A França, la perdedora del mundial – llàstima -, hauria estat un fet normal i fet quasi obligat, venir del món local, conèixer la base de l’estructura organitzativa de l’Estat, passar per la que és, malgrat tot la mare dels ajuntaments, la Diputació, ser Diputat en corts i ser ministre, si us hi fixeu té un currículum semblant, només semblant, al President màrtir, Lluís Companys, però també al de François Miterrand o al més proper de Ségolène Royal.
Aleshores perquè tant de rebombori en les dretes cavernàries d’aquest país amb Pepe Montilla, perquè? Potser la preocupació que ha fet que Duran i Lleida corres a dir que ell era xarnego, perquè veu que el país es normalitza?
Ara el que cal és establir nous equips, amb gent preparada, defugir de conversos i consolidar al que és el primer partit de Catalunya per desenvolupar aquest nou Estatut de que ens hem dotat, entre tots, sí, però amb l’esforç d’uns més que els altres, no?
