“Era una vegada un gat que digué a un ratolí que va trobar a casa seva:
-Anem al Palau de Justícia, doncs vull establir un procés verbal contra vostè.
-.Perquè?, digué l’altre.
A lo que el gat contestà:
-Perquè avui no tinc veritablement res que fer.
-I si m’hi nego? Respongué el ratolí.
-No accepto excuses, replicà el gat.
I agafant al ratolí per la cua el conduí fins al Palau de Justícia, però allà no hi havia ningú.
-No hi pot haver un judici sense jutge, digué el ratolí
-Jo seré el jutge, va dir el gat.
I el condemnà.”[1]
[1] Carroll, Lewis. Alícia al país de les meravelles. Clàssics Universals Edilux. Editorial Rialp. Madrid. 1990. Pag. 36
