Una cita: Francesc-Marc Alvaro

“…la primera mort d’una cultura és la seva provincianització mental, el seu tancament solipsista, la seva fossilització des de dins…”[1]

---

[1] Alvaro, Francesc-Marc*. Perquè Triadú no va llençar la tovallola? La Vanguardia. 06-10-2010

*(Vilanova i la Geltrú, 1967) Periodista i assagista.

Una cita: Elsa Punset

"Per a mi, aquesta és la proba del cotó de la felicitat, allò que emana de les persones felices, s’obre camí cap a l’exterior i es fon gratament amb la llum i l’aire, malgrat els conflictes i les decepcions diàries"[1]

---

[1] Punset, Elsa 28-09-2010 en su blog "Inteligencia Emocional y Social", post La felicidad de Gretchen

Una cita: Carlos Braverman

"...Però res de material és etern; la sensació de seguretat i estabilitat que ve de les possessions es passatgera. La única possessió duradora que qualsevol de nosaltres té és la nostra essència. Hom però, la il·lusió de la permanència és una a la que estem poc disposats a renunciar, perquè, sense ella, ens sentim com si estiguéssim abandonats a un destí desconegut..."[1]

---

[1] Carlos Braverman*, Facebook, 22-09-2010

* (1955) Politòleg i Psicòleg. membre de l’Associació de Drets Civils d’Israel. President de l’Institut Camps Oberts d’Israel. Es dedica a la investigació, la producció de treballs acadèmics, la docència, el periodisme, el treball pels drets civils i humans i l’activitat política.

Una cita: Rafael Argullol

Fotografia de Tamara Djermanovic

"(...) Quan considerem la història del món, veiem que les grans creacions no tenen res a veure amb la cobdícia o la submissió. (...)" [1]

---

[1] Argullol, Rafael*. Entrevista El Mundo, 19-09-2010

*Escriptor y filòsof nat a Barcelona. Ha realitzat estudis d’Història de l’Art, Filosofia, Medicina, Economia i Ciències de la Informació. Llicenciat en Estètica, es professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Expert en la obra de Giacomo Leopardi,

Una cita: Joseph Ratzinger

“La “dictadura del relativisme” amenaça amb enfosquir la veritat immutable sobre la natura de l’home, sobre el seu destí i el seu bé últim... La societat actual necessita veus clares que propossin el nostre dret a viure, no en una selva de llibertats autodestructives i arbitràries, sinó en una societat que treballi pel benestar dels seus ciutadans i els ofereixi guia i protecció en la seva debilitat i fragilitat”. [1]

---

[1] Homilia de Benet XVI a Bellahouston Park - Glasgow Jueves 16 de setembre de 2010

una cita: James Lovelock

“La vida sobreviurà al canvi climàtic, però no se si també ho farà la humanitat.”[1]

---

[1] Lovelock, James*. El Periódico de Catalunya. 14-09-2010

* (1929) científic independent, meteoròleg, escriptor i ambientalista, famós per la seva hipòtesi anomenada Gaia, en la que visualitza a la terra com un sistema autoregulat. El seu detector de captura d’electrons ha permès de detectar components tòxics en regions remotes com ara l’ Antàrtida.

Una cita: Vicent Ferrer

"Lo bonic d’un problema és que sempre té una solució"[1]

---

[1] Vicent Ferrer* (cita enunciada pel seu fill en la presentació a Barcelona del projecte operístic inspirat en “l’home del paraigua” mal nom de Ferrer a Anantapur. TV3 12-09-2010)

* (Barcelona 1920 – Anantapur 2009) filàntrop que ha desenvolupat tota la seva activitat principalmente a la Índia on arriba al 1952 com a missioner jesuïta.

Una cita: Tzun Zu

“No es requereix molta força per aixecar un cabell, no és necessari tenir una vista acurada per a veure el sol i la lluna, ni es necessita tenir massa oïda per a escoltar el soroll del tro” [1]

---

[1] Tzun Tzu. El arte de la guerra. EDAF Massachusetts. Madrid. 2006. Pag. 53

Una cita: Raimon Pannikar

"La temptació de tirar-ho tot per terra i caure en el nihilisme , fort o suau, és molt patent. Però aquella esperança contra tota esperança, continua viva en realitat. Qui estima, la sent; qui creu, la “experiència” (...)"[1]

---

[1] Raimon Pannikar*. El silencio del Budha. Editorial Siruela. Madrid. 1996. pag. 20

* (1918-2010) sacerdot, filòsof, teòleg i escriptor que desenvolupa un paradigma filosòfic que se sustenta en la interreligiositat i la interculturalitat

Una cita: Ramon Prat

“(...) Tot allò humà esdevé radicalment ambigu, tant per part de qui en dona el testimoni, com per part de qui el rep. Els fet, amb freqüència són interpretats amb perspectives oposades. La paraula explícita dona sentit profund del testimoni i il·lustra el que implica. A més el testimoni és paraula, i la paraula, freqüentment, és un testimoni provocador.(...)”[1]

---

[1] Prat i Pons, Ramon*. La misión de la Iglesia en el mundo: ser cristiano hoy. Secretariado Trinitario. Gráficas Cervantes. Salamanca. 2004. Pag. 38

*Vicari General de la Diòcesi de Lleida. Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma. Doctor en teologia por la Facultat de Teologia de Catalunya, on és professor des de 1974.

Una cita: Vicente Huidobro

‎"...Perquè canteu la rosa, oh poetes! Feu-la florir en el poema; només per a vosaltres viuen totes les coses sota el sol." [1]

---

[1] Huidobro, Vicente, Fragment del poema «Arte poética» dins de la plaquette "El Espejo del Agua" 1916

Una cita: Alois Löser

“El cor humà desborda una profusió de desitjos i aspiracions: voldríem tantes coses, fins i tot contradictòries. Però sabem també que ni podem fer-ho tot ni tenir-ho tot. Lluny de conduir-nos a una trista resignació, aquesta presa de consciència pot alliberar-nos i ajudar-nos a viure més lleugers.

Sí, és important fer selecció entre els nostres desitjos. No tots són dolents i tampoc són tots bons. Es tracta d’aprendre pacientment a quins donar prioritat i quins hem de deixar de costat.

Decidir les aspiracions que posem en primer lloc, escoltar el que ens habita en les nostres profunditats, es posa ja a l’escolta de Déu. Déu ens parla també a través dels nostres desitjos. Ens toca a nosaltres discernir la seva veu entre tantes veus interiors.”[1]

---

[1] Löser, Alois*. Carta de China. 12-12-2009.

* El germà Alois Löser (Nördlinger, Alemanya 11-6-54) és l’actual prior de la comunitat ecumènica de Taizé (França) que fundà el germà Roger Schutz.

Una cita: Jean Jaurès

“Molt trist seria que no poguéssim evitar la guerra”[1]

---

[1] Jaurès, Jean. Citat a Rebellious Paris per Ignacio Ramonet. Editorial Ramdom House Mondadori, S.A. Col·lecció Debate. Barcelona. 2008. Pag. 51

Repensar el catalanisme polític

Podria ser considerat el catalanisme polític com una atròfia social en la mesura en que desenvolupa o pretén de desenvolupar una consciència col·lectiva suposadament preexistent, però on les estadístiques ens demostren que la adscripció social d’aquesta consciència té determinades limitacions si tenim en compte el suport socials de les organitzacions que en preconitzen la seva existència.

El context sociològic en el que prenen perspectiva els contextos dels “ítems” nacionals, amb Estat o sense, parteixen d’una arrel històrica o cultural, com ens ho demostren els estudis més moderns sobre la matèria, de manera que la lectura que cal fer-ne de la seva contextualització ens hauria de portar necessàriament com ens diu l’historiador britànic Eric Hobsbauwm a establir com a perímetre inicial de les consideracions del concepte, el propi element de la “natio”, com a substrat de la base comuna de la racionalització dels elements que conflueixen en la definició nacional des d’una perspectiva personal, individual, que després ha de configurar l’entrellat social que defineixi aquells ítems.

És evident el reconeixement individual de la seva relació local, de la seva relació amb el context en el que neix i es desenvolupa la persona, és aquell que esdevé a partir dels primers component de sociabilització de l’individu, fins i tot abans de la socialització mateixa, però que hauríem de convindre en establir a partir de l’escola bressol. Aquesta incipient socialització on també poden desenvolupar-se les primeres habilitats socials de la persona, ens venen definides tard o d’hora en les arrels que dimensionen la nostra adscripció a un referent social derivat del context “natio”, és a dir d’aquell on hem nascut a la vida social i que no necessàriament ha de correspondre exactament amb el lloc físic i geogràfic en el que ens desenvolupem en els primers moments de la nostra vida, correspondrà de fet amb el lloc i el context en el que prenguem consciència de la nostra existència com individu i com a element del nostre desenvolupament social.

Tot això ens porta a reconduir aquella hipòtesi inicial que ens permetia definir com atròfic el catalanisme polític que no s’hauria d’allunyar, hom però, de les disposicions socials que fan admissibles altres istmes, que no defineixo ni delimito per a no fer-ne un greuge comparatiu. De fet, la configuració d’una societat ètnicament homogènia com la nostra, al menys en part, - donat que ens caldrà d’ara endavant començar a tenir com a referent la participació dels nous individus en la recreació del patrimoni ètnic -, ens ha de dur, si més no, a la recerca d’aquell aspecte sociabilitzador que ens acompanyi no ja un procés homogeneïtzador inviable en les societats modernes, però si a detectar aquelles realitats primigènies que en constitueixen elements essencials que tothom compartim.

Un cop establerta la nostra dimensió a partir dels lligams locals que ens defineixen una adscripció territorial que abasta de vegades la pròpia voluntat, però on la majoria de vegades la casualitat o la coincidència, fa que aquell aspecte primer de la natio ens defineix com a elements amb sensacions i sensibilitats compartides, i així ens podem adentrar en l’element que realment configura aquella dimensió diversa i distinta cap a altres “lands” - per utilitzar-se la terminologia saxona dels estudiosos de la matèria -, aquest element no és altra que la llengua, de manera que aquesta sí que ens delimita com a individus pertanyents a una determinada comunitat, la lingüística, però a l’hora aquesta en defineix també en un determinat context territorial, si bé que cal tenir molt de compte a l’hora d’utilitzar aquesta variable en un model en el que pot donar-se una adscripció voluntària o no a partir de la confluència d’una diversitat de llengües, com és el cas del bilingüisme legislat que és dona en determinats països i la relació de conflicte que, per part de la població pot donar-se entre una o varies de les llengües emprables.

De fet, doncs, el catalanisme polític veu de dues variables essencials que el defineixen i el construeixen: la natio i la llengua, de manera que tota altre variable afegida sustentada en realitats historiogràfiques amb més o menys fonamentació científica, res tenen a veure amb la actual delimitació de l’istme que ens afecta a Catalunya en aquest sentit. Segurament hi pot haver determinades realitats holístiques no folklòriques que també puguin confluir d’alguna manera en la definició d’una realitat concreta, potser configurant-ne el caràcter i les mateixes relacions socials a partir d’unes realitats industrials o agràries i fins i tot meteorològiques diverses, hom però resulta evident que aquestes mateixes realitats holístiques poden afectar altres territoris, altres istmes de la mateixa o similar manera.

El criteri de pertinença a un istme a partir d’una determinada realitat cultural i política, ens hauria de portar, doncs, a una certa racionalitat, abandonant els criteris del romanticisme que han impregnat la conceptualització contemporània del catalanisme polític, per acudir a la recerca d’un marc de desenvolupament d’ordre global que permeti de protegir els dos elements substancials que el defineixen, per una banda, per arbitrant-ne també. per l’altra tot un seguit de mesures que en l’ordre de la interpretació del context social ens permetin de renéixer com a element integrador d’una cultura europea emergent consolidada amb les corresponents variables diferencials que no per això haurien de ser excloents ni menys racionalitzadores.

Publicat l'Agost de 2007 als diaris Segre, La Mañana i Bon dia.

Una cita: T.S. Eliot

"Perquè hom ha après a prevaldre sobre les paraules, només per allò que hom ja no es té a dir, o la manera com hom ja no s’està disposat a dir-ho”[1]

---

[1] Eliot, T.S.. frag. Del poema East Coker de l’obra “Cuatro cuartetos” de T. S. Eliot. Pujals, Esteban, ed., Ed. Cátedra, Madrid 1990