divendres, 7 de juliol del 2006

El fenomen migratori, tot just l'estem començant a comprendre



Ens deia Antoni Morell l’any 2004, que el concepte teòric referit a que “España es troba sotmesa a una pressió migratòria sense precedents que desborda qualsevol possibilitat raonable d’integració, és una idea que sintetitza els arguments d’aquells que veuen y presenten a la immigració com un perill per a la identitat cultura autòctona.”.

L’evolució dels fluxos migratoris al nostre país, que es fa evident amb l’aflorament de conflictes a les fronteres exteriors, que ho són també de la Unió, ha fet visible una perspectiva noticiable, però tenint en compte que totes les dades apunten que la afluència d’immigrants al nostre país es dona amb una entrada fàcil a través del concepte turístic, és en realitat el que en propicia l’augment.

Reflexions i anàlisis de personalitats del món de la Sociologia de les migracions, com ara José Fèlix Tezanos y el seu equip, ens aporten dades substantives fruit de les anàlisi rigoroses de les variables que afecten a la qüestió migratòria i ens planteja projeccions interessants que reclamen una valoració detinguda d’un fet que posa de relleu un creixement exponencial que se situa ja segons la darrera enquesta publicada del Centre d’Investigacions Sociològiques relativa a les darreries de maig, com el segon aspecte que preocupa més a la societat espanyola, havent desplaçat altres aspectes com el terrorisme o la vivenda, i considerant el fet migratori com una variable que afecta en la mateixa mesura a la seva vida quotidiana.

No és doncs un fet menor que pugui tractar-se d’un efecte de resposta de la ciutadania a les intervencions que s’han pogut aplicar, en general, des d’una perspectiva paternalista de la interpretació del fet migratori, que amenaça de desbordar les estructures ad hoc, al temps, per altra banda i al marge d’aquesta dinàmica de percepcions, que alguns analistes configuren ja una nova perspectiva, la perspectiva de l’efecte econòmic que representa el fet migratori.

El Migration Policy Institute, centre d’investigació amb seu a Washington que es dedica a l’anàlisi i estudi de les migracions internacionals, reflexionava recentment sobre el particular i ho feia en aquests termes: “Tot just estem començant a comprendre les implicacions a llarg termini de les decisions i mesures preses pels treballadors migratoris i les institucions”.

De fet el mercat que presenta aspectes exageradament dinàmics de vegades, ja es planteja el fet que, com ens diu també el MPI, s’hagi detectat com els immigrants desenvolupen un paper cada cop més important en el perfil social i econòmic de la ciutadania en general y en les ciutats en les que s’assenten en particular, avaluant-ne la importància relativa d’aquests com una nova font de demanda de vivenda.

Cada cop són més els experts que apunten com els ajuntaments que de fet són els agents quotidians de la gestió del benestar de la població, són també els que estan cridats a tenir un paper essencial en la gestió, també, del fet migratori, tot i que els governs locals ho plantegen des de la incertesa a l’hora de desenvolupar respostes polítiques amb eficàcia “erga omnes”, en dues qüestions fonamentals sobre les cal centrar l’atenció i que visiblement afecten a aspecte relacionals amb la població autòctona o indígena: la incorporació del fenomen migratori a la nostra realitat local, tot assegurant-ne la convivència i la cohesió social i establint a la vegada un repartiment dels nivells de benestar que evitin la competència dels recursos socials disponibles; és a dir ens trobem ja en la necessitat d’anar més enllà dels models dels controls de fluxos que han de desenvolupar encara eficientment les polítiques de la Unió, per abastar polítiques d’intervenció activa en l’àmbit local que contemplin tres principis essencials: valors, propostes i aliances.

El que ens cal plantejar és si es fa necessària o no la modificació de la estructura institucional per a donar resposta a les situacions presents i futures i si les raons polítiques, és a dir la creació de les polítiques públiques haurien de preveure només aspectes de política distributiva que comportaria, segons el gestor públic una determinada acció integradora en funció del seu color polític.

Cert és que cada cop més es fa imprescindible la determinació dels indicadors per a l’establiment dels objectius i els mitjans, planificant i avaluant localment unes polítiques en les que cal implementar a tots els ciutadans, és a dir les polítiques de la transversalitat que evitin les dualitats concentradores, les de les comunitats immigrades per una banda en elles mateixes i les de les pròpies accions polítiques per l’altra, en el sentit que cal considerar a tothom com a receptor d’aquesta política sectorial, abordant la planificació des de perspectiva del model pluralista que ens descriu Giovanni Sartori, model que ha superat els models del multiculturarisme i l’interculturalisme, que hores d’ara poden començar a considerar-se caducs.