Fotografia / Jon Nalick. L'escriptor best-seller i neuròleg Oliver Sacks descriu les propietats curatives de la música durant una conferència l'any 2006 al Mayer Auditori. La seva conferència va formar part del cicle Veus i Visions organitzat per la University of Southern California, Iniciativa de les Arts i les Humanitats.
Sempre m’havia interessat aquell home menut que es va deixar captivar per la política però va saber-ne allunyar-se’n per enamorar-se de tot el que representa l’evolució humana, des d’una perspectiva diria jo que colpidora de vegades, la nostra pròpia identitat transmutada per una lenta però inexorable transformació. He de dir que també ha estat la insistència
del meu fill en fer-me veure els seus reportatges, qui m’ha fet adonar dels seus postulats sociològics.
Avui, en tornar a casa, m’he trobat un llibre. Un llibre sempre és un regal dels déus, un valuós regal, on la paraula ens transporta a mons inimaginables, a descobriments, a fites o senzillament a redescobrir el plaer de pensar. En ell una cita d’
Oliver Sacks[1], un científic de qui aquell home menut que ha estat capaç de superar-se a si mateix en la lluita contra un ferotge adversari, parlo evidentment, ara i abans, de
Eduard Punset[2], qui en un dels capítols ens la transcriu, i diu: “
Donava per suposat que els records que tenia, especialment els que foren viscuts, concrets i circumstancials, eren essencialment vàlids i fiables. I per a mi va ser traumàtic descobrir que alguns no ho eren.”, del que ens n'adonem, certament, al veure les coses en perspectiva.
[1] Sacks, Oliver. El hombre que confundió a su mujer con un sombrero. El Aleph. Barcelona. 1987
[2] Punset, Eduard. El alma está en el cerebro. Radiografía de la máquna de pensar. Ed. Aguilar. 2006. pag. 57
