"....Així que permetem-nos de conèixer-nos els uns als altres amb un somriure, doncs és amb el somriure que dóna inici l' amor i un cop haguem començat a estimar-nos, els uns als altres, naturalment voldrem fer alguna cosa" [1]
[1] Gonxhe Bojaxhiu, Agnes. Discurs d’acceptació del Premi Nobel de la pau 1979.
Veus *
Veus ideals i estimades
d’aquells que moriren, o d’aquells que van
desaparèixer per a nosaltres com els morts.
De vegades parlen en els nostres somnis;
de vegades les escolta el nostre esperit en el pensament.
I amb el seu rumor per un instant retornen
ecos de la primera poesia de la vida nostra
com una música, en la nit, llunyana, que s’apaga.
* Kondastin Kavafis, POEMAS CANÓNICOS (1895-1915); Traducció del grec al castellà de Miguel Castillo Didier; traducció al català d'Albert Balada.