“La meitat muda de la música és aquí, com la olor
A resina que envolta les branques ferides per un llamp.
En cada home un estiu subterrani,
En la cruïlla de camins, una ombra,
Y s’allunya corrent, tot seguint la trompeta de Bach.
La pietat inspira de sobte cautela. Deixar
La seva disfressa del jo en aquesta platja,
On la onada colpeja i es retira, colpeja
I es retira.”[1]
[1] Tranströmer, Tomas. Elegia (fragment) de l’obra “Desgel a Migdia”. Nórdica Libros, S.L. Col·lecció lletres nòrdiques. Pag. 21 Tradüit per Albert Balada, de la traducció castellana de Roberto Mascaró
