“En qualsevol grup d’individus podem reconèixer aquells per als qui aquestes diferents reaccions a la frustració i la aflicció responen a la seva modalitat: ignorant-la, tractant-la amb expressió no inhibida, venjant-se, castigant una víctima i buscant la restitució de la situació original. En els registres psiquiàtrics de la nostra pròpia societat, alguns d’aquest impuls son reconeguts com a camins dolents per a fer front a la situació; altres, com a bons. Els dolents son considerats com conduents a desajustos i insànies; els bons, a un adequat funcionament social. Queda però que la correlació no es troba entre qualsevol tendència “dolenta” i la anormalitat en un sentit absolut. El desig de fugir de l’acció, de deixar-la al marge a tota costa, no determina una conducta psicopàtica enllà on, com entre els pobles ella està regida per institucions i sostinguda per qualsevol actitud del grup.”[1]
[1] Benedict, Ruth. El hombre i la cultura.Edhasa. Barcelona. 1.989 pag. 263
Ruth Fulton Benedict (1887-1948) neix a Nova York, fou professora de la Universitat de Columbia. va publicar entre d'altres: "Patterns of Culture" i "The sword and the Chrysanthemun".
