L’amic Yuguero, l’Oriol, em repta via meme a plantejar els meus destins turístics d’enguany i voldria, si més no ser una mica original, crec que com molts voldria prendre qualsevol avió i perdre’m en qualsevol de les ciutats de moda, en hotels de confort, però a aquestes alçades de la pel·lícula, si us he de ser sincer, voldria:
- anar amb tots aquells que no poden ni retornar de viatge a la seva terra, aquella d’on van sortir un dia, conscients que potser no hi podrien tornar, perquè son sabedors que mai no podran permetre el luxe ni de considerar-se mileuristes, malgrat els considerin arrabassadors dels serveis socials que haurien de correspondre als indígenes;
Si us he de ser sincer, també, voldria:
- anar amb tots aquells, els que no es poden permetre de veure la televisió per cable i no poden, per tant, ni gaudir del National Geogràfic per a conèixer altres contrades que no siguin les quatre parets de casa seva, el carrer, el cafè i el plus on van a comprar molt de tant en tant;
Si us he de ser sincer, voldria també:
- anar enllà on hi viuen els desfavorits del món en aquest nostre primer món civilitzat, aquella gent que es veuen incapaços de poder sortir de la seva pròpia desgràcia i que viuen submergits en el silenci de la societat nostra que hipòcrita emmudeix.
Tot i així, amic i company Yuguero, crec que la nostra dedicació, la teva, la meva, i la de tant altra gent, conscient i conseqüent amb l’obligació moral de transformar la societat, en la consecució dels drets i deures de ciutadania, haurà de permetre que, algun dia, aquests viatges imaginaris que ara us proposo, siguin, això, imaginaris, perquè la utopia s’hagi fet realitat. Que així sigui.
