Un bon amic m’ha fet a mans
aquest text que volia compartir amb tots vosaltres, el va escriure Eihei Dōgen (永平道元) (1200 –1253) i
forma part de la seva obra Shōbōgenzō (正法眼蔵),
escrita entre 1231 i 1253:
“Quan
el peix neda dins de l’oceà compren que l’aigua és infinita. Quan l’ocell vola
per l’aire compren que el cel no té límits. El peix i l’aigua estan íntimament
units. L’aigua és la vida per al peix. L’aire és la vida per a l’ocell. Així
mateix el cosmos és la vida per a l’home.
No
hi ha separació. L’home ha de fer realitat que la seva vida i la del cosmos
estan íntimament unides. Quan l’home es veu com a quelcom separat del cosmos s’equivoca
de direcció i comet innombrables errors”