El 21 de desembre de 2012, a les
12:12 el trànsit solsticial s’acompleix, l’hivern arriba i la terra reposa per
tornar a rebrotar; Roma, recollint altres celebracions antigues, commemorava en
aquesta data el Dies Natalis Solis Invicti, el dia
del naixement del sol invicte, tant bon punt queia la llum i tornava a renaixer;
la data es va acabar establint, per l’emperador Aurelià en l’actual dia 25 de
desembre que influí en els ritus cristians, com ens ho transcriu Ramsay MacMullen[1],
de textos antics del segle XII: “"Era
costum pagà el de celebrar el
mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en
senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d'aquestes solemnitats i
celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Església veieren que aquest festival
era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebració del
naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia"
[1] MacMullen , Ramsay . "Christianity and Paganism in the
Fourth to Eight Centuries",. Yale:1997, p155
