Contextualitzant Cristòfol

Descobrir les connexions de Leandre Cristòfol amb l’art internacional suposa uns dels reptes en la investigació permanent sobre el fons dipositat al Museu Morera, de fet les poques possibilitats que ara per ara poden ser ofertes per la precarietat d’espais de que disposa aquest Museu, li permet de comparar les perspectives dadaistes de l’obra cristofoliana respecte del constructivisme objectual del nord-americà Man Ray.  

Les afinitats creatives que ens proposa la mostra, suposa dimensionar de nou a Cristòfol, emmarcar-lo en una narrativa singular on la lírica de l’abstracció objectual veu de la perspectiva del concepte mateix, del model simbòlic que s’estableix a partir de la construcció. Les obres de Ray y les de Cristòfol, en certa manera contemporanis, tot i que Man neix a les acaballes del segle XIX, de manera que veu en la seva joventut de l’efervescència dels principis del segle XX, joventut que no li arriba a Cristòfol fins a finals de la dictadura de Primo de Rivera, de manera que els contextos socials i artístics eren pròpiament diferenciats.

Si més no l’esclavatge sobre els objectes residuals, de reciclatge els uneix en un principi creatiu, de manera que, ambdós, substantivitzen la seva creativitat a través de construccions en les que expressen, com ens diu el catàleg de l’exposició un cert lirisme  amarats en l’esperança crítica de l’observador, de l’espectador que ha de veure en les concrecions abstractes el valor de la reconversió de l’objecte emprat, que deixa el seu propi destí per a configurar un destí nou, una filosofia creativa de vegades etèria, de vegades espacial, de vegades fins i tot absurda.

 

Exposició:

Construccions Líriques Man Ray / Leandre Cristòfol

L’objecte i l’esperit dadà

Comissariada per Pilar Parcerisas

Museu d’art Jaume Morera Av. de Blondel 40 baixos Lleida

Del 28 d’abril al 28 de juny.

Cristòfol: somni

Escultura de Cristòfol a la Plaça de George Orwell de Barcelona

Leandre Cristòfol en una foto de Ton Sirera

El recordo encara, assegut a la dècada dels 80 en una entrevista que li vaig fer; ell amb aquella cara de nen que sempre, malgrat l’edat havia conservat, de nen entremaliat i humil, que destil·lava aquell aire d’artista, de creador, de mirada plàcida i de vegades absent, mentre parlàvem de París, del Japó, de l'art, de la vida i em descobria aquella immensa bondat d’algú que recrea plàsticament aquella essència vital que era el surrealisme que definia tota la seva obra, tota la seva vida.

Cristòfol és un bé hores d’ara, la seva obra abandona l’artista per esdevenir un símbol local, potser més que les malaurades 83 obres en litigi del fons del diocesà que agiten els ànims; descobrirem en ell el pensament i la visió etèria i aquell primer punt del manifest del surrealisme que l’any 1.924 establia André Breton, manifest que al meu entendre continua avui tant vigent com abans, tant des de la perspectiva artística com per la seva interpretació filosòfica de la vida.

“Envelleixo i potser sigui somni, abans que aquesta realitat a la que crec ser fidel i potser sigui la indiferència amb que contemplo el somni la que em fa envellir” , deia Breton, després de preguntar-se: “Quan arribarà, senyor lògics, l’hora dels filòsofs dorments? “

Els surrealistes es preguntaven “per quina raó no hauria d’atorgar al somni allò que de vegades nego a la realitat, aquest valor de certitud que, en el temps en que es produeix, no queda subjecte al meu escepticisme?" l'obra de Cristòfol n'és una resposta.

Enllaç amb l'excel·lent dossier creat pel Museu Morera de Lleida amb motiu de l'exposició: "De l'aire a l'aire", organitzada conjuntament amb el Museu del Patio Herreriano, el Museo de Arte Contemporàneo Español de Valladolid i la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales del Ministerio de Cultura, i que recull l'univers creatiu de Leandre Cristòfol en una mostra única que es pot visitar fins al 5 d'octubre

Seu del Museu d'art modern i contemporani "Jaume Morera": Carrer Major, 31, i Av. Blondel 40, baixos (edifici Casino). 25007 Lleida