dimarts, 25 de desembre de 2007

2008, l'any de l'Estatut de Bayona, la primera constitució espanyola


A la fotografia la catedral de Bayonne.

Si alguna cosa hem de recordar y rememorar l’any 2008, aquesta hauria de ser, en compte dels models exaltació nacional, molt propis de les societats políticament no avançades, la aportació feta pels constitucionalistes napoleònics davant d’una Espanya que tot just sortia, i ni tan sols això de la seva llarga letargia, de la llarga nit de l’obscurantisme absolutista que venien a defensar els llibertadors, els apòstols de la independència. De fet el constitucionalisme espanyol neix amb la aportació que se’ns fa i que tendeix a ser amagada amb l’Estatuto de Bayona (1), una carta atorgada, és cert, que seria publicada el 27, 28, 29 i 30 de juliol de 1.808 a la Gaceta de Madrid, l’antecessor del Boletín Oficial del Estado.

Aquest Estatut, una constitució en tota regla, malgrat que des d’una perspectiva del model constitucional resulta evidentment una carta atorgada, planteja rellevants millora sobre altres textos constitucionals com per exemple els de Westfàlia i Nàpols de la mateixa època i té una similitud sorprenent amb un altre text constitucional francès de 13 de desembre de 1.799, en terminologia republicana - revolucionària, la Constitució de l’any VIII.

Certament no es tracta d’una constitució dins dels models contemporanis, parlem tot just dels inicis dels models sustentats en els dictats de la revolució per una banda i de l’imperi per l’altra, apareixent dos elements de poder que son propis de l’època, el poble i l’emperador que són subjecte de pacte. Salvada aquesta circumstància hem de poder veure els avenços que aquest text constitucional aportava, segons reconeixen diferents constitucionalistes i investigadors (2), com el reconeixement a través del seu articulat de tot un seguit de llibertats, novedoses per l’època per una banda, però també respecte d’un país com ara Espanya, de fet hi trobem la llibertat d’impremta, la llibertat personal, la igualtat de furs, contributiva i la supressió de privilegis, la inviolabilitat del domicili i la promoció funcionarial conforme a mèrit i capacitat.

Però en l’ordre del model que defensem els federalistes actualment en aquest país, el text constitucional napoleònic aportava un valor interessant encara que amb una finalitat distinta aleshores, però que dimensiona el model que han assolit, per exemple els alemanys. El text de Bayona reconeixia l’existència d’un Senat, que basat en les teories de l’Abad de Sieyés, faria les funcions de garantia i tutela constitucional, evidentment des d’una perspectiva política, plantejant el text tasques fiscalitzadores dels ministres, com trobem en elements del constitucionalisme Italià vigent o sobre l’eficàcia mateixa de l’acció legislativa, per evitar-ne conflictes de competència entre les magistratures de l’Estat.

En tot cas, doncs, la primera Constitució que va tenir l’Estat espanyol, malgrat ser Carta Atorgada, malgrat ser Napoleònica, si que mereix de ser considerada i recordada l’any 2008, encara que hagués quedat en l'oblit tot i que la seva aplicació també reconeixia un desenvolupament legislatiu com en les constitucions modernes, en aquest cas escàs.



(1) Solé-Tura, Jordi i Aja, Eliseo. "Constituciones y periodos constituyentes en España (1.808-1936). Edit. Siglo XXI. Madrid. 1.977 ISBN 8432302848

(2) Fernández Sarasola, Ignacio. "La responsabilidad del gobierno en los orígenes del constitucionalismo español: el estatuto de Bayona". Revista de Derecho Político nº 41. pag. 177-214. Madrid. 1996.

Fernández Sarasola, Ignacio. "La primera constitución española: el estatuto de Bayona". Revista de Derecho nº 25 Universidad del Norte. pag. 89-109. Barranquilla - Colombia. 2006.

Conard, Pierre. "La constitution de Bayonne (1.808)" Edouard Cornely & Cie. Paris. 1.910

Morodo, Raúl. "Reformismo y regeneracionismo: el contexto ideológico y político de la constitución de Bayona". Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. 1994.