Hi ha una cita que s’atribueix a Woddy Allen que diu que "El mag va fer un gest i va desaparèixer la gana, va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia i encara va fer un altre gest i es va acabar la guerra. El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag”.
Després d’uns dies de feina intensa fora de Lleida, he retornat a la meva feina diària i m’he adonat que moltes coses no han canviat, han empitjorat, la darrera, la conferència política sobre el Líban que va tenir lloc a Roma, una de les vergonyes d’aquest segle, on els Estats Units impedeix de forjar una treva sobre l’affaire libanès, malgrat la insistència inútil de Kofi Annan, que lidera un organisme l’ONU, que cada cop s’assembla més a la Societat de Nacions, la seva predecessora, inútil a totes bandes.
Europa, com sempre out, amb un Solana que filosofa i filosofa, en una clara sintonia amb el model britànic, observar i intervenir quan no hi hagi solució i un Moratinos, ministre d’Espanya, coneixedor de la zona, que malda, com també ho pretén Douste-Blazy el ministre de França, per apuntar per la solució política.
El cert és que com apunten alguns analistes, als Estats Units en la seva funció assimilada a la de la Roma imperial, ja li va bé tenir una zona en conflicte on en les lids bèl·liques s’intercanvien missatges les parts que s’eviten en altres contrades del món.
Però quan val doncs una vida? Res, pel que sembla als senyors de la guerra, als senyors dels despatxos.
Quin ha estat el cost de la cimera de Roma? El veure com es dona una carta blanca a la masacre de civils innocents, a una invasió il·lícita com ja ho va ser també la de l’Iraq.
Quina pena!
Després d’uns dies de feina intensa fora de Lleida, he retornat a la meva feina diària i m’he adonat que moltes coses no han canviat, han empitjorat, la darrera, la conferència política sobre el Líban que va tenir lloc a Roma, una de les vergonyes d’aquest segle, on els Estats Units impedeix de forjar una treva sobre l’affaire libanès, malgrat la insistència inútil de Kofi Annan, que lidera un organisme l’ONU, que cada cop s’assembla més a la Societat de Nacions, la seva predecessora, inútil a totes bandes.
Europa, com sempre out, amb un Solana que filosofa i filosofa, en una clara sintonia amb el model britànic, observar i intervenir quan no hi hagi solució i un Moratinos, ministre d’Espanya, coneixedor de la zona, que malda, com també ho pretén Douste-Blazy el ministre de França, per apuntar per la solució política.
El cert és que com apunten alguns analistes, als Estats Units en la seva funció assimilada a la de la Roma imperial, ja li va bé tenir una zona en conflicte on en les lids bèl·liques s’intercanvien missatges les parts que s’eviten en altres contrades del món.
Però quan val doncs una vida? Res, pel que sembla als senyors de la guerra, als senyors dels despatxos.
Quin ha estat el cost de la cimera de Roma? El veure com es dona una carta blanca a la masacre de civils innocents, a una invasió il·lícita com ja ho va ser també la de l’Iraq.
Quina pena!
L'artilleria israeliana descarrega obusos contra territori libanès. (Foto: EFE/Fons fotogràfic del TN de TVC )
