Aquesta matinada...

A la fotografia la torre i el rellotge del Big Ben, i la torre i el rellotge lunar de Westminster

Aquesta matinada, la del 31 de març de 2013, a les dues han estat les tres... tres campanades... i la hora que deixa d'existir, què haurà passat al llarg d'aquesta hora que no és? Passa, potser, a formar de les hores perdudes, aquelles que són el patrimoni manllevat als humans? Són hores que en silenci es guarden en la capsa del mai jamai, del que no va ser, però és, perquè en un segon, només, s’esvaeix tota una hora, tota una vida en un instant que esdevé pols de temps, pols de cel...

© Albert Balada

30-03-2013

Notes de text I: Quan el gall canta

Amares els sentits al redós de la llar que sospira cendres, en l’amargor de les boires calmes que acomboien les vides al costat dels murs blaus que cicatritzen els camps. El campanar de l’església ja no sona, les hores han esdevingut mortes, quan les fulles seques pentinen el terra erm. Al carrer el silenci de la tardor que gemega per entre les pedres antigues, quan els crits de la canalla tornen a omplir els aires de sóns de frescor; mentre, la pilota castiga una i altra vegada la porta vella de ferro que, rovellada, aguanta els embats i llença sons metàl·lics que reboten en la calma. La vila tot just es desperta, oblidada en els camins que espurnegen els turons, quan el gall canta.