Ànima

Sigues humil, fins a descobrir-te tu mateix en la barbàrie dels dies i les nits, dels fets i les persones. Sigues humil, viatger, per descobrir-te com una ànima lliure malgrat les cadenes modernes que ens situen de nou en la caverna, com en el mite de Plató, on no ens deixen veure més que les ombres de la realitat, manipulada, de vegades. Sigues humil i deixa que el teu enteniment et permeti albirar nous i diferents horitzons, aquells blasmats al redós dels valors que tanta por fan, valors que es recreen en principis, principis que veuen de les fonts de la civilització mateixa, que evoluciona i avalua, que ens diuen, et diuen, em diuen, que cal vetllar i molt per la puresa, amb la prudència, que cal mesurar molt les paraules i ser conseqüent amb el silenci loquaç, per evitar el discurs fàcil, la dialèctica barata, el centralisme democràtic que sembla inspirar de nou els esquemes socials i que mira a banda i banda de l’espectre polític. Sigues humil viatger amb la teva ànima lliure.

La font de la fotografia és el cercador Google i la seva referència, en no trobar-ne l'autor: http://photos22.flickr.com/31443256_ccd0d3ef8c_o.jpg

Berlín

Un bon i estimat amic, m'envia aquesta fotografia des de l'anyorada ciutat de Berlin, en un dia gris i fred, avui, a la capital de la República Federal alemana i d'un lloc especial, un memorial que provoca a la ment, Das Holocaust - Mahnmal, una ègloga pètria a la memòria dels jueus que van ser assassinats per la barbàrie nazi.

Els blocs o esteles, es reparteixen en el que serien aproximadament dos camps de futbol, en blocs que no tenen la mateixa alçada, de manera que en un moment donat, el visitant pot tenir la sensació de veure una determinada ondulació. La tradició recomana recórrer en solitut el memorial, per poder copsar com se sentien els jueus deportats i humiliats, sagnats pel III Reicht.

Segurament la aportació de la creativitat urbanística germànica, acompanyada de la sensibilitat fan que aquesta visita d'aquest bon amic esdevindui un peregrinatge per descobrir les essències de la realitat social i política de l'alemanya reconstruida, de la concòrdia, de la unificació de la mà dels grans noms de la centralitat europea.

Si hi ha que parlar d'un arquitecte que marqui substancialment el rumb de l'arquitectura contemporània, aquest és sense cap mena de dubte Joseph Kleihues, estructurador de la denominada «Reconstrucció crítica» de Berlín i gràcias a qui l'arquitectura berlinesa ha anat quedant definida en totes les seves manifestacions.