Prestar oïdes a allò que diuen aquelles desenes de milers de manifestants en el món, és retornar a l’Estat la seva vocació de defensor del bé públic en front de l’actual tendència a la privatització dels bens col·lectius fent pressió als grups de poder i a aquells que pretenen accedir a ell; és contribuir a un renaixement de la política des de baix, oferint als moviments socials la possibilitat d’existir a través de formes originals d’organització. És també concebre la sobirania popular més enllà d’un sobiranisme estret, de replegament, conservador, teixint la solidaritat entre nacions, els pobles, els grups socials a escala regional o internacional.[1]
[1] Naïr, Sami*. “La barbàrie dels sense rostre”, article publicat a la premsa internacional el 26-08-2001. paràgraf sisè
*Sami Naïr és eurodiputat del Partit Socialista francès i professor convidat a la Universitat Carlos III de Madrid.
