Una cita: Xenofont

“Diu Sòcrates: ...Antífon, així com altres homes es complauen amb tenir un cavall, un gos o un ocell, a mi em complau gaudir de bons amics. I si posseeixo alguna cosa bona els hi ensenyo, i els hi presento a d’altres que els poden ser útils respecte de la virtut. I juntament amb els meus amics recorrem els tresors que savis d’antuvi van deixar escrit en els seus llibres, i els llegim. Si veiem alguna cosa bona, la triem i la jutgem de gran profit, si podem demostrar que és útil” [1]

[1] Jenofonte., Recuerdos de Sócrates; Económico; Banquete; Apología de Sócrates, Editorial Gredos. Madrid, 1993.

Novus Ordo Seclorum

Aventurar la sapiència en un món obert a la manca de virtut, implica la necessitat de descobrir aquells homes bons, capaços de convertir la seva vida en una vida de servei a la humanitat sencera, anacoretes del saber, dels secrets que ens transmeten els grans, per albirar aquell destí on la maldat sigui rebutjada, sigui anihilada del cor dels éssers humans, per conformar un complex entramat que faci de l’aliança aquell nexe d’unió entre civilitzacions, recuperar en la història de la humanitat un altre set cents quaranta i dos. És arribada l’hora en que la llum esdevingui com a principi fonamental del nostre pas per la vida, del nostre trànsit com esglaons d’una cadena ampla que descriu la transmissió i l’enllaç de coneixements del passat al futur, de la ment al cor dels homes,