“La religió i la moral són suport
indispensable de totes les disposicions i hàbits que condueixen al benestar polític.
En va hauria de reclamar el títol de patriota aquell que treballés per
subvertir aquests grans pilars de la felicitat humana, aquests poderosíssims
sostens dels deures dels homes i dels ciutadans. Tant el polític com l’home
devot han de respectar-los i estimar-los. No n’hi hauria prou amb un volum
sencer per a indicar totes les relacions que tenen amb la felicitat pública i
particular. Només cal preguntar-se: Què seria de la seguretat dels bens, de la
reputació, de la vida, si el sentit de l’obligació religiosa se separa dels
juraments que en els tribunals de justícia són els instruments d’investigació? I
siguem cautelosos abans d’incórrer en la suposició que la moralitat es pot
sostenir sense religió. Per molt que es concedeixi a la influència d’una
educació refinada en cervells d’un temple peculiar; la raó i la experiència ens
prohibeixen esperar que la moralitat nacional pugui existir amb exclusió dels
principis religiosos”[1]
[1] Washington,
George. Discurs de Comiat. Carta
Pública. Washington. 1796. Citat per Bell, Daniel. Les contradiccions culturals
de la modernitat. Anthropos Editorial. Barcelona. 2007. Pag. 120
