Una llar és família, amics i
temps... la setmana ens ha regalat uns flocs de neus, pocs, els justos, de
matinada, gairebé esbiaixats pentinaven l’aire que havia esdevingut fred; fou
com un regal del cel de mirar-ho des de la finestra a l’esguard de la casa, amb
una bona tassa de llet calenta; podies fins i tot resseguir amb la mirada el
viatge floc a floc, que és com si rellentíssim els temps de la mà del silenci
que t’acomboia a aquelles hores... Seria injust no gaudir d’aquests moments
de la vida, poden passar inadvertits, és
clar, i res tampoc no passaria, però en passar a formar part de la teva vida, aleshores els dones sentit, perquè aprens a comprendre
el valor de tot plegat; Una llar és família, amics i temps...
© Albert Balada
23-2-2013
