“Hem tingut una història difícil, però ja som en el segle XXI i som aquí, i seguim aquí. I podem dir que mai ningú ha apagat la flama de la catalanitat i la voluntat de ser un poble lliure i una nació plena. Però hi som. I, quan s’analitza la nostra història llunyana i recent hem d’arribar a la conclusió que alguna cosa deu tenir Catalunya que li ha permès superar tants moments difícils.
I acabo. Com a hereus d’aquest passat, protagonistes del present i responsables d’un futur incert, però esperançador, hem de seguir treballant per ser dignes successors d’aquells legisladors que foren sembradors de pau i de justícia. I, com deia Carles Cardó[1], pensador humanista: «Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nació o que no ho sigui té poca importància; essent intensament, ho serà més que afirmant-ho entusiastament.»”[2]
[1] (1884-1958) Eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista. En el camp polític fou un ideòleg del moviment catalanista i en el camp religiós, promotor del cristianisme social.
[2] De Gispert, Núria. Discurs d’obertura de la Presidenta del Parlament en la IX legislatura del Parlament de Catalunya, 16-10-2010