"Desgraciadament, la tasca
del crític i de l’expositor no consenten
instantànies. Encara l’obra de vulgarització més modesta exigeix, si ha de ser quelcom
més que una producció d’estil, laboriosa preparació, durant la qual el tren de
la ciència avança, i, el que es pitjor,
augmenta incessantment la seva llargària
per la juxtaposició de nous vagons. En condicions tals, el comboi no donarà mai,
per molt lluminós que sigui l’objectiu de l’escriptor, còpies exactes, sinó vagues
siluetes. I això sense comptar el risc que corre tot compilador de donar per
important lo accessori, al·lucinant per l’estrèpit de l’actualitat, de oblidar
positius progressos fiant farts de crítiques de vegades interessades, o de
silencis més interessats encara, de alterar, a la fi, completament la recta
perspectiva moral de cada descobriment i de cada teoria."[1]
[1] Santiago Ramon y Cajal (1-5-1852/17-10-1934) Nobel de
Medicina al 1906. Fragment del seu pròleg al text: "Textures del sistema nerviós
de l'home i dels vertebrats". Nicolàs Moya. Madrid. 1899
