Finestral del claustre de la Seu Vella de Lleida que sembla
va voler assimilar des de la perspectiva del mestre d’obres l’antiga Menorà,
canelobre de set braços, un dels elements rituals judaics i un dels seus
símbols més antics que vindria a
representar quelcom que s’intueix també en aquesta obra, la dels arbustos en
flames que va veure Moisés en el Sinaí (llibre de l’Èxode, 25).
L’ historiador jueu Josefo s’hi refereix en el tercer llibre de les “Antiguitats dels Jueus”:: “(...) si algú actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, hi trobareu que foren fetes a imatge i semblança de l’Univers (...) i sobre les set llums en el canelobre, elles representen el curso dels planetes, de les quals en ve el seu nombre (...)».
El significat dels braços/columnes que s’alcen és: del central l’esperit de Jahvé, representada i enllaçada amb la roseta final que, tot arrodonida, representa i simbolitza les l’estrella de David; els que es troben a cada costat del central: la Saviesa i la intel·ligència; els centrals de cada costat, respectivament: L’esperit del Consell i el Poder; els que es troben als extrems: l’Esperit del Coneixement i el Temor a Jahvé. Les rosetes menors per sota de la gran abasta tota la simbologia i les referències a la interpretació de la càbala i la suma dels valors simbòlics de les columnes i la seva significació.
Segons els Registres d’obres de la Seu Vella de Lleida i els
treballs doctorals que sobre ells s’han fet[1], el "Magister Operis Sedis Ilerdensis" Guillem d’Enill hauria treballat en
el segle XIV en el claustre catedralici, quins origens familiars definirien “probablement”
la interpretació que en fem del seu treball en els finestrals del claustre
