“La utopia de la societat del
treball ja no té poder de convicció, i no només perquè les forces productives hagin
perdut la seva innocència o perquè la abolició de la propietat privada dels
mitjans de producció per si sola no desemboqui en l’autogestió obrera. Sobre
tot, la utopia ha perdut ha perdut el seu punt de contacte amb la realitat: la
força del treball abstracte, capaç de construir estructures i de transformar la
societat” [1]
[1] Habermas,
Jünger. La crisi de l’Estat del Benestar i l’esgotament de les energies
utòpiques dins de Ensayos políticos. 1984. Barcelona. Península 1988.
