“[...] En certs moments molt clars de la
meditació, com aquells en els que, al principi de la tarda, vagarós observador
pels carrers, cada persona em porta una noticia, cada casa m’ofereix una novetat,
cada rètol conté un avis per a mi. El meu passeig callat és una conversa contínua,
i tots nosaltres, homes, cases, pedres, rètols i cel, som una gran multitud
amiga, que alterna amb les paraules en la gran processó del Destí.” (174)[1]
