Només la veritat ens farà lliures...

L’orgull no dóna el poder. L’aigua fa verda la terra i torna la vida... No és alçada, ni el pes, ni la bellesa, ni cap títol, com tampoc el diner, el que fa gran una persona. És la seva honestedat i respecte pels sentiments i interessos dels demés. Quan parla de cara i viu d’acord amb el que diu, quan està amatent, quan mira als ulls i somriu. Una persona és gran quan compren, quan és capaç de posar-se en el lloc dels altres, quan obra no d’acord al que hom espera d’ ell, sinó d’acord amb allò que hom espera d’un mateix.

Una cita: Anaxàgores

"L’home pensa perquè té mans” [1]

---

[1] Anaxàgores de Clazòmene* a Aristòtil "De Partibus Animalium" IV 687a8-9

*Αναξαγόρας) (500-428 ac), Mestre de Pericles, Arquelao, Protàgoras d’Abdera, Tucidices i del dramaturg Eurípides, el primer pensador estranger en establir-se a Atenes. degut a la destrucció i reubicació dels habitants de Clazomene (Turquía). Havia ensenyat a Atenes durant uns trenta anys quan es va haver d’exiliar després de ser acusat d’impietat en suggerir que el Sol era una massa de ferro candent i que la Lluna era una roca que reflectia la llum del Sol y procedia de la Terra. Es diu que es va deixar morir de gana a Làmpsaco, una colònia de Milet.

una cita: Ernest Hemingway

"....No somniava ja amb tempestes, ni amb dónes, ni amb grans fets, ni amb grans peixos, ni amb baralles, ni amb competicions de força, ni amb la seva esposa. Només somniava ja en llocs, i amb els lleons en la platja. Jugaven amb gatets a la llum del crepuscle i ell els hi tenia afecte...” [1]

---

[1] Ernest Hemingway. El Vell i el mar. Ed.Especiales. La Habana. 2002