“...va mantenir uns moments de
silenci, perquè li semblava estrany, afirma, que una persona que havia signat
reflexions tan profundes sobre la mort no pensés en l’ànima...”[1]
[1] Tabuchi, Antonio*. Afirma
Pereira. Ed. 62. Barcelona. 2010 (reedició de la publicada en 1995) Pag 10
* (1943-2012) se’l considera el millor escriptor italià de la
seva generació. Guardonat amb el Pen Club, El Campiello i el Vareggio-Rèpaci;
Prix Médicis Étranger, Prix Européen de la Literature i Prix Méditerranée. Officer
des Arts et des Lettres de França i Comendador da Ordem do Infante Dom Enrique
de Portugal . .
