“La “dictadura del relativisme” amenaça amb enfosquir la veritat immutable sobre la natura de l’home, sobre el seu destí i el seu bé últim... La societat actual necessita veus clares que propossin el nostre dret a viure, no en una selva de llibertats autodestructives i arbitràries, sinó en una societat que treballi pel benestar dels seus ciutadans i els ofereixi guia i protecció en la seva debilitat i fragilitat”. [1]
