Ljubljana l'estimada, Ljubljana l'odiada.

Diuen que el nom de la capital eslovena Ljubljana [ʎub'ʎʌna], deriva del nom eslovè ljubljena ("estimada"), tot i que això és una legenda urbana. El cert és que el record que en tenim a la meva família no és precisament la d’aquesta ciutat estimada, donat que la relacionem amb el pas que hi va fer el meu avi, Isidre Balada, quan formava part dels batallons de treball nazi, com a presoner de guerra republicà que n’era, en els camps de treball que a la ciutat el III Reigh hi tenia .

Qui m’ho hauria de dir que ara, des de la capital de l’estat europeu d’Eslovènia, la meva “gran i estimada amiga” i col·lega, l’Aintzane Conesa des d'enllà m’enviaria un meme, el mateix que em va enviar Oriol Yuguero i quina resposta sembla que ha portat cua, doncs en altres ambients hi ha gent que pensa com jo, fins al punt que es qualifica la meva resposta emmarcada en el que s’ha donat en anomenar turismofòbia, res més lluny de la meva intenció, ans al contrari, tan sols pretenia de fer una crida a les consciències de tots plegats i en especial dels joves socialistes quan escrivia: Amen, אמן , آمين

Per cert val a dir que una bona amiga meva va qualificar la meva opinió, la d'aquell post, d’un pel cínica i ara, una vegada més li he de donar la raó, perquè no era precisament aquest l’efecte que jo pretenia. I tot demanant disculpes a l’Oriol i atenent la petició que em fa l’encantadora Aintzane, us he de dir que,

De les ciutats que no he visitat mai, m’agradaria de visitar:

Sarajevo

Alexandria

Dubrovnik

San Petersburgo

Beijiín

I de les ciutats que he visitat, m’agradaria tornar a:

Paris, (i coincidim oi Aintzane?)

Abidjan

Tizi-Ouzou

Ouargla i Tamanrasset

Sofia

Amen, אמן , آمين

L’amic Yuguero, l’Oriol, em repta via meme a plantejar els meus destins turístics d’enguany i voldria, si més no ser una mica original, crec que com molts voldria prendre qualsevol avió i perdre’m en qualsevol de les ciutats de moda, en hotels de confort, però a aquestes alçades de la pel·lícula, si us he de ser sincer, voldria:

• anar amb tots aquells que no poden ni retornar de viatge a la seva terra, aquella d’on van sortir un dia, conscients que potser no hi podrien tornar, perquè son sabedors que mai no podran permetre el luxe ni de considerar-se mileuristes, malgrat els considerin arrabassadors dels serveis socials que haurien de correspondre als indígenes;

Si us he de ser sincer, també, voldria:

• anar amb tots aquells, els que no es poden permetre de veure la televisió per cable i no poden, per tant, ni gaudir del National Geogràfic per a conèixer altres contrades que no siguin les quatre parets de casa seva, el carrer, el cafè i el plus on van a comprar molt de tant en tant;

Si us he de ser sincer, voldria també:

• anar enllà on hi viuen els desfavorits del món en aquest nostre primer món civilitzat, aquella gent que es veuen incapaços de poder sortir de la seva pròpia desgràcia i que viuen submergits en el silenci de la societat nostra que hipòcrita emmudeix.

Tot i així, amic i company Yuguero, crec que la nostra dedicació, la teva, la meva, i la de tant altra gent, conscient i conseqüent amb l’obligació moral de transformar la societat, en la consecució dels drets i deures de ciutadania, haurà de permetre que, algun dia, aquests viatges imaginaris que ara us proposo, siguin, això, imaginaris, perquè la utopia s’hagi fet realitat. Que així sigui.