dimarts, 14 de març de 2006

Microparlamentarisme



M'he passat uns dies a Toledo, amb un acolliment molt càlid, en les que han estat les II jornades d'administració local, a les que Politòlegs i Administrativistes haviem estat convidats per a debatre el contingut d'un document de treball sobre el que ho està fent el Ministeri d'Administracions Públiques, de la mà de Manuel Zafra, també politòleg, actualment Director General de cooperació local del MAD i professor CC. Polítiques i Sociologia de la Universitat de Granada, en la que suposa la reforma més important en l'estructura de l'Estat, treta de la dels Estatuts d'Autonomia, amb la que serà la futura llei bàsica del govern i de l'administració local, una autèntica revolució en el món local, que trenca amb les estructures decimonòniques de que ens hem dotat. Us transcric l'article que he enviat als mitjans de comunicació.




La parlamentarització de la vida local

Per Albert Balada, Politòleg



Vint anys després de la primera llei d’ordenació municipal a Espanya amb la democràcia, una llei, la de 1985 de bases del règim local, que es va limitar la seva reglamentació a democratitzar unes estructures heretades del segle XIX, ara, la tercera pota de l’Estat, si ens circumscrivim als principis constitucionals que s’estableixen sobre l’estat i els principis autonòmics territorials i municipals, inicia en el marc d’aquest procés semi-constituent en el que ens trobem, el seu camí cap a una veritable modernització del model local espanyol.

La República espanyola, ara que se’n commemoren el seu 75è aniversari, va tenir en el règim local el seu principal valedor, i van ser les eleccions municipals de 1931 les que van portar a la seva instauració. Potser aquest antecedent és el que va fer que, tot i establir els principis constitucionals els criteris de l’autonomia local, el model local al nostre país no rebés més que una transmutació democràtica respecte del model clàssic heretat a partir de les reformes liberals dels principis locals i que haguessin de passar tants anys per afrontar l’autentica reforma del model, que amb la nova llei es pretén d’afrontar.

Ha estat a Toledo, en el marc de les II jornades de l’administració local, on s’ha valorat la proposta de l’avantprojecte que hores d’ara està treballant el Ministeri d’administracions públiques, de la mà de les reflexions i aportacions politològiques de Manuel Zafra, Director General de Cooperació Local del Ministeri, i fonamentalment a partir dels esborranys del text legislatiu, el que comporta un cert enfrontament respecte dels paradigmes clàssics que plantegen fonamentalment els administrativistes, en donar-se no només canvis de caràcter terminològic, sinó també de fons en la redacció dels primers dos documents coneguts, encaminats a l’aprovació d’unes noves bases per a l’administració local, municipal i provincial, a Espanya.


Si be l’autonomia local és, sense cap mena de dubte, el principi fonamental que informa decisivament el règim de l’administració local, cal tenir en compte que la concreció de aquest principi constitucional, que també preveu la carta local europea, en allò que fa referència a la organització i a les competències de les entitats locals, no es fàcil, donat que tant el legislador central com l’autonòmic, tenen un ampli marge per a definir ambdós aspectes que, en darrera instància, debiliten indubtablement la posició de l’administració Local, tenint en compte que a més hi ha un agreujament evident derivat del difícil accés de les Entitats locals al Tribunal Constitucional. L’avantprojecte de la “Llei Bàsica del govern i de l’administració Local” intenta precisament de definir la posició constitucional de l’administració local.

No resulta baladí la pròpia nomenclatura de l’avantprojecte, la utilització de l’expressió "govern local" és absolutament significativa en pretendre de definir a aquesta nova llei un reforçament de la posició de la Administració Local en tant que entitat política, com deia, i una de les potes de l’organització de l’Estat, ara autènticament reconeguda. La nova llei pretén també la parlamentarització de la vida institucional de les entitats locals, el que implica, d’entrada, sustantivitzar l’executiu local, on la figura de l’alcalde veu enfortides les seves funcions executives i administratives com correspon al concepte autèntic de “govern” en la divisió clàssica dels poders, amb un especial reconeixement de la seva capacitat “governativa”.

La nova definició del funcionament institucional de les entitats locals, en plantejar, la parlamentarització fa que aquest terme representi alguna cosa més que un canvi semàntic, en passar el ple municipal a denominar-se “assemblea municipal”, reconeixent-se en la configuració de la mateixa a una nova figura, que fins ara detentava el propi Alcalde, com és la de president de l’assemblea, de manera que s’harmonitza el model parlamentari, també a nivell local; però entre els molts canvis que es preveuen, canvis que en un principi ja havien estat també dissenyats per als estatuts de les “Grans Ciutats”, és el reglament d’organització, que ara passaria a denominar-se “Estatut municipal”, el que representa una clara referència semàntica al concepte de l’autonomia local, com també a la necessitat de l’existència d’un instrument legal que defineixi la particular concepció de cada ens local, amb les peculiaritats que li puguin ser pròpies.

Però en el marc dels canvis orgànics que la nova proposta legislativa preveu, encara hi ha un tercer element definitori a tenir en compte com és la definició del nou “Consell de Govern”, un element diferent del que històricament s’havia conegut sota la denominació de junta de govern, que passa ara a constituir un autèntic govern municipal, en el que pot haver-hi o no representació dels electes locals, i que es configura com ho fan qualsevol dels governs central o autonòmic actuals, de manera que el que podria definir-se com una lògica emulativa de funcionament institucional, deixa absolutament de ser-ho, per conformar un model nou de paradigma democràtic també en el context local.