la perspectiva mundana, perquè el valor de les coses es mesura a través d‘altres valors, més enllà de les convencions fruit del joc de les passions humanes, el triomf vertader rau en aquella descoberta, en la del valor, dels teus valors, en l’autèntica i revolucionària gosadia de saber descobrir què és important i què no ho és tant. La saviesa pot esser reconeguda en els llocs més insospitats, com una certa poesia que et fa descobrir aspectes insospitats i inimaginables en allò més versemblant. 

© Albert Balada
01-01-2014