“...Hi ha un perill superlatiu que es desconeix, és la insensatesa que sobrevé en no haver aconseguit cap so, encara que altra cosa serà, i ben distant, el delirar entre les paraules...” [1]
[1] Bernárdez, Mariana.* En la quietud del silenci. Casa del tiempo. UAM. México. Noviembre de 2009 Nro. 25. pàg. 97 i 98
(1964) Llicenciada en Comunicació Social i Doctora en Filosofia.
