Esbadiar

Obrir la ment a noves perspectives, deixar que l’espai abasti els seus propis elements i instruments com les onades que deixen damunt la sorra de la platja preuats tresors que poden no ser res per algú o tot un món, ben mirat. A ben segur que el vaixell encorat a port, necessita fer calafats per poder sortir a la mar i cavalcar damunt de les onades braves que l’envesteixen un i altre cop removent-ne el velar com un albatros que aguanta el vent, els ulls tancats navegant pels cels baixos i llampants de l’oceà que se li ofereix immens.

La lluentor marina arreplega els bancs que rodolen i rodolen recercant l’aliment que puja ara baixa de les profunditats, mentre les onades s’encabriten trencant la placidesa calma. El fred del nord deixa sentir les seves mans sobre les aigües càlides, mentre a la costa guaiten les gavines tot esperant, romanceres. Potser si que aquests ocellots ensinistrats semblen més rapinyaires, de la creativitat i els recursos dels pescadors, ja han descobert hores d’ara que no cal riscar si d’altres ho fan per tu, és més fàcil robar.

Relativitats

Obrir el cor a noves experiències, sincerar-te amb algun amic o amiga que es recrea en la teva particular visió de les coses, en la teva dimensió personal i el teu paper en el context social i polític, em descobreix de cop una nova dimensió de les relacions humanes, en les que l’apartat discursiu s’eleva a altes cotes d’expressió dialèctica, on el que menys importa és el temps que hom dedica a recrear-se en aquesta aptitud humana que és la comunicació i l’anàlisi, a la vegada de perspectives i experiències, de models emprats o de les percepcions viscudes o per viure.

Si la nit t’acompanya encara que faci fred i després d’un bon àpat, en els racons del jardí, seus davant d’un bon glop d’absenta, descobreixes, segurament aquella complicitat que abasta no poques matèries, que abasta, tanmateix un territori sense límits en el que compartir tot un catàleg de ítems que ens transporten a un nou món, distint, especial, radicalment especial, com allò nou, que descobreixes en algú al qui ja creies especial.

Les hores es transformen en moments eterns, fins al punt en el que podria fins i tot perdre’s la noció del temps en si mateix, si no fos perquè reps avisos que et diuen que es fa tard, o potser aviat, vés a saber que succeeix en realitat , en aquell entorn que ens va descriure Einstein, a partir de la relativitat mateixa del temps.