“Tothom preveu, o tracta de
preveure, el futur. Interrogar-se sobre
el demà forma part de la vida, dels negocis. Tots ho intentem fins on és
possible. Però el procés de previsió del futur ha de basar-se, necessàriament
en el coneixement del passat. El que hagi de succeir tindrà forçosament alguna
relació amb el que ja ha passat. (...) És a dir, hem de ser conscients que gran
part del futur, és per principi o per a fins pràctics, totalment imprevisible, solen
ser fets únics, específics...” [1]
[1] Hobsbawn,
Eric. Entrevista Sobre el Siglo XXI.
Traducció d’Antonio Polito, Gonzalo Pontón. Editorial Critica, 2004. Pag.
14
