“No
és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]
[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1
Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als
necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar
crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge:
un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n
quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions,
auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6
A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7
Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8
La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és
perfecta.
