“(...) L’ocultació de les moltes finalitats
és de la conquesta el millor camí.
Cada un a soles s'atorga a si mateix un deu
més en la dificultat ningú sap que fer.
El principi de tota branca oculta és el velar,
moltes panys que veuràs són ells mateixos claus.(...)”[1]
[1] Nzamí Ganjaví , Hakim*. “Leylí i Majnún”. Traducció i
notes Mohammad Kangarani. Ed. Sígueme. Salamanca. 2010. Pag. 14
*
(Ganjav / Azerbaiján, 1141-1204) es uno de los principales autores del Siglo de
Oro persa y el mayor poeta lírico de la literatura iraní. Sus cinco obras
reciben el calificativo de los cinco tesoros: Majzan al-Asrar, Cosroes y Shirín,
Leyli y Majnún, Haft Paikar y Eskandar-Nameh o Libro de Alejandro.
