“A tot arreu, els mercats de subministres públics –armament, obres públiques, serveis públics privatitzats...- es caracteritzen per l’existència d’un reduït nombre d’empreses que competeixen entre si en front d’un sector públic que ha d’adoptar una decisió política. La complexitat i multidimensionalitat de la majoria de temes a concurs (obres singulars, serveis que admeten graus diversos de prestació, etc.) fa difícil, gairebé sempre, una solució estrictament tècnica de costos i qualitat[1]. Sembla normal que en mercats d’aquestes característiques, la rivalitat entre empreses passi per la recerca d’influències sobre els que han de prendre la decisió”.[2]
[1] Recio Albert. Nota de l’Autor: “Tampoc pot descartar-se que en alguns mercats, com els de les obres públiques. on el número de competidores es força reduït. puguin donar-se acords informals entre les empreses per a repartir-se els contractes eludint-ne la competència entre elles. El fet que cada una de les obres sigui una operació singular fa més difícil que en altres camps detectar l’existència d’aquestes possibles conclusions.”
[2] Recio, Albert. (Profesor Dpto. de Economía Aplicada, Universidad Autónoma de Barcelona). Corrupción y transformaciones económicas. Jueces para la Democracia. Información y Debate. Nro. 21. gener de 1994. EDISA. Madrid. Pag. 9
