Encara que arribi el dia en que no
ens falti de res, sempre serà necessària la pregària, el contacte amb el Creador, perquè les circumstàncies són causals i en
elles s’esdevé tot allò que està escrit; és, en definitiva, la necessitat de mantenir-nos
en permanència vinculats a l’Univers com a símbol de quietud, per tal d’allunyar-nos
de la falsa modèstia, acceptant allò que esdevé en la seva normalitat, sense
pre judicis, sense cap altra model que no sigui l’agraïment i el delme obligat,
perquè ens hem enfortit a través de les passes de la nostra vida, si hem estat
capaços d’entendre i interpretar tots els senyals.
© Albert Balada
30-11-2013
