“Diguin el que vulguin les gents a
propòsit de mi (doncs ignoro quan mala fama té la Neciesa, fins i tot entre els
més necis), sola, jo estic, no obstant, la que té la virtut per a distreure als
deus i als homes. Si en voleu una proba, adoneu vos en que tot just m’he
presentat en mig d’aquesta nombrosa assemblea per a dirigir vos la paraula, en
tots els rostres ha brillat de sobte una alegria nova i extraordinària, heu
desarrugat al moment l’ entrecella i heu aplaudit amb franques i alegres riallades,
que, a dient veritat, tots els aquí presents em sembleu ebris de nèctar i de
nepenta[1] com els
deus d’ Homer, mentre, fa tot just un instant, éreu tristos i preocupats, d’igual
manera com si acabéssiu de sortir de l’antre de Trofoni[2]”[3]
[1] Herba esmentada per Homer
en la Odissea que feia oblidar tota preocupació.
[2] Assassí esmentat per por
Luciano en la seva obra Diàlegs qui donà mort al seu germà Agomedes. Fou
enterrat en una cova, lloc de l’oracle que omplia de
tristesa i malenconia als que el consultaven.
[3] Erasme de Rotterdam*. Elogi
de la bogeria. Elogi de la Niciesa. Parla La niciesa cap I, introducció, Pag.
35. Edicions digitals del Departament d’Enginyeria matemàtica de la Universitat
de Xile.
*(Rotterdam 1469 – Basil·lea, 1536) Humanista neerlandès d’expressió
llatina. Clergue regular de Sant Agustí (1488) i sacerdot (1492), però incòmode
en la vida religiosa (que veia plena de barbàrie i d’ ignorància), es dedicà a
les lletres clàssiques
