Tot té estrats i substrats; de la cohesió personal i íntima amb la nostra essència humana, se’n deriva que la vida, la que anem construint instant a instant, tingui un pòsit sòlid, hagi servit per alguna cosa, doncs d'altre manera el nostre pas haurà estat fútil, intranscendent, i no es aquesta ni la funció, ni la missió que en tenim assignada, ans al contrari, tots i cadascun de nosaltres estem destinats a entendre i obrar, ens cal, però, estar amatents i descobrir-nos en connexió amb el tot perquè així sigui...
© Albert Balada
13-03-2014
