Defugir del victimisme i la politització localista

Maqueta de l'Aeroport Lleida-Alguaire

Divendres passat ho deia en la tertúlia de Lleida TV: “hem de defugir d’una vegada per totes del victimisme que és propi de la política catalana de les darreres dues dècades i que s’accentua en el cas d’allò referit a les terres de Lleida”. La qüestió venia referida a la polèmica sorgida sobre els preus en l’expropiació de terrenys per al futur pròxim aeroport de Lleida-Alguaire, conflicte en el que el mateix Alcalde, l’amic Antoni Perea s’ha mostrat disposat a fer de mitjancer.

Aquest conflicte que és absolutament d’ordre administratiu, algú, amb unes intencions absolutament clares, intenta de fer-ne una qüestió política del que se sustenta en el procediment de la reglamentació expropiatòria i que encara no ha entrat ni tant sols en fase resolutiva, on ni tan sols hi ha un pronunciament del jurat provincial d’expropiacions, fent òbvia per tant una possible manipulació malintencionada per part de determinats interessos, potser i només potser vinculats a l’anterior consistori.

De fet la prudència és la millor aliada en política i vaig recomanar als Diputats amb els qui compartia tertúlia intervenir de manera que només s‘intentés d’accelerar al màxim el procés expropiatori, per evitar que la font d’ingressos dels afectats és demorés per massa temps, però poca cosa més, perquè no es pot prejutjar una acció en el procediment administratiu, quan encara no hi ha cap pronunciament al respecte.

No és innocent, per altra banda, cap de les actuacions polítiques que d’ara endavant es produeixin i es produiran, car estem clarament en un període pre-electoral, a sis mesos vista de les properes eleccions generals, on evidentment les forces del nacionalisme conservador per una banda i dels conservadors per l’altra, intentaran de vendre un país en quiebra, un país sense serveis, un país que explota i malbarata un altre país; segurament no vivim en el mateix lloc ni en el mateix context i caldrà fer un front dialèctic per explicar com ha avançat aquest país, des de l’any 2004, perquè probablement intenten confondre a la ciutadania, només probalbement, o no.

Crònica electoral LXXIV: tercer i quart debat a cinc i l'errada com anècdota

Alguna cosa mes que una anècdota és que una fotografia pagada i utilitzada amb escreix abusivament en la publicitat institucional de la Diputació de Lleida, ara a més el líder de la Federació nacionalista la faci servir ara per ús privat, és a dir per a fer la campanya electoral. A aquells que m’atacaven al blog ara fa mig any, se’ls hi ha girat la truita i no saben on comença el límit no ja del copyrigt, com de la dignitat política i l'ús i abús. La Junta electoral que ja els va estirar de les orelles per la utilització de la mateixa foto, ara els hi haurà d’estirar novament per ús abusiu i per utilització de cabdals públics en la campanya.

És tard quan faig aquest post, de matinada, he passat una estona per l’estand del PSC al carrer vila de Foix, davant de la catedral, per desprès pujar a fer companyia al candidat socialista i alcalde de Lleida, Àngel Ros, a la festa míting de la Bordeta, per després, com també ho han fet la companya Agnès Pardell, Diputada al Parlament i el company Dani Fernández, coordinador del PSC al Congrés dels Diputats, que havien de fer uns parlaments, he anat al míting que l’Antoni Perea, el candidat socialista d’Alguaire, feia avui a l’ajuntament de la localitat, on ens havia convidat al Rafa Criado i a mi.

Avui el quart i cinquè debat a cinc, novament en les instal·lacions de La Mañana TV, pel matí, on és van fer els dos primers, i per la tarda als estudis de Catalunya Ràdio. Veurem quina serà la posició de tots els grups davant la tendència que plantegen els estudis que alguns mitjans han presentat als seus lectors, jo sóc del parer que les estratègies aniran a intentar esgarrapar al candidat socialista la part d’electorat que sigui possible, tot i que he sentit opinions que divergeixen d’aquest criteri, veurem si els assessors donen per perduda ja aquesta batalla o aquesta setmana s’obre una guerra que durarà escassos dies!?

En tot cas el concepte i el criteri de la feina ben feta, la capacitat de treball i el projecte engrescador són tres elements que difícilment poden ser contestables, a banda que la recuperació de l’autoestima de ciutat a partir d’aquest discurs fresc que ens ofereix l’alcalde i candidat Àngel Ros, és difícilment, no ja superable, sinó igualable per la resta de candidats, que ens oferiran a ben segur tot un seguit de propostes diverses que caldrà analitzar amb cautela i desgranar el gra de la palla.